Enguany entra Horaci a la selectivitat, entren els tòpic literaris horacians, com aurea mediocritas (buscar el punt mig, l’equilibri entre els exxtrems per trobar la felicitat), beatus ille (afortunat aquell que viu en el camp en contacte amb la natura i allunyat dels pecats de la societat),carpe diem (disfruta el moment, aprofita la vida ara que pots). Els altres tòpics encara no els hem treballat.
Pel que fa a les obres, treballarem les èpodes (poemes curts de caràcter satíric) i les odes (que tracten tota mena de temes).
Penso que Horaci va ser molt respectat en àmbits polítics i literaris, per la seva gran influència i perquè era amic de Mecenes. Horaci i Mecenes es van fer tan amics que van decidir enterrar-se junts, cosa poc habitual llavors. Penso que és ben extrany que enterressin a un poeta tan conegut com Horaci, junt amb Mecenes en lloc de tenir la seva pròpia tomba. Horaci va ser enterrat en les muntanyes Sabinas, en una finca en el Tíber, que Mecenas li va regalar.
Felicitats Cristina! Aquest apunt és molt interessant ja que ens serveix per situar la poesia d’Horaci i també per saber de quina obra es tracta.
Moltes gràcies per fer aquest power point que recull molt bé la vida d’Horaci així com la seva obra. A més a més podem veure on estan els tòpics que hem treballat sobre Horaci dins la seva obra.
Carpe diem (aprofita el moment) està a les odes igual que Aurea Mediocritas (buscar el punt mig dels oposats), Beatus ille (feliç aquell que viu apartat de la societat) el trobem a les èpodes.
Horaci està enterrat en una finca en el Tiber, que va ser un regal exclusiu de Mecenas a Horaci ja que en tenien molta amistat. Penso que la seva amistad potser era deguda perquè Horaci dónava bona fama al rei i aquest li estava agraït. Per exemple a la primera oda d’Horaci hi ha un vers on el nombra “Maecenas atavis edite regibus” que vol dir que Mecenas té per antepassats a reis.
Vale!
Eric Andreu Carvajal
25 novembre 2013 - 14:46
Contesta
Molt bon power point recullint la vida i algunes obres del poeta llatí. Jo, amb el treball de recerca vaig estudiar alguns poetes tant grecs com llatins, un d’ells era Horaci, amb la seva teoria de la creació poètica. Us deixo un breu resum del que va estudiar el poeta i el que va dir, per ampliar una mica més la seva idea de poesia: El classisme d’Horaci està obertament expressat en l’apartat XXIII de L’ Arts poètica: “Estudieu els models grecs; llegiu-los nit i dia”. Promou una observació dels models grecs i, alhora, una autocorrecció dels poetes consagrats i les seves obres. Aixo significa que adopta les bases d’Aristotil, per exemple. Recomana que el poeta s’ha d’autosotmetre al judici d’altres poetes coneguts, i no de crítics favorables, amics i coneguts que la seva opinió sempre serà positiva. El propi Horaci deia “ Condemneu tot poema que no hagi sigut revisat per molts dies de correcció…”.
Una de les premisses sobre l’art d’escriure diu: “El principi i la font per escriure bé és tindre seny”. Horaci invoca com a font de seny l’estudi dels filòsofs, pel que fa a les coses mes profundes, i a l’observació dels models vius de la societat. Com Aristòtil, insisteix en la necessitat de mostrar coses verosimils i tata temes que son útils i agradables pel públic. ”La saviesa va dictar en vers les seves primeres lliçons” amb aquesta frase comença la seva reflexió sobre el valor de la poesia.
Despres d’anomenar Antifó, Homer, Tirteu, determina com a condicions del poeta, el temperament i l’art, es a dir, s’egigeix mútuament geni, estudi i cultiu.
Finalment, al parlar dels poetes, els hi concedeix una condició especial i del privilegi de disposar de la pròpia vida al ser ells nomes amos i senyors de la mateixa. “treure’s la vida quan els hi vingui en gana”.
Si bé Horaci explicita el seu concepte de poètica en l’Arts poètica, en aquesta mateixa carta manifesta que la seva obra és l’exemple més clar del que ha de ser poesia.
Molt bon apunt. Aquest calaméo sobre Horaci està molt ben elaborat, amb informació molt interessant que de ben segur ajudarà a tots els alumnes que facin llatí a les PAU.
Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i li van ser confiscades les terres de la seva família. Era pobre i va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas, conceller d’August, i va entrar en el seu cercle literari. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Totes les obres que va escruire están en vers:
– sàtires (Sermones):en el qual fa una crítica a la societat de la seva época.
– Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós .
– Odes (Carmina) : és un conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria són odes d’amor: dedicades a diverses relacions superficials que va tenir; odes filosòfiques en les quals expressen idees epicúries i odes romanes, de tema patriòtic.
Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat.
– Cant Secular (Carmen Saeculare) un himne encomanat per August per ser cantat públicament.
– L’Art Poètica (composició en forma d’epístola en què l’autor exposa la seva concepció de l’obra d’art i es tracta d’una mena de preceptiva literaria).
Els tòpics més recurrrents que utilitza Horaci són Carpe diem (aprofita el moment) està a les odes igual que Aurea Mediocritas (buscar el punt mig dels oposats), Beatus ille (feliç aquell que viu apartat de la societat) el trobem a les èpodes. Finalment non omnis moriar (el poeta no morirà del tot, serà inmortal amb la seva obra).
“Bellaque matribus detestata” que vol dir la guerra odiada per les mares.
Génesis Robalino
20 setembre 2014 - 17:40
Contesta
Primer de tot felicitar als meus companys pel premi Edubolgs, he donat un cop d’ull a la pàgina i hi ha un treball realment bo darrere que m’ha ajudat a poder fer la meva tasca de llatí.
Bé doncs, el que he après sobre Horaci és que va ser un poeta líric i satíric llatí que es va dedicar a les lletres per la seva manca d’aptitud per l’art militar.
Respecte a la seva literatura, va ser el creador del que es coneix com a poesia horaciana, plena d’equilibri i serenitat gràcies a la perfecció formal que li dóna. Al Renaixement es va reconèixer com a màxima expressió literària de les virtuts clàssiques.
La seva obra està composta per epodes, sàtires, odes i epístoles plenes de temes nacionals i de tòpics que encara perviuen com el de “beatus ille” (feliç aquell), “aurea mediocritas” (buscar el punt mig dels oposats) i “carpe diem” (feliç aquell) entre altres.
A continuación us deixo un fragment que recull el tòpic literari “Beatus Ille”:
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore,
neque excitatur classico meles truci
neque horret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Traducció:
Feliç aquell que lluny dels negocis,
com l’antiga raça dels homes,
dedica el seu temps a treballar els camps paterns amb els bous,
lliure de tot deute,
i no es desperta com els soldats amb el toc de diana amenaçador,
ni té por als atacs del mar, que evita el fòrum i els superbs palaus
dels ciutadans poderosos.
Felicitats per aquest apunt tan ben treballat i per el premi Edublogs. He estat mirant la página, hi ha un molt bon treball que a tots ens a pogut ajudar.
Horaci va ser un poeta líric i satíric de la llengua llatina, va ser un poeta reflexiu, és a dir que expressava tot el que desitjava amb una perfecció absoluta. Els principals temes d’aquest autor era el “beatus ille” que és una expressió llatina que es tradueix com: “Feliç aquell (que..)” Utilitzava també el “carpe diem”, que és una locució llatina que significa “aprofita el moment”
Horaci va escriure:
Carpe diem, quam minimum credula postero
“aprovecha el día, no confíes en el mañana”
També utilitzava el tòpic de “non omnis moriar” (el poeta no morirà del tot, serà inmortal amb la seva obra).
Les seves obres es divideixen en dues parts; el primer període i el segon període. En el primer, va composar les sátiras, que era una poesia crítica amb abundants elements autobiogràfics.
Els Epodos, eren composicions de carácter líric, el epodo és una composició de origen grec.
En el segon, escribía les Odas i Epístolas. Las odas son composicions de carácter líric que constitueixen la obra de la lírica llatina.
Les epístolas és la poesia de la reflexió moral i filosófica.
Felicitats per aquest apunt tan ben treballat i per el premi Edublogs!!
Començaré parlant de Horaci. Horaci va ser un poeta líric i satíric de la llengua llatina, va ser un poeta reflexiu, és a dir que expressava tot el que desitjava amb una perfecció absoluta. Els principals tópics d’aquest autor eren el “beatus ille” que és una expressió llatina que es tradueix com: “Feliç aquell (que..)” Utilitzava també el “carpe diem”, que és una locució llatina que significa “aprofita el moment”
Horaci va escriure:
Carpe diem, quam minimum credula postero
“aprovecha el día, no confíes en el mañana”
Les seves obres es divideixen en dues parts; el primer període i el segon període. En el primer, va composar les sátiras, que era una poesia crítica amb abundants elements autobiogràfics.
Els Epodos, eren composicions de carácter líric, el epodo és una composició d’origen grec.
En el segon, escribia les Odas i Epistolas. Les odas son composicions de carácter líric.
Les epístolas és la poesia de la reflexió moral i filosófica.
Aquest apunt recull la vida d’Horaci, i ens explica la seva vida, els diferents àmbits que a tocat i com a acabat finalment escrivint.
Gràcies a aquest apunt podem situar la poesia d’Horaci.
També podem veure que totes les obres que a escrit estan en vers:
-Èpodes: 17 poemes curts. El més important és el que comença amb el tòpic “Beatus ille” (Feliç aquell)
-Sàtires: dos llibres de 10 a 8 poemes.
-Odes: recollides en quatre llibres.
Els tòpics que va fer servir Horaci van ser: “Beatus ille” (feliç aquell) , “Carpe diem” (aprofita el moment) i “Aurea mediocritas” (buscar el punt mig dels oposats).
Molt bon apunt! sabem que Horaci(65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d’Horaci fa que, malgrat la desil·lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure’s obligat a viure d’un càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l’atac virulent. S’hi compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en el camp.
Odes (Carmina) : aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Aconseguit ja el suport de Mecenas i l’èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica.
Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l’Epístola als Pisons o Art poètica.
Molt bon apunt! Com ja has dit tu i ens has fer saber, Horaci fou fill d’un esclau alliberat, va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, a la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma.
Va començar a treballar com a escriba, càrrec que li deixava temps lliure per dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs, on a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l’amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Enhorabona per l’apunt! Com ja has dit tu i ens has fer saber, Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Salve!
Molt bon apunt la veritat es que Horaci va ser un poeta molt important en aquella época i va ser molt respectat per tots i a més va començar a tenir rellevancia quan va conèixer Virgili. Horaci va ser un bon poeta i va fer moltes obres entre elles: La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres:
Sàtires, retrats irònics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexàmetres;
Epodes, disset poemes iàmbics de temàtica variada i influència hel·lenística;
Carmina (Odes), també en hexàmetres;
Epístoles, la seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calmada i més propícia a la reflexió moral que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l’escriptura en hexàmetres.
Entre les Epístoles es troba la cèlebre Art poètica, que va marcar les pautes de l’estètica literària llatina.
Els tòpics horacis que he trobat són:
– Carpe diem quam minimum credula postero (“Aprofita el dia, no confies a demà”)
Salve!
Horacio, uno de los grandes poetas de Roma, escribió obras de cuatro tipos: sátiras, épodos, odas y epístolas. Sus sátiras abordan cuestiones éticas como el poder destructor de la ambición, la estupidez de los extremismos y la codicia por la riqueza o la posición social.
Encontramos en los poemas de Horacio un gran número de temas diferentes pero que se pueden agrupar dentro de unos tópicos literarios como el Carpe Diem, Locus amoenus, Beatus ille, la militia amoris o temas sobre el vino.
Vale!
BALDUFA DE PLATA categoria Alumnes de Batxillerat VIII edició Premio Edublogs d’Espiral
Des de El Fil de les Clàssiques seguim els tòpics horacians arreu ja que aquest curs 2013/14 una selecció dels poemes d'Horaci és lectura prescriptiva a les PAU Catalunya.
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Salve!
Enguany entra Horaci a la selectivitat, entren els tòpic literaris horacians, com aurea mediocritas (buscar el punt mig, l’equilibri entre els exxtrems per trobar la felicitat), beatus ille (afortunat aquell que viu en el camp en contacte amb la natura i allunyat dels pecats de la societat),carpe diem (disfruta el moment, aprofita la vida ara que pots). Els altres tòpics encara no els hem treballat.
Pel que fa a les obres, treballarem les èpodes (poemes curts de caràcter satíric) i les odes (que tracten tota mena de temes).
Penso que Horaci va ser molt respectat en àmbits polítics i literaris, per la seva gran influència i perquè era amic de Mecenes. Horaci i Mecenes es van fer tan amics que van decidir enterrar-se junts, cosa poc habitual llavors. Penso que és ben extrany que enterressin a un poeta tan conegut com Horaci, junt amb Mecenes en lloc de tenir la seva pròpia tomba. Horaci va ser enterrat en les muntanyes Sabinas, en una finca en el Tíber, que Mecenas li va regalar.
Felicitats Cristina! Aquest apunt és molt interessant ja que ens serveix per situar la poesia d’Horaci i també per saber de quina obra es tracta.
Trobo que aquest
Salve!
Moltes gràcies per fer aquest power point que recull molt bé la vida d’Horaci així com la seva obra. A més a més podem veure on estan els tòpics que hem treballat sobre Horaci dins la seva obra.
Carpe diem (aprofita el moment) està a les odes igual que Aurea Mediocritas (buscar el punt mig dels oposats), Beatus ille (feliç aquell que viu apartat de la societat) el trobem a les èpodes.
Horaci està enterrat en una finca en el Tiber, que va ser un regal exclusiu de Mecenas a Horaci ja que en tenien molta amistat. Penso que la seva amistad potser era deguda perquè Horaci dónava bona fama al rei i aquest li estava agraït. Per exemple a la primera oda d’Horaci hi ha un vers on el nombra “Maecenas atavis edite regibus” que vol dir que Mecenas té per antepassats a reis.
Vale!
Molt bon power point recullint la vida i algunes obres del poeta llatí. Jo, amb el treball de recerca vaig estudiar alguns poetes tant grecs com llatins, un d’ells era Horaci, amb la seva teoria de la creació poètica. Us deixo un breu resum del que va estudiar el poeta i el que va dir, per ampliar una mica més la seva idea de poesia: El classisme d’Horaci està obertament expressat en l’apartat XXIII de L’ Arts poètica: “Estudieu els models grecs; llegiu-los nit i dia”. Promou una observació dels models grecs i, alhora, una autocorrecció dels poetes consagrats i les seves obres. Aixo significa que adopta les bases d’Aristotil, per exemple. Recomana que el poeta s’ha d’autosotmetre al judici d’altres poetes coneguts, i no de crítics favorables, amics i coneguts que la seva opinió sempre serà positiva. El propi Horaci deia “ Condemneu tot poema que no hagi sigut revisat per molts dies de correcció…”.
Una de les premisses sobre l’art d’escriure diu: “El principi i la font per escriure bé és tindre seny”. Horaci invoca com a font de seny l’estudi dels filòsofs, pel que fa a les coses mes profundes, i a l’observació dels models vius de la societat. Com Aristòtil, insisteix en la necessitat de mostrar coses verosimils i tata temes que son útils i agradables pel públic. ”La saviesa va dictar en vers les seves primeres lliçons” amb aquesta frase comença la seva reflexió sobre el valor de la poesia.
Despres d’anomenar Antifó, Homer, Tirteu, determina com a condicions del poeta, el temperament i l’art, es a dir, s’egigeix mútuament geni, estudi i cultiu.
Finalment, al parlar dels poetes, els hi concedeix una condició especial i del privilegi de disposar de la pròpia vida al ser ells nomes amos i senyors de la mateixa. “treure’s la vida quan els hi vingui en gana”.
Si bé Horaci explicita el seu concepte de poètica en l’Arts poètica, en aquesta mateixa carta manifesta que la seva obra és l’exemple més clar del que ha de ser poesia.
Salve.
Molt bon apunt. Aquest calaméo sobre Horaci està molt ben elaborat, amb informació molt interessant que de ben segur ajudarà a tots els alumnes que facin llatí a les PAU.
Vale.
Salve!
Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i li van ser confiscades les terres de la seva família. Era pobre i va treballar com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas, conceller d’August, i va entrar en el seu cercle literari. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Totes les obres que va escruire están en vers:
– sàtires (Sermones):en el qual fa una crítica a la societat de la seva época.
– Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós .
– Odes (Carmina) : és un conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria són odes d’amor: dedicades a diverses relacions superficials que va tenir; odes filosòfiques en les quals expressen idees epicúries i odes romanes, de tema patriòtic.
Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat.
– Cant Secular (Carmen Saeculare) un himne encomanat per August per ser cantat públicament.
– L’Art Poètica (composició en forma d’epístola en què l’autor exposa la seva concepció de l’obra d’art i es tracta d’una mena de preceptiva literaria).
Els tòpics més recurrrents que utilitza Horaci són Carpe diem (aprofita el moment) està a les odes igual que Aurea Mediocritas (buscar el punt mig dels oposats), Beatus ille (feliç aquell que viu apartat de la societat) el trobem a les èpodes. Finalment non omnis moriar (el poeta no morirà del tot, serà inmortal amb la seva obra).
He trobat aquesta frase d’Horaci pel DENIP:
“Bellaque matribus detestata” que vol dir la guerra odiada per les mares.
Primer de tot felicitar als meus companys pel premi Edubolgs, he donat un cop d’ull a la pàgina i hi ha un treball realment bo darrere que m’ha ajudat a poder fer la meva tasca de llatí.
Bé doncs, el que he après sobre Horaci és que va ser un poeta líric i satíric llatí que es va dedicar a les lletres per la seva manca d’aptitud per l’art militar.
Respecte a la seva literatura, va ser el creador del que es coneix com a poesia horaciana, plena d’equilibri i serenitat gràcies a la perfecció formal que li dóna. Al Renaixement es va reconèixer com a màxima expressió literària de les virtuts clàssiques.
La seva obra està composta per epodes, sàtires, odes i epístoles plenes de temes nacionals i de tòpics que encara perviuen com el de “beatus ille” (feliç aquell), “aurea mediocritas” (buscar el punt mig dels oposats) i “carpe diem” (feliç aquell) entre altres.
A continuación us deixo un fragment que recull el tòpic literari “Beatus Ille”:
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore,
neque excitatur classico meles truci
neque horret iratum mare,
forumque vitat et superba civium
potentiorum limina.
Traducció:
Feliç aquell que lluny dels negocis,
com l’antiga raça dels homes,
dedica el seu temps a treballar els camps paterns amb els bous,
lliure de tot deute,
i no es desperta com els soldats amb el toc de diana amenaçador,
ni té por als atacs del mar, que evita el fòrum i els superbs palaus
dels ciutadans poderosos.
Felicitats per aquest apunt tan ben treballat i per el premi Edublogs. He estat mirant la página, hi ha un molt bon treball que a tots ens a pogut ajudar.
Horaci va ser un poeta líric i satíric de la llengua llatina, va ser un poeta reflexiu, és a dir que expressava tot el que desitjava amb una perfecció absoluta. Els principals temes d’aquest autor era el “beatus ille” que és una expressió llatina que es tradueix com: “Feliç aquell (que..)” Utilitzava també el “carpe diem”, que és una locució llatina que significa “aprofita el moment”
Horaci va escriure:
Carpe diem, quam minimum credula postero
“aprovecha el día, no confíes en el mañana”
També utilitzava el tòpic de “non omnis moriar” (el poeta no morirà del tot, serà inmortal amb la seva obra).
Les seves obres es divideixen en dues parts; el primer període i el segon període. En el primer, va composar les sátiras, que era una poesia crítica amb abundants elements autobiogràfics.
Els Epodos, eren composicions de carácter líric, el epodo és una composició de origen grec.
En el segon, escribía les Odas i Epístolas. Las odas son composicions de carácter líric que constitueixen la obra de la lírica llatina.
Les epístolas és la poesia de la reflexió moral i filosófica.
Vale!
Felicitats per aquest apunt tan ben treballat i per el premi Edublogs!!
Començaré parlant de Horaci. Horaci va ser un poeta líric i satíric de la llengua llatina, va ser un poeta reflexiu, és a dir que expressava tot el que desitjava amb una perfecció absoluta. Els principals tópics d’aquest autor eren el “beatus ille” que és una expressió llatina que es tradueix com: “Feliç aquell (que..)” Utilitzava també el “carpe diem”, que és una locució llatina que significa “aprofita el moment”
Horaci va escriure:
Carpe diem, quam minimum credula postero
“aprovecha el día, no confíes en el mañana”
Les seves obres es divideixen en dues parts; el primer període i el segon període. En el primer, va composar les sátiras, que era una poesia crítica amb abundants elements autobiogràfics.
Els Epodos, eren composicions de carácter líric, el epodo és una composició d’origen grec.
En el segon, escribia les Odas i Epistolas. Les odas son composicions de carácter líric.
Les epístolas és la poesia de la reflexió moral i filosófica.
Vale!
Salve!
És un molt bon apunt, feliciter!
Aquest apunt recull la vida d’Horaci, i ens explica la seva vida, els diferents àmbits que a tocat i com a acabat finalment escrivint.
Gràcies a aquest apunt podem situar la poesia d’Horaci.
També podem veure que totes les obres que a escrit estan en vers:
-Èpodes: 17 poemes curts. El més important és el que comença amb el tòpic “Beatus ille” (Feliç aquell)
-Sàtires: dos llibres de 10 a 8 poemes.
-Odes: recollides en quatre llibres.
Els tòpics que va fer servir Horaci van ser: “Beatus ille” (feliç aquell) , “Carpe diem” (aprofita el moment) i “Aurea mediocritas” (buscar el punt mig dels oposats).
Molt bon apunt! sabem que Horaci(65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d’una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenas i va ser enterrat al seu costat.
Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:
Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d’Horaci fa que, malgrat la desil·lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure’s obligat a viure d’un càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l’atac virulent. S’hi compara amb Lucili, el precedent llatí en el gènere satíric.
Epodes (Epodes) : recull de 17 poemes, que representen la transició entre la poesia satírica i la lírica posterior, ja que hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques de tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en el camp.
Odes (Carmina) : aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana, malgrat que va ser poc comprès en el moment de la seva publicació. Aconseguit ja el suport de Mecenas i l’èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica.
Epístoles (Epistulae) : dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l’Epístola als Pisons o Art poètica.
Molt bon apunt! Com ja has dit tu i ens has fer saber, Horaci fou fill d’un esclau alliberat, va tenir l’oportunitat de seguir estudis a Roma, i posteriorment a Atenes, on es va traslladar per estudiar filosofia. Una vegada allà, va ser acollit per Brutus, l’assassí de Cèsar, qui li va donar un alt càrrec al seu exèrcit. No obstant això, a la batalla de Filipos (42 aC) es va evidenciar la seva falta d’aptitud per a l’art militar i va decidir tornar a Roma.
Va començar a treballar com a escriba, càrrec que li deixava temps lliure per dedicar-se a escriure versos. En aquells dies va conèixer Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenàs, on a poc a poc va guanyar rellevància i va afermar l’amistat amb aquest, qui el va presentar a August. Va aconseguir també la protecció de l’emperador, que fins i tot li va oferir el càrrec de secretari personal seu, que va rebutjar per no adequar-se als principis de la seva moral epicúria.
Fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Enhorabona per l’apunt! Com ja has dit tu i ens has fer saber, Horaci fou molt respectat en els alts cercles romans, tant literaris com polítics, es va mantenir sempre sota la protecció de Mecenàs, juntament amb qui està enterrat.
La poesia horaciana, amb la seva varietat de temes nacionals i, sobretot, la seva perfecció formal, signe d’equilibri i serenitat, va ser identificada al Renaixement com la màxima i més excelsa expressió literària de les virtuts clàssiques.
Salve!
Molt bon apunt la veritat es que Horaci va ser un poeta molt important en aquella época i va ser molt respectat per tots i a més va començar a tenir rellevancia quan va conèixer Virgili. Horaci va ser un bon poeta i va fer moltes obres entre elles: La seva poesia es divideix en quatre gèneres que donen nom a les seves obres:
Sàtires, retrats irònics del seu temps dividits en dos llibres i escrits en hexàmetres;
Epodes, disset poemes iàmbics de temàtica variada i influència hel·lenística;
Carmina (Odes), també en hexàmetres;
Epístoles, la seva última obra, en la qual, coincidint amb una actitud vital i literària més calmada i més propícia a la reflexió moral que a la invectiva i la sàtira que van caracteritzar les seves obres primeres, va optar per la ficció epistolar sense abandonar l’escriptura en hexàmetres.
Entre les Epístoles es troba la cèlebre Art poètica, que va marcar les pautes de l’estètica literària llatina.
Els tòpics horacis que he trobat són:
– Carpe diem quam minimum credula postero (“Aprofita el dia, no confies a demà”)
Salve!
Horacio, uno de los grandes poetas de Roma, escribió obras de cuatro tipos: sátiras, épodos, odas y epístolas. Sus sátiras abordan cuestiones éticas como el poder destructor de la ambición, la estupidez de los extremismos y la codicia por la riqueza o la posición social.
Encontramos en los poemas de Horacio un gran número de temas diferentes pero que se pueden agrupar dentro de unos tópicos literarios como el Carpe Diem, Locus amoenus, Beatus ille, la militia amoris o temas sobre el vino.
Vale!
http://undiaenlescarreres.blogspot.com/2009/06/horaci-el-foll-dels-versos.html