A l’haver treballat a classe Horaci i els diferents poemes que apareixen en la selectivitat d’aquest any, hem decidit fer un Google Drive que conté una de les Odes d’aquest autor, concretament l’Oda 24 anomenada “Consol a Virgili per la mort de Varus”. Inexorabilitat de la mort.
Coneixeu algun altre poema, pintura, cançó, etc. en què l’autor consoli algú per la mort d’un amic o que estigui dedicat a algú que hagi mort?
Yasmina i Xènia
2n Batxillerat C
Etiquetes:Horaci, Inexorabilitat de la mort, Oda
Salve!
El poema “Consol a Virgili per la mort de Varus” correspon a l’oda 1,24 d’Horaci. És un plany que fa Horaci per la mort de Varus. Virgili demana ajuda als déus per protegir als seu amic i s’en adona que la mort és inexorable, és a dir, que tard o d’hora tothom acaba morint, per tant es resigna.
Varus era amic de Virgili i es va suïcidar perquè era un polític i no volia que l’agafessin i com que Horaci era amic de Virigli li va dedicar aquest plany per consolar-lo.
En quant a la pervivència trobem al poem “Para un amigo muerto” de Efrén Romero Acuña, un altre és “Llanto por Ignacio Sánchez Mejías” de Federico Gracia Lorca. En tos parlen de la mort i són un plany que fan els autors als seus amics morts evocant els seus amics. També trobem que en els dos parlen de la inexorabilitat de la mort. Un altre és el “Elegía a Ramón Sijé” de Miguel Hernández.
En l’art trobem el quadre “Elegia” de William Adolphe Bouguereau en el qual es veu una dona plorant en una tomba. També trobem moltes pel·lícules que el seu director les ha dedicat al seu amic mort com la de Monuments man” que en George Cloney l’ha dedicat al seu amic mort Philip Seymour Hoffman.
vale!
Salve!
L’oda I, 24 “Consol a Virgili per la mort de Varus” , Horaci consola a Virgili per la mort del seu amic. Es tracta d’un plany. Virgili demana als déus ajuda per protegir al seu amic i després s’adona que la mort és inexorable, que tothom acaba morint tard o d’hora (resignació).
Varus era un polític que es va suïcidar perquè no l’agafèssin els seus amics, era molt amic de Virgili.
Alguns dels referents són el poema “Para un amigo muerto” de Efrén Romero Acuña; “Llanto por Ignacio Sánchez Mejías” de Lorca, també fa referència a la inexorabilitat de la mort “porqué te has muerto para siempre, como todos los muertos de la Tierra”. Un altre poema és el de “Elegía a Ramón Sijé” de Miguel Hernández. Alguns quadres estan relacionats amb aquesta oda com “l’Elegia” de William Adolphe Bouguerau.
Trobem algunes pel·lícules sobre la mort d’amics com “Mi chica”, on mort el millor amic d’una nena, o “Corazones en Atlàntida” on mor el millor amic de la infància d’un fotògraf.
[…] […]
Salve!
En l’oda 24 del llibre primer Horaci escriu aquest poema per consolar a Virgili per la mort de Varus.
Vigili es troba demanant ajuda als deus perqué protegeixin al seu amic, Varus, que ha estat ferit en ” La batalla del bosc de Teutoburgo” i ca acabar suicidant-se com quasi tota la seva familia per que no l’atrapessin els seus enemics. Però Virgili es dona compte de que la mort és Inexorable, tothom acabara morint i s’ha de resignar a la mort del seu amic
Salve un altre cop!
M´he deixat la pervivencia d’auest tòpic, un poema en el que l’autor, en aquest cas Miquel Marti i Pol dedica el poema a algú que ha mort:
LLETRA A DOLORS
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m’acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m’angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d’aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m’esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d’acomplir-los.
Te’m fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t’evoco,
segur com mai que l’única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l’esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m’acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d’aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se’m representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.