Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic(M.O), us enganxe uns enllaços diversos:
Comencem a situar-nos amb l’entrada de l’Enciclopèdia o de la Wikipèdia, per veure els diversos tipus de microscopis (la versió anglesa és una mica més completa).
Passegeu i gaudiu del complet portal de Nikon, amb tota mena de recursos, vídeos i imatges. Inclou els guanyadors dels diversos premis anuals SmallWorld.
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Podeu comparar les imatges anteriors amb les espectaculars obtingudes amb microscopi electrònic.
Al youtube teniu diversos vídeos, que mostren com fer-lo servir o com enfocar senzillament.
Per acabar, una presentació de diapositives de la història de Microscopi Òptic des dels primers dissenys fins ala més actuals; altra de la relació entre el M.O i la teoria cel·lular i altra sobre com fer servir un d’ells. També podeu observar els resultats de diverses tècniques per treballar amb les mostres o una completa revisió en anglès.
Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉
És un complet portal basat en la Llista Vermella de la IUCN, amb reculls d’espècies, de poc amenaçades fins a extintes, que inclouen documents, imatges, enllaços, índex i moltíssima més informació. Inclou també iniciatives específiques sobre zones -com la Mediterrània– o taxons concrets -com els mamífers…
També, com no, inclou un potent buscador per espècies i, dins de la secció dedicada a l’espècie del dia, trobareu diverses maneres d’implicar-vos, personalment o digital, per exemple amb la inserció d’un enllaç dinàmic amb la imatge de l’espècie del dia:
L’estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.
Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L’altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l’evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d’ambdós.
Bon estiu i bones lectures… 😉
Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s’amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzadade Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s’hi condensava.
Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d’una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora… Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l’ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l’evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions….
portada del Simpson
[…] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d’investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica…).
És molt més rar, en canvi, que es considere l’impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s’espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d’un cotxe, amb un ull en l’estètica i l’altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? […]
[…] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court.
A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d’una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s’apren a l’escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s’introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s’hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s’apren a ser irreverent cap a l’autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d’aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l’eficàcia del seu principi actiu contra l’apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[…]
L’any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l’aparició de la nostra espècie… i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d’alguna mena d’història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d’anys del nostre petit planeta. L’ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s’ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l’exposició d’aquest procés i d’algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d’espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.
Portada de l'Elefant
[…] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d’innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:
la diversitat és la vida, la garantia d’un desenvolupament contínuament renovat, la capacitat d’adaptació als canvis, als imprevistos, una font d’innovacions.
tot i què la vida fou, des dels orígens dels temps, un campi qui pugui, ha estat també des de sempre un cresol de solidaritats creatives.
En l’actualitat, l’ésser humà es troba enfrontat, efectivament, a les seues responsabilitats planetàries. […]
Tot i que per a molta gent litoral és un concepte sinònim de platja de sorra on torrar-se a l’estiu, rere aquesta paraula s’amaguen gran quantitat de matissos i importants funcions tant per al medi en general, com per a nosaltres els humans… i més en un país amb tants kilòmetres de costa i tan relacionat amb la mar, en tots els seus aspectes, com el nostre. Però des de fa anys, la transformació i l’agressió d’aquest litoral i de les seues costes s’han incrementat exponencialment degut tant al model econòmic com al social.
Entre d’altres indicadors que podem fer servir per visualitzar-ho, l’organització Greenpeace dins de les seva campanya temàtica sobre costes, va desenvolupar l’informe Destrucció a tota costa. Ara ha presentat el corresponent al 2010, en format complet o per litorals balear, principatí i valencià. Podeu veure el vídeo de presentació.
Com diu Vicenç Rosselló a l’entrevista a Mètode: “El més terrible és que no hi ha hagut mai una idea clara de què fer amb l’ocupació del litoral, no hi ha declaració ni llei que diga si açò pot acabar algun dia, si té límits”.
Us heu preguntat alguna vegada com funciona això dels grups sanguinis i de les transfusions de sang?, sempre us ha agradat jugar a metges?, voleu treballar amb agulles, tot i que al centre no podeu?… doncs ara és la vostra.
Al portal Nobelprize.org van desenvolupar, entre molts d’altres, un joc-simulació en xarxa per tal de treballar tot açò.
Relacions donat receptor
A la xarxa hi ha més animacions sobre la determinació del tipus o de la realització d’un frotis. Des de Serendip, entre les moltes activitats de que disposen, podeu descarregar una completa proposta per treballar a l’aula l’ús dels tests per identificar criatures i criminals.
Per saber una mica més de sobre el sistema ABO i la determinació del grup sanguini, podeu fer una ullada a aquest vídeo o aquesta presentació de diapositives. Des de la universitat de Utah teniu un portal per treballar la relació amb la genètica , com també des d’aquesta simulació del Biology corner que inclou diversos caràcters i més recursos encara al complet Biology Project.
També hi ha un complet portal al Banc de Sang, i una explicació en diapositives de com i perquè s’ha de comprovar el grup d’un malalt. Per si us plantegeu com i què treballar, des des Projecte C3 plantegen algunes orientacions i una completa proposta didàctica. I si el que us plantegeu és si donar sang…
A l’XTEC i a la wiki trobareu completes pàgines amb enllaços sobre el telescopi i sobre ell.
Edwin Hubble fou dels primers a plantejar l’expansió de l’Univers, així que té la seva lògica que el primer telescopi extra-terrestre -ja que d’això es tracta d’un telescopi en òrbita a l’espai- dugués el seu nom.
Hi ha diversos portals que es nodreixen de les imatges que va fent arribar. Podeu trobar un portal específic a la NASA i a la ESA, que també ha llançat un portal l’Spacetelescope propi. També està el portal educatiu Hubble Heritage Project amb quantitat de recursos.
En el Hubblesitepodeu trobar una selecció de les millors imatges comentades i podeu descarregar-vos-en algunes a diferents resolucions, com la que veieu a la dreta de l’estel menjant-se a un planeta. Trobareu més, fins i tot per a fons d’escriptori, a la galeria.
Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat aSense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉
També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…, diverses activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.
Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.
Podeu trobar el documental en V.O o la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛
