Etiqueta: Cèl·lula

Viu o no viu?. Repassant funcions vitals, classificació i organització cel·lular

Per anar preparant la prova de la setmana vinent i recordant continguts, podeu fer:

 

 

Recopilant enllaços sobre material genètic i la mitosi

Us faig un recull de diversos entrades anteriors -per tant alguna cosa pots estar duplicada-, amb enllaços sobre el nucli, material genètic i la mitosi  amb les animacions que hem treballat a classe i més informació:

Recordant les cèl·lules i la microscopia

La setmana vinent i la següent tornarem a fer servir el microscopi al laboratori, com potser amb les vacances se us ha rovellat la tècnica, us adjunte algunes entrades del bloc per recordar la qüestió… 😉

Introduint les cèl·lules i la seua estructura

Us adjunte els dos vídeos que hem vist avui, per començar a parlar de l’estructura i organització cel·lular.

  • Primer de tot el vídeo Organitzacions procariota i eucariota, què introdueix i compara les organitzacions procariota i eucariota de les cèl·lules.
  • Després el vídeo Com són les cèl·lules explica les principals característiques de les cèl·lules eucariotes i d’alguns dels orgànulsmés característics. També introdueix el procés de reproducció cel·lular.
  • També podeu fer una ullada a aquesta animació i aquest simulador de l’estructura cel·lular.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Hyew8aI0Rzg[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c8MdBIGv49I[/youtube]

Concurs artístic de la cèl·lula 2011

Cartell del concurs 2011

Catrell CRG 2011El Centre de Regulació Genòmica (CRG) torna a engegar un any més el concurs de models cel·lulars en 3D per a alumant de 8 a 18 anys.

A les bases veureu que enguany hi ha modificacions respecte  a la convocatòria del curs passat. Hi ha 3 Categories i 3 temàtiques per categoria.

  • A: Grup de nens/es de primària, cicle mitjà i superior, o grup de nens/es de 8 a 12 anys
  • B: Grup de nois/es de 1r, 2n i 3r de secundària obligatòria, o grup de nois/es de 13 a 15 anys
  • C: Grup de nois/es de 4t de secundària obligatòria i postobligatòria, o grup de nois/es de 15 a 18 anys
  • Temàtica de les escultures per a cada categoria
    • A: La cèl·lula: unitat de vida
    • B: Diversitat de les formes i funcions de les cèl·lules
    • C: Comunicació cel·lular: intracel·lular i/o extracel·lular
  • Us podeu inscriure fins el 30 de novembre o consultar  els premis a la pàgina del concurs. Recordeu que el termini de lliurament acaba el 18 de abril a les 16h. ;)

    • Mutacions, tipus i efectes

    Exemples de mutacions cromossòmiques
    Exemples de tipus de mutacions

    A banda d’una animació sobre la hibridació de que parlavem ahir, tot seguit teniu les activitats que  heu de completar sobre les mutacions per pendre consciència de la seua importància i dels agents que les poden causar.

    Com sempre, els resultats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    1. Fes una ullada a les definicions del Comsoc i a la següent presentació de diapositives sobre mutacions i enginyeria genètica (hi ha versió simplicada) i explica, fent servir exemples, les diferències entre les mutacions gèniques, genòmiques i cromossòmiques.
    2. Llegeix la informació sobre les mutacions del projecte Biosfera i pren nota de les respostes correctes de l’activitat que relaciona patologies i mutacions.
    3. Mira les diapositives del Institut Nacional del Càncer sobre mutacions hereditàries i adquirides, captura’n les imatges i explica’n les diferències.
    4. Visualitza les animacions de McGrawHill sobre mutacions per substitució i adicions i delecions i contesta els qüestionaris.
    5. Completa l’activitat sobre mutacions genètiques i proteïnes. Pren nota de la taula i contesta les qüestions
    6. Visita ara aquesta pàgina amb quatre problemes resolts, planteja’t la teva resposta i contrasta-la. Tot seguit pren nota de la resposta indicant en que anaves encertat i en que no.
    7. Ves ara a la pàgina de la Universitatde Utah i fes les activitats SLOOZE WORM MUTAGENESIS i MUTATE A DNA SENTENCE!. Pren nota de les nou qüestions.
    8. Per sintetitzar, visita ara el simulador Mutations: Changing the Genetic Code i pren nota dels resultats de les set activitats.
    9. Fes una ullada a l’article Evolució molecular, el rellotge de la vida del monogràfic Evolució de la revista Mètode i fes-ne una crítica en 10 línies.
    10. Finalment, transforma el teu nom en una seqüència d’ADN i pren nota dels efectes dels diversos tipus de mutacions amb aquest simulador.

    Més informació:

    [slideshare id=4320458&doc=ud11-lesmutacionselsgensilenginyeriagentica-100526140519-phpapp02]

    [slideshare id=6674115&doc=mutacions-110123112740-phpapp02]

    [kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0041.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/0072556781/192785/anim0044.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genmol/mutacion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Coneixent el genoma, la canço de la PCR i electroforesi en gel

    Què hi ha al nostre genoma?
    Què hi ha al nostre genoma?

    Hi ha un seguit de cançons dedicades a la PCR i d’altres tècniques de laboratori, us penge aquesta per allò de que és un projecte col·lectiu… 😉

    Pel mateix preu, ara més seriosament, altra tècnica d’estudi usual al laboratori, una animació d’una electroforesi d’àcids nucleics en gel

    Totes aquestes tècniques han ajudat a millorar el coneixement que tenim sobre els àcids nucleics i arribar a plantejar-nos, com fa Larry Moran,  Què hi ha al nostre genoma? i trobar que, aparentment , la part essencial/funcional del genoma està al voltant del 8,7%; el DNA escombreria està vorejant el 65% i aquell encara desconegut al voltant del 26.3%

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x5yPkxCLads" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www2.uah.es/biomodel/biomodel-misc/anim/elfo/gel_electrophoresis.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Traducció i síntesi de proteïnes

    Fluxe dinformació biològica
    Fluxe d'informació biològica

    Després de les activitats sobre replicació i transcripció, el darrer procés a tractar és la traducció.

    Amb això acabem de plantejar els tres processos de l’anomenat Dogma central de la Biologia molecular, tot i que realment no és gens dogmàtic i ha patit diverses reformulacions des del seu plantejament per part de Francis Crick.

    Avui en dia ve a dir alguna cosa semblant a que la informació de l’àcid nucleic es pot perpetuar o transferir, però que la transferència de la informació a proteïnes és irreversible.

    Com a les activiats anteriors,  heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context

    1. Centrant-nos en la traducció, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la traducció del RNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del RNA el sentit del filament. Ajudeu-vos de la informació del web Nobelprize, d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins
    2. Per reflexionar sobre el concepte de gen, codi genètic i la correspondència entre la informació continguda el la seqüència de nucleòtids en format ADN i la continguda en l’estructura primària de les proteïnes en format aminoàcids, entreu a la següent pàgina i, després de llegir els textos dels enllaços, contesteu a les sis qüestions que s’hi plantegen.
    3. Completeu la correspondència del codi genètic de l’animació de Lourdes Luengo.
    4. Construïu ara el polipèptid corresponent a la molècula d’RNA i feu una captura de pantalla.
    5. Transcriu les frases correctes sobre la síntesi de proteïnes i còpia el text complet sobre el codi genètic.
    6. Completeu el següent test i expliqueu qui forma i el paper que desenvolupen el complex iniciador i el codó de terminació en la traducció.
    7. Captura les  imatges corresponents i identifica els processos del Dogma central  de la Biologia Molecular i els elements implicats en la traducció.
    8. Finalment, com a síntesi dels tres processos, resol els 15 problemes del Biology Project i pren nota de les respostes correctes.
    Esquema de la Traducció
    Esquema de la Traducció

    Altres recursos a tindre en compte són els següents:


    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/codigoejercicio.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad13/traduccion.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/a/translation/animations/translation.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://nobelprize.org/educational/medicine/dna/b/translation/animation/translation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.concord.org/~btinker/workbench_web/models/eukTranslation.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www-class.unl.edu/biochem/gp2/m_biology/animation/m_animations/gene3.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.phschool.com/science/biology_place/biocoach/images/translation/tlint.dcr" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    Central Dogma Song i altres processos musicats

    Dogma central de Biologia Molecular
    Dogma central de Biologia Molecular

    Els processos del Dogma Central de la Biologia Molecular -i les molecules implicades-  donen per a molt a la xarxa… fins i tot per a cabassos de vídeos com el Central Dogma Song.

    Altres curiositats musicades per si voleu agafar idees són les següents:

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_Q2Ba2cFAew" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/d1UPf7lXeO8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/bpMhgAGybe4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WO-T6xPnMuk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/dIZpb93NYlw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6G18kFFAE04" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/5ldkJxCzXak" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FUA6_Ucw3i4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    Replicació i transcripció.

    Per treballar el Dogma Central de la Biologia Molecular, avuí començarem amb els processos de replicació i transcripció de l’ADN i el concepte d’empaquetament.

    Per fer-ho heu de completar les següents activitats en un document de text i en acabar feu-me’l arribar al correu.

    La majoria de les activitats estan adaptades del projecte Biologia en context

    1. Ordeneu per nivell de complexitat de l’organització els següents conceptes, ajudeu-vos d’aquesta web o l’animació de sota: Gen, Individu pluricel·lular, teixit, hèlix de DNA, cèl·lula, genoma, cromatina, nucleòtids, òrgan, base nitrogenada, nucli
    2. Feu una ullada al vídeo i a l’animació sobre l’empaquetament del DNA, a continuació escriviu una descripció en 10 línies de com té lloc aquest empaquetament. Podeu capturar imatges que us ajudin en la vostra descripció. Assegureu-vos que la vostra descripció és completa, per exemple, no podeu deixar d’explicar quina relació té la cromatina amb el DNA o de quines molècules estan formats els nucleosomes.
    3. Centrant-nos en la replicació, feu una ullada a aquesta animació i, després, captureu les imatges d’aquesta pàgina. Escriviu al costat d’elles una petita descripció del que hi passa. En la primera vinyeta, afegiu-hi la definició de la duplicació del DNA i quina funció té cadascun dels enzims en aquest procés. Poseu en les molècules del DNA el sentit del filament. Ajudeu-vos d’aquest vídeo o de les animacions de John Hopkins o Wiley.
    4. Llegeix el PDF sobre les evidències de la replicació semiconservativa i contesta les qüestions
    5. Repetiu el procés de l’activitat 3, però ara amb el procés de transcripció. En aquesta pàgina trobareu les vinyetes i en aquesta l’animació. Teniu més informació en aquestes animacions de John Kyrk,  PhSchool o la Universitat de Nebraska.
    6. Modificacions post-transcripcionals. Modificacions post-transcripcionals. Un cop ha estat sintetitzat, l’ARNm ha de patir un seguit de modificacions postranscripcionals durant les quals s’afegiran una sèrie de components, com ara un caputxó metilat i una cua d’adenines a la cadena polinucleotídica. En aquesta animació podeu visualitzar el procés (si no queda clara, podeu accedir a una traducció). Acabat aquest procés, es retiraran certs segments de l’ARNm que no codifiquen per proteïnes: els introns. Podeu veure cóm es fa i els elements que intervenen (també hi ha traducció). Teniu més informació ací i ací. Completeu al vostre document les dues activitats d’aquesta pàgina.
    7. Completeu el següent test i expliqueu el paper que desenvolupen la regió iniciadora i terminadora del ADN.

    Tot seguit més enllaços per ampliar informació, a més dels de l’entrada anterior…

    • Podeu visualitzar diverses molècules fent servir el Biomodel, en concret els àcids nucleics i entre d’elles nucleòtids, DNA o RNA
    • A la pàgina de l’IES Josep Miquel i Guàrdia trobareu més animacions sobre els diversos processos. I també al blog d’Àngels.
    • Més activitats en les pàgines de Nclark, Pearson o
    • A banda de reproduir aquest model de la molècula d’ADN o avançar el proper procés jugant amb el codi genètic.

    [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X6bdNCuK-zw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.pbs.org/wgbh/nova/photo51/media/journey.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://berosus.org/naturals/Activitats/genetica/genetic/replicacio%20bidireccional.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/dna-rna2.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

    [kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/molgenetics/transcription.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]