Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Avui, 29 de setembre de 2010, aquest bloc roman tancat per vaga.
I ho fa, precisament, per què la persona que hi ha al darrere del que té ganes és de poder continuar treballant i de poder fer-ho en condicions.
Des de la triple vessant de treballador, professor i persona inserida en una societat, considere que, més enllà de la discussió si amb una jornada simbòlica hi ha prou o del paper de determinades organitzacions sindicals, moltes són les raons que ens han de fer plantejar-nos plantar cara, no sols a aquesta darrera reforma del mercat laboral (per si algú encara no tenia clar que qui ven el producte del seu treball no és més que una mercaderia), sino també a les que s’albiren a curt i mitjà termini.
Tot i haver mostrat clarament que, tret de per uns pocs, el model neoliberal no funciona i al final paguem els de sempre… la seua nova proposta continua sense tocar les causes de les crisis i és més del mateix, premer encara més l’accelerador de la regressió laboral.
El procés de desregulació, privatitzacions i de retallades socials no ve d’ara, ni s’aturarà en els col·lectius més febles… sinó que començà per ells i ens acabarà afectant -encara més- a tota la resta de treballadors. Les recents reduccions de plantilles, recursos, sous i demés, en sanitat o educació, palesen que, tot i emplenar-se la boca amb paraules com qualitat, millora de model o necessitat de formació, l’únic plantejament de fons real és la gestió empresarial de l’ensenyament, entesa no com eficiència, sinó com negoci. I, al nostre alumnat, l’únic que els ofereix és una perspectiva de més i pitjor precarització.
Però com tampoc és el moment ni el lloc de soltar una xapa, ho deixe ací amb una darrera consideració… és curiós això de les vagues, és l’únic dia que sents parlar, a patronals i governs, realment preocupats pel dret al treball. Com a curiositat us enganxe a sota la transcripció d’un divertit correu que ha corregut aquestes setmanes per la xarxa 😉
Davant la vaga general, el dret a treballar
Cal recordar que encara que estigui convocada una vaga general als Països Catalans sota domini de l’Estat espanyol per defensar els interessos de la classe treballadora (que som totes i tots, inclosos tu i tu que despisteu), existeix el dret a continuar sent explotat,… perdó, el dret a treballar. Si sou dels qui volen exercir el dret a treballar, no oblideu que també existeixen altres tipus de drets que ningú us ha d’arrabassar:
Dret que t’allarguin l’edat de jubilació fins als 67 anys o fins i tot als 70, encara que estigueu per llençar a la brossa. Ànim, és un dret fonamental i cal exigir-lo.
Dret que t’apugin els anys de cotització perquè puguis cobrar menys jubilació. Sobretot, que no et prenguin aquest dret.
Dret que et rebaixin el sou. Defensa’l.
També tens dret que t’acomiadin si el teu cap ha previst pèrdues per a l’any que ve (tant si se els inventa com si un pressentiment li fa pensar. Això és important.
No oblidis el teu dret que el teu cap es pugui saltar el conveni i oferir-te unes condicions de treball individuals per sota dels mínims estipulats. Si ets funcionari, prepara’t que aviat et substiturian nois i noies joves que cobraran la meitat o menys. Aplaudeix ben fort!
Defensa el dret que et puguin acomiadar en quatre dies, a pesar que hagis decidit treballar en un dia de vaga. O fins i tot fer hores extra el dia 29S.
Et correspon el dret que t’acomiadin per gairebé la meitat de diners. Que no sigui que l’amo no pugui comprar-se la setena casa a Malibú.
Dret a pensar que no aconseguirem res amb la vaga. És millor quedar-se quiets i no fer res. Aguantarem tot el que vingui i ens enviïn. És pel nostre bé.
Que ningú et prengui la il·lusió d’heretar l’empresa. Només faltaria…
Tens dret a “passar” dels sindicats, perquè són tots iguals. L’única cosa que volen és guanyar diners sense treballar. Van a la seva i són tots uns xupòpters, tots! Fins i tot la CGT, que són treballadors, assemblearis, que paguen els seus locals amb les seves quotes, on no hi ha sangoneres i combaten tant els rics com l’estat. A tu que no t’enredin.
Tens dret a posar-te en lloc de l’empresari. O de l’Estat en l’administració pública. Quants problemes que té, no com tu, egoista.
No renunciïs al dret de lliurar els teus diners (diners públics) als bancs, perquè es puguin fer retallades en despeses socials i infraestructures. Per a què volem tants hospitals o escoles? El primer és la banca, que està patint molt, pobrets.
Però sobretot, que ningú et prengui el dret a deixar un món pitjor per als teus fills i les teves filles, dilapidant els pocs drets que ens queden i que els nostres avantpassats van conquerir amb sang, suor i llàgrimes (no, no és un eslògan publicitari tret de Churchil).
Finalment, compareu les animacions d’una cèl·lula eucariota, animal o vegetal i el diagrama d’un bacteri procariota. També podeu comparar tots tres alhora.
Aquesta setmana i la vinent, la feina que haureu de fer serà treballar amb el programa Stellarium. Es tracta d’un programs de codi obert que representa un cel en 3D, tal com es veuria amb l’ull nu, amb binoculars o amb telescopi.
És molt intuitiu i, a la vegada, potent. Permet variar les condicions atmosfèriques o anar endavant i endarrere en el temps. També pots variar la ubicació, tan sols posa-hi les teves coordenades -o les que t’interessen- i llest. Pots personalitzar-lo o recrear diverses situacions, com eclipsis o pluges d’estels…
Una vegada tingueu fetes les 7 tasques, heu de preparar una presentació amb 6 diapositives per presentar els vostres resultats.
Si voleu descarregar-lo i començar a trastejar-lo, en la seva pàgina principal trobareu els enllaços per als diversos sistemes operatius.
A la xarxa trobareu més informació per acabar de jugar-hi be i treure’n més suc… podeu fullejar aquesta guia ràpida, descarregar-la des d’aquesta pàgina o fer-vos una idea del potencial amb els diversos vídeos o tutorials disposables. Teniu més enllaços generals en aquesta antiga entrada.
Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:
Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
Sopar o dinar ben dinats o sopats.
Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.
Aquesta vegada -i fins al 21 de setembre– haureu d’acostar-vos fins la biblioteca de la Sagrada Família, on es complementa amb una exposició de llibres i diverses conferències. Teniu més informació al díptic que han editat per a l’ocasió.
Es va inaugurar ahir amb la conferència “Cerebro femenino-cerebro masculino, ¿Existen razones biológicas para la discriminación?” de la Dra. Mara Dierssen, investigadora del CRG.
I dimecres vinent -8 de setembre a les 19 hores- continuarà amb “Un viatge al centre de la Via Làctia” a càrrec de la Dra. Carme Jordi, del departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i de l’Institut de Ciència del Cosmos (ICC-IEEC).
Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉
És un complet portal basat en la Llista Vermella de la IUCN, amb reculls d’espècies, de poc amenaçades fins a extintes, que inclouen documents, imatges, enllaços, índex i moltíssima més informació. Inclou també iniciatives específiques sobre zones -com la Mediterrània– o taxons concrets -com els mamífers…
També, com no, inclou un potent buscador per espècies i, dins de la secció dedicada a l’espècie del dia, trobareu diverses maneres d’implicar-vos, personalment o digital, per exemple amb la inserció d’un enllaç dinàmic amb la imatge de l’espècie del dia:
L’estiu és, entre altres moltes coses, una bona època per gaudir relaxadament amb la lectura, així que us deixe un parell de propostes ben sucoses.
Una primera per visualitzar i reflexionar desenfadadament sobre el paper de la ciència en la nostra societat. L’altra, encara més documentada i diversa, i no per això menys àgil, tractant els eixos biodiversitat, cooperació i paper dels humans, reflexiona i fa reflexionar sobre la història, l’evolució i el paper de la vida a la Terra, les estratègies que ha fet servir i les problemàtiques que ha patit per plantejar-nos quines propostes tenim per encarar el futur. A sota us els comente breument i us transcric un pessic de les conclusions d’ambdós.
Bon estiu i bones lectures… 😉
Ciència, societat i televisió, però ben lluny del documental i la informació Què s’amaga rere els ben documentats guionistes dels hepàtics personatges?, com es reflexa la ciència a una de les més visionades sèries televisives?. Això és del que tracta La ciència dels Simpson. L’univers amb forma de rosquilla. Guia no autoritzadade Marco Malaspina. Apilats en capítols-temàtiques, fa un àgil i documentat repàs dels episodis de la sèrie, esprement-ne el suc que s’hi condensava.
Així assaborim un reflex de la percepció social de la ciència o de la seva influència diària, tastet de les vessants més actuals, actualitzades i polèmiques. Des d’una òptica irreverent però ajustada, informada però no formativa, deformada però formadora… Així van desfilant pels diversos capítols -be tangencialment o central-, l’ecologia, la salut, la nutrició, els viatges espacials, les noves tecnologies i les biotecnologies, la gestió energètica i les tecnologies nuclears, l’evolució i el paper dels humans. També les metodologies i les persones, els debats o les mitificacions….
portada del Simpson
[…] La ciència és de fet a tot arreu, des dels laboratoris dels centres d’investigació fins als quadres de comandament dels nostre cotxe, des de la publicitat fins a les pel·lícules de ciència-ficció. Però gairebé sempre es tendeix a considerar-la com una entitat abstracta (els models de la ciència, les teories, els descobriments, els mètodes), o pel seu impacte en les nostres vides individuals (dels nous fàrmacs biològics als teixits de la nanotecnologia), o fins i tot per les seus implicacions socials (finançament de la investigació, les polítiques energètiques, les grans qüestions de la bioètica…).
És molt més rar, en canvi, que es considere l’impacte de la ciència sobre la xarxa de relacions íntimes, quotidianes i per definició no especialitzada que és la família. Què passa en el sopar, a la cuina, quan a la televisió anuncien que s’espera una altra epidèmia de grip? I quan es mostren les seqüències del llançament del Shuttle? O, en ocasió de la compra d’un cotxe, amb un ull en l’estètica i l’altre en les emissions? O quan ix la nova ordenança municipal sobre reciclatge de residus? […]
[…] Però la mateixa quantitat de diàlegs centrats en la ciència que es donen al voltant de la taula de la família Simpson és una demostració de la importància de la ciència en la nostra vida diària. Perquè si Els Simpson és, com molts indicadors semblen confirmar, la icona cultural de la nostra època, el lloc ocupat per la ciència en aquesta sèrie animada és també en gran mesura el lloc que ocupa la ciència tout court.
A més, Els Simpson ensenya una cosa fonamental sobre la ciència, d’una manera tant subtil que ni es nota; una cosa que poques vegades s’apren a l’escola o a la universitat, perquè no és apta per a ser ensenyada, i no obstant això s’introdueix en la pell, tant si és de color groc com si no ho és, i s’hi queda per a llarg. Per dir-ho sense embuts, Els Simpson ensenya a faltar al respecte. En paraules més delicades, podríem dir que en aquestos dibuixos s’apren a ser irreverent cap a l’autoritat, escèptic amb els polítics. Ens assabentem que la ciència és inevitablement bruta, i que els científics poden ser molt febles. Però és deixant de costat la delicadesa, i acceptant de bon grat els aspectes menys políticament correctes d’aquest dibuix tan descarat, que podem comprendre millor l’eficàcia del seu principi actiu contra l’apatia i la uniformització, i per tant el seu valor educatiu més valuós. Es a dir, aquell còctel únic de tossuderia i llibertat que fa de la ciència no només un mètode rigorós, sinó també extraordinàriament en sintonia amb les ments joves, ambicioses i, per què no, rebels.[…]
L’any de la biodiversitat és un bon moment per rellegir El elefante en la cacharrería. El hombre en la biodiversidad. de Robert Barbault. La Història de la vida a la Terra és molt anterior a l’aparició de la nostra espècie… i serà també molt posterior, tot i que de vegades estem massa convençuts que som la culminació d’alguna mena d’història. Les extincions, degut a les transformacions del medi, i les adaptacions i evolucions de noves espècies han estat una constant al llarg dels milions d’anys del nostre petit planeta. L’ecologia ens dona poderoses eines per entendre una mica millor com s’ha donat aquest procés evolutiu. A partir de l’exposició d’aquest procés i d’algunes de les estratègies associatives que la vida ha fet servir, Barbault ens proposa una relectura del paper a la natura dels humans -passats, actuals i futurs-, així com de la nostra relació amb ella i amb la resta d’espècies que coexisteixen amb nosaltres, a bord del mateix vaixell còsmic.
Portada de l'Elefant
[…] Inspirem-nos, doncs, en la natura, eixa infatigable subministradora d’innovacions, i recordem les dues lliçons principals que ens dona i que hem tractat àmpliament en les dues primeres parts del llibre:
la diversitat és la vida, la garantia d’un desenvolupament contínuament renovat, la capacitat d’adaptació als canvis, als imprevistos, una font d’innovacions.
tot i què la vida fou, des dels orígens dels temps, un campi qui pugui, ha estat també des de sempre un cresol de solidaritats creatives.
En l’actualitat, l’ésser humà es troba enfrontat, efectivament, a les seues responsabilitats planetàries. […]
