Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Per a la gent que ha de recuperar el bloc de Química de Ciències Naturals de 3r d’ESO, hem elaborat un dossier amb 39 activitats que heu de dur a terme al llarg de l’estiu i entregar al setembre.
Es tracta d’un repàs als continguts que hem anat veient al llarg del curs i us serviran de preparació per a les recuperacions del curs vinent. Des d’aquest enllaç descarregueu el PDF amb les activitats que heu de completar.
La gent que l’any vinent farà Física i química a 4t d’ESO, per no desconectar totalment i refrescar els continguts podeu fer una ullada a algunes de les activitats que hem fet al llarg del curs i fer les ampliacions o completar el quadern d’activitats. Entre les activitats recordeu els models moleculars; les reaccions i formulació; mols i reaccions o estequiometria.
Recordeu dues qüestions:
ÉS OBLIGATORI ENTREGAR BEN FETS I AMB BONA PRESENTACIÓ AQUESTS DEURES AL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NATURALS EL PRIMER DIA DE CLASSE AL SETEMBRE PER PODER OPTAR A RECUPERAR LA MATÈRIA.
Tot i que l’aparició de pulseretes màgiques o amb propietats curioses és un fenomen cíclic. Tot i que moltes vegades responen més a una moda o a una qüestió estètica més que no ha una creença real. Tot i que encara no he aconseguit entendre la relació entre un hologramai l’equilibri o l’elasticitat. I tot i que ja fa uns mesos que està ben clar que és un nou bluff…
La coincidència de veure’n diverses corrent pel centre amb les notícies de l’enriquiment del seu creador -sense entrar a valorar la seva capacitació científica– i de les denúncies creuades, així com de l’agressiva campanya de promoció amb l’ús de personatges mediàtics i esportistes… m’han dut a plantejar l’apunt per si encara hi ha algú que, de bona fe, no ho té encara clar.
A banda de fer una ullada als enllaços, també podeu valorar vosaltres mateixa el tipus de proves que mostren les propietats amb aquest vídeo… o aquest altre on es desmonten.
Finalment, si tot i les lectures encara en voleu una, no fa falta que us gasteu el 30 i escaig euros que van demanat, navegant trobareu les instruccions per fabricar-vos-en una vosaltres mateixos. I si no sempre queda aquests grups del Twitter o del Facebook 😛
Super size me és relativament recent (2004) i fa poc han passat aSense ficció la darrera del producció del seu director Morgan Spurlock, per veure més feu una passejada pel seu web, on podeu trobar una secció sobre el documental amb més continguts i diversos vídeos del mateix 😉
També hi ha quantitat de recursos relacionats amb Super…, diverses activitats com les de la secció de cinema de l’Xtec, de Cinebaix o com les de l’IES Montbui per a 3r d’ESO o aquestes d’Edualter sobre alimentació al món.
Tot i que, de vegades, el problema no vé per un excès sinó per una manca de nutrients… en aquest enllaç trobareu més recursos de nutrició.
Podeu trobar el documental en V.O o la trobareu subtitulada d’aquella manera… però no he sabut trobar cap versió de qualitat traduida, si algú la té que passe l’enllaç 😛
Tot i que ja en parlarem tranquilament més endavant, us adjunte alguns enllaços sobre la pràctica de mesura qualitativa de pH i indicadors
Completa MUD de l’Edu365, per treballar el pH d’algunes substàncies, què són els indicadors i com fer una escala de valoració.
Podeu fer una ullada a aquesta animació del John Kyrk per fer-vos una idea del procés.
En la pàgina sobre la pluja àcida trobareu un exemple d’una escala de pH amb efectes sobre el medi. A la Wikipèdia teniu altra en català.
Una taula-resum dels principals indicadors de pH i els colors que donen.
Una presentació de diapositives de la Carme Salvatella. I a Slideshare en trobareu sobre un parell ben completes sobre àcids i bases, una de Jose Angel Hernàndez i altra de Andrés Gallent.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.