Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Entreu a les següents activitats sobre organització cel·lular de Paloma Roman i, prenent nota dels resultats a la vostra llibreta, completeu les relatives a:
Finalment, compareu les animacions d’una cèl·lula eucariota, animal o vegetal i el diagrama d’un bacteri procariota. També podeu comparar tots tres alhora.
Aquesta setmana i la vinent, la feina que haureu de fer serà treballar amb el programa Stellarium. Es tracta d’un programs de codi obert que representa un cel en 3D, tal com es veuria amb l’ull nu, amb binoculars o amb telescopi.
És molt intuitiu i, a la vegada, potent. Permet variar les condicions atmosfèriques o anar endavant i endarrere en el temps. També pots variar la ubicació, tan sols posa-hi les teves coordenades -o les que t’interessen- i llest. Pots personalitzar-lo o recrear diverses situacions, com eclipsis o pluges d’estels…
Una vegada tingueu fetes les 7 tasques, heu de preparar una presentació amb 6 diapositives per presentar els vostres resultats.
Si voleu descarregar-lo i començar a trastejar-lo, en la seva pàgina principal trobareu els enllaços per als diversos sistemes operatius.
A la xarxa trobareu més informació per acabar de jugar-hi be i treure’n més suc… podeu fullejar aquesta guia ràpida, descarregar-la des d’aquesta pàgina o fer-vos una idea del potencial amb els diversos vídeos o tutorials disposables. Teniu més enllaços generals en aquesta antiga entrada.
Comparació resolucions microscopis òptic i electrònic
Cerca informació i contesta les següents qüestions
Copia a la teva llibreta l’esquema que compara els poders de resolució dels diferents microscopis i completa’l, situa-hi també les paraules: àtoms, cèl·lules, molècules i orgànuls
Completa la taula:
Nombre
màxim
d’augments
Poder
de
resolució
Tipus
d’imatge
Microscopi
òptic (MO)
Microscopi
electrònic
de
transmissió
(MET)
Microscopi
electrònic
de rastreig
(MER)
Relaciona els següents enunciats amb un dels microscopi anteriors.
a) Es basa en l’ús de feixos d’electrons.
b) Permet observar cèl·lules vives.
c) Utilitza la llum visible.
d) Té una capacitat d’augment d’entre 1.500 i 2·105 X
e) Proporciona imatges tridimensionals.
f) Requereix tenyir les mostres.
g) Permet obtenir micrografies.
h) Té un poder de resolució de 0,2 mm.
i) No permet observar la ultraestructura cel·lular.
Entra en l’animació sobre escala i cèl·lules i fes un llistat ordenat per tamanys de: Ameba, bacteri, espermatozoide, glòbul vermell, glucosa, mitocondri, molècula d’aigua, òvul, ribosoma i virus d’immunodeficiència humana
Quina diferència hi havia entre les observacions de Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek?
Explica d’on prové el nom Cèl·lules
Explica qui va enunciar el principi Omnis cellula ex cellula i quina importància té aquest principi.
Redacta un text de cinc línies relacionant les experiències de Francesco Redi, Lazzaro Spallanzani i Louis Pasteur.
Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic(M.O), us enganxe uns enllaços diversos:
Comencem a situar-nos amb l’entrada de l’Enciclopèdia o de la Wikipèdia, per veure els diversos tipus de microscopis (la versió anglesa és una mica més completa).
Passegeu i gaudiu del complet portal de Nikon, amb tota mena de recursos, vídeos i imatges. Inclou els guanyadors dels diversos premis anuals SmallWorld.
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Podeu comparar les imatges anteriors amb les espectaculars obtingudes amb microscopi electrònic.
Al youtube teniu diversos vídeos, que mostren com fer-lo servir o com enfocar senzillament.
Per acabar, una presentació de diapositives de la història de Microscopi Òptic des dels primers dissenys fins ala més actuals; altra de la relació entre el M.O i la teoria cel·lular i altra sobre com fer servir un d’ells. També podeu observar els resultats de diverses tècniques per treballar amb les mostres o una completa revisió en anglès.
Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:
Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
Sopar o dinar ben dinats o sopats.
Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.
Aquesta vegada -i fins al 21 de setembre– haureu d’acostar-vos fins la biblioteca de la Sagrada Família, on es complementa amb una exposició de llibres i diverses conferències. Teniu més informació al díptic que han editat per a l’ocasió.
Es va inaugurar ahir amb la conferència “Cerebro femenino-cerebro masculino, ¿Existen razones biológicas para la discriminación?” de la Dra. Mara Dierssen, investigadora del CRG.
I dimecres vinent -8 de setembre a les 19 hores- continuarà amb “Un viatge al centre de la Via Làctia” a càrrec de la Dra. Carme Jordi, del departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i de l’Institut de Ciència del Cosmos (ICC-IEEC).