2010-2011 – Pàgina 18

Mètode científic musicat i més…

Com a introducció al mètode científic us enganxe a sota una versió rapejada i una visual, a més d’una enllaços.

Enllaços variats i objectius de la primera unitat, en una entrada del curs passat.
La definició anglesa de la Wikipèdia i del Biology corner.
Un complet resum en text i la seva relació amb l’exposició del Treball de Recerca.
Una animació que passa revista a la generació espontània, per exemplificar el mètode de treball científic.
Un seguit de presentacions de diapositives descarregables
Podeu exercitar-vos amb una Webquest, uns exercicis PAU o les activitats del projecte Newton. També teniu aquesta simulació o
I per acabar, un repàs amb una mica d’humor negre 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KZaCy5Z87FA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2l0MfhsIqUU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gMLHW1wU8dI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/scientificmethod.swf" width="500" height="400" wmode="transparent" /]

Animació canvis d’estat

Tal com hem quedat, us adjunte l’enllaç de l’animació sobre canvis d’estat per a que completeu l’activitat per a dilluns.

A banda, podeu fer una ullada a ls enllaços sobre substàncies, àtoms i canvis d’estat o bé als de la matèria, estats i les substàncies pures.

Qüestions Simfonia cel·lular I

Torneu a fer una ullada al vídeo de la Simfonia cel·lular i, per parelles, contesteu les següents qüestions (adaptades de Pilar Muñoz) :

Quins noms de cèl·lules coneixes?
Per a les onze imatges de tipus cel·lulars de la dreta, nomeneu cadascuna i digueu en quin context apareixen al llarg del vídeo
Què penses que simbolitza el castell de sorra?
Després de veure el vídeo, como descriuries als éssers vius pluricel·lulars?
Quines cèl·lules penses que, en aquest moment, estan morint al teu cos?
Penses que hi ha alguna que s’estiga dividint? Quina? Amb quina funció?
Dona la teva opinió sobre el símil de l’equip de música amb la célula. Planteja altre semblant.
Coneixes algún procés en el qual una divisió cel·lular descontrolada provoque una malaltia?
Com penses que l’equip de Simfonía cel·lular ha aconseguit les imatges? Amb quins mètodes?
Què tipus de microscopis han fet servir?
Quines diferències observes entre les imatges captades amb microscopis electrònics i les captades amb microscopis òptics?

Repassant la microscopia òptica

Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic (M.O), us enganxe uns enllaços diversos:

Comencem a situar-nos amb l’entrada de l’Enciclopèdia o de la Wikipèdia, per veure els diversos tipus de microscopis (la versió anglesa és una mica més completa).
Unes pinzellades sobre Antoni Van Leeuwenhoek o, si voleu aprofundir-hi, podeu revisar les observacions primigènies o replicar el microscopi que ell va dissenyar per tal de reviure la recerca amb els primers microscopis.

Proveu a recordar les parts del microscopi o feu una ullada a diverses imatges de cèl·lules o mostres des del Biology corner.
Ara avalueu si us han quedat clares 😉
Un resum en PDF de la vida del nostre protagonista, des del complet portal sobre la cèl·lula del Joan Ribera, que també inclou una secció amb microfotografies i altra per treballar a partir de l’anàlisi de casos reals.
Altre complet portal és el de Jordi Gurrera, amb una secció d’història i d’altres de tipologia i components cel·lulars.
També en PDF, els components i el procés d’enfocament. O be en aquest altre.
Passegeu i gaudiu del complet portal de Nikon, amb tota mena de recursos, vídeos i imatges. Inclou els guanyadors dels diversos premis anuals SmallWorld.

Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009

Podeu comparar les imatges anteriors amb les espectaculars obtingudes amb microscopi electrònic.
Al youtube teniu diversos vídeos, que mostren com fer-lo servir o com enfocar senzillament.
També teniu diverses simulacions per practicar, com el microscopi virtual per pràcticar l’enfocament.
Per acabar, una presentació de diapositives de la història de Microscopi Òptic des dels primers dissenys fins ala més actuals; altra de la relació entre el M.O i la teoria cel·lular i altra sobre com fer servir un d’ells. També podeu observar els resultats de diverses tècniques per treballar amb les mostres o una completa revisió en anglès.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X-w98KA8UqU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jP9HtcAvGDk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[slideshare id=2508771&doc=historiadelmicroscopii-091116013916-phpapp01]

[slideshare id=2109368&doc=elsmicroscopisilateroriacel-lular-091002041638-phpapp02]

[slideshare id=358708&doc=com-utilitzar-un-microscopi-1227465510873938-8]

[slideshare id=2440433&doc=techniques-091106121132-phpapp01]

[slideshare id=928972&doc=microscopy-1232303509834650-1]

[kml_flashembed movie="http://www.udel.edu/biology/ketcham/microscope/sniffer.swf" width="300" height="300" wmode="transparent" /]

Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:

Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
Sopar o dinar ben dinats o sopats.
Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.

Teniu més informació sobre l’Estellés a l’EDU365 , al Diari de l’escola o al LletrA.

Així que ja ho sabeu, a menjar, a llegir i a xerrar…

I, si no teniu clar per quin començar, feu-ho pels Amants que no per conegut deixa de ser brutal, tant en català cantada per l’Ovidi, com en anglès.

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peço d’una orella.

El nostre amor es un amor brusc i salvatge

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/local.swf?file=02df5a7" width="310" height="250" wmode="transparent" /]

Continua voltant l’exposició sobre dones científiques

Si us vau quedar amb ganes de veure-la, l’exposició 16 científiques catalanes torna a obrir les portes.

Aquesta vegada -i fins al 21 de setembre– haureu d’acostar-vos fins la biblioteca de la Sagrada Família, on es complementa amb una exposició de llibres i diverses conferències. Teniu més informació al díptic que han editat per a l’ocasió.

Es va inaugurar ahir amb la conferència “Cerebro femenino-cerebro masculino, ¿Existen razones biológicas para la discriminación?” de la Dra. Mara Dierssen, investigadora del CRG.

I dimecres vinent -8 de setembre a les 19 hores- continuarà amb “Un viatge al centre de la Via Làctia” a càrrec de la Dra. Carme Jordi, del departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i de l’Institut de Ciència del Cosmos (ICC-IEEC).

Què és ciència?… ciència ets tu

Interessant i sintètic vídeo de Phil Plait, gestor del blog BadAstronomy, on ens planteja què és això de la ciència, com funciona i quina relació té amb nosaltres. Estem envoltats de o en ciència 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7tFkOXLcZyg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Categoria: 2010-2011