2a edició d’Els enigmes congelats

Cartell Concurs 2010
Cartell Concurs 2010

Per segon any la Universitat de Barcelona convoca el concurs Enigmes Congelats . Concurs pensat per fomentar la recerca
de solucions originals a reptes actuals de la ciència i adreçat a l’alumnat de secundària.

Enguany hi ha algunes modificacions en la convocatòria -adreçada a alumnat d’entre 15 i 17 anys-, així que repasseu be les bases abans d’inscriure-vos.

En aquesta pàgina trobareu un vídeo de l’entrega de premis del concurs de l’any passat.

Recordeu que teniu de termini fins al 18 de desembre i algunes de les possibles preguntes:

  • El nostre Univers és l’únic existent?
  • Estem sols a l’Univers?
  • És possible una vacuna contra el VIH?
  • Com saben els òrgans i els organismes que han de deixar de créixer?
  • Per què les dones embarassades no rebutgen el fetus?
  • Com troben els organismes migratoris el seu camí?
  • Per què somiem?
  • Quantes espècies hi ha a la Terra?

[kml_flashembed movie="http://www.ub.edu/web/system/modules/edu.ub.presentation/resources/swf/player.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

Texto alternativo

Visitant l’animat interior cel·lular

A banda dels enllaços de les entrades anterior sobre la comparació de la divisió; l’organització cel·lular; l’endosimbiosi ; la història de l’estudi cel·lular o la simfonia cel·lular… entre d’altres, trobareu més informació a les següents pàgines:

[kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/transport/osmosis.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.stolaf.edu/people/giannini/flashanimat/cellstructures/phagocitosis.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://learn.genetics.utah.edu/content/begin/cells/insideacell/Inside_A_Cellresave.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.sci.uidaho.edu/bionet/biol115/help/the_cell/animal_cell12.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.johnkyrk.com/cellmembrane.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wiZFCMrx4Kg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zTNnyZBegR8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[slideshare id=960793&doc=pres-anat-citologiaestructura-1233137039344942-2]

[slideshare id=2498576&doc=fisiologadelamembrana-091114061327-phpapp02]

[slideshare id=2720989&doc=presentacinmembranacelular-091215025046-phpapp02]

En la riba de l’oceà còsmic

En la riba de l’oceà còsmic, és el primer capitol de la sèrie documental Cosmos de Carl Sagan que hem vist avuí.

Si voleu veure el capítol complet us l’adjunte a sota i recordeu les qüestions que heu de comentar:

  1. Resum del vídeo en 10 línies
  2. Explica que vol dir el títol del capítol, En la riba de l’oceà còsmic.
  3. Digues que significa que estem fets de matèria d’estrelles.
  4. Defineix què és un any llum i raona per què NO és una mesura de temps.
  5. Explica què és un grup local de galàxies i digues quina és la nostra.
  6. Redacta un informe sobre el planeta extrasolar que ha sortit en premsa darrerament.
  7. Esbrina quina és l’estrella més propera a la Terra, després del Sol, i ubicala a l’espai indicant en quina constel·lació podem trobar-la.
  8. Explica com naixen i com es formen les estrelles i digues quina relació tenen amb les nebuloses.
  9. Digues què fou el Voyager i quina importància va tindre.
  10. Redacta una valoració en 3 línies sobre el que t’ha semblat el documental.

 

COSMOS – Carl Sagan – 01 En la orilla del Océano Cósmico from Hipatia on Vimeo.

Organitzacions procariota i eucariota. Endosimbiosi

esquema de procés endosimbiòtic
esquema de procés endosimbiòtic

Dins de l’arbre de la vida, bàsicament trobareu procariotes -tant eubacteris com arqueobacteris– i eucariotes.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Hyew8aI0Rzg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/frK7qukERrY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EgaGh9-mFnQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.cellsalive.com/swf/cell_model.swf" width="450" height="375" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://highered.mcgraw-hill.com/sites/dl/free/9834092339/412646/Endosymbiosis.swf" width="350" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/organelles2.swf" width="450" height="300" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.wiley.com/legacy/college/boyer/0470003790/animations/cell_structure/cell_structure.swf" width="450" height="300" wmode="transparent" /]

[slideshare id=2057670&doc=lescllules-090924060814-phpapp01]

[slideshare id=483278&doc=la-celula-1212484713235667-8]

Recordant les cèl·lules i la seua història

Comparació resolucions microscopis òptic i electrònic
Comparació resolucions microscopis òptic i electrònic

Cerca informació i contesta les següents qüestions

  • Copia a la teva llibreta l’esquema que compara els poders de resolució dels diferents microscopis i completa’l, situa-hi també les paraules: àtoms, cèl·lules, molècules i orgànuls
  • Completa la taula:
Nombre
màxim
d’augments
Poder
de
resolució
Tipus
d’imatge
Microscopi
òptic (MO)
Microscopi
electrònic
de
transmissió
(MET)
Microscopi
electrònic
de rastreig
(MER)

 

 

 

 

 

  • Relaciona els següents enunciats amb un dels microscopi anteriors.

a) Es basa en l’ús de feixos d’electrons.

b) Permet observar cèl·lules vives.

c) Utilitza la llum visible.

d) Té una capacitat d’augment d’entre 1.500 i 2·105 X

e) Proporciona imatges tridimensionals.

f) Requereix tenyir les mostres.

g) Permet obtenir micrografies.

h) Té un poder de resolució de 0,2 mm.

i) No permet observar la ultraestructura cel·lular.

  • Entra en l’animació sobre escala i cèl·lules i fes un llistat ordenat per tamanys de: Ameba, bacteri, espermatozoide, glòbul vermell, glucosa, mitocondri, molècula d’aigua, òvul, ribosoma i virus d’immunodeficiència humana
  • Quina diferència hi havia entre les observacions de Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek?
  • Explica d’on prové el nom Cèl·lules
  • Explica qui va enunciar el principi Omnis cellula ex cellula i quina importància té aquest principi.
  • Redacta un text de cinc línies relacionant les experiències de Francesco Redi, Lazzaro Spallanzani i Louis Pasteur.
Suro de Hooke
Suro de Hooke

Fonts diverses:

[slideshare id=4577848&doc=tema6lacllulaunitatdestructuraifunci-2-100622141753-phpapp02]

Mètode científic musicat i més…

Com a introducció al mètode científic us enganxe a sota una versió rapejada i una visual, a més d’una  enllaços.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/KZaCy5Z87FA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/2l0MfhsIqUU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gMLHW1wU8dI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.sumanasinc.com/webcontent/animations/content/scientificmethod.swf" width="500" height="400" wmode="transparent" /]

Qüestions Simfonia cel·lular I

Tipus cel·lulars del vídeo
Tipus cel·lulars del vídeo

Torneu a fer una ullada al vídeo de la Simfonia cel·lular i, per parelles, contesteu les següents qüestions (adaptades de Pilar Muñoz) :

  1. Quins noms de cèl·lules coneixes?

  2. Per a les onze imatges de tipus cel·lulars de la dreta, nomeneu cadascuna i digueu en quin context apareixen al llarg del vídeo
  3. Què penses que simbolitza el castell de sorra?
  4. Després de veure el vídeo, como descriuries als éssers vius pluricel·lulars?
  5. Quines cèl·lules penses que, en aquest moment, estan morint al teu cos?
  6. Penses que hi ha alguna que s’estiga dividint? Quina? Amb quina funció?
  7. Dona la teva opinió sobre el símil de l’equip de música amb la célula. Planteja altre semblant.
  8. Coneixes algún procés en el qual una divisió cel·lular descontrolada provoque una malaltia?
  9. Com penses que l’equip de Simfonía cel·lular ha aconseguit les imatges? Amb quins mètodes?
  10. Què tipus de microscopis han fet servir?
  11. Quines diferències observes entre les imatges captades amb microscopis electrònics i les captades amb microscopis òptics?

Repassant la microscopia òptica

Microscopi de Van Leeuwenhoek
Microscopi de Van Leeuwenhoek
Per complementar el vostre recordatori manual sobre el treball amb microscopi òptic (M.O), us enganxe uns enllaços diversos:
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Imatge guanyadora del premi SmallWorld 2009
Què mires?
Què mires?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X-w98KA8UqU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/jP9HtcAvGDk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[slideshare id=2508771&doc=historiadelmicroscopii-091116013916-phpapp01]

[slideshare id=2109368&doc=elsmicroscopisilateroriacel-lular-091002041638-phpapp02]

[slideshare id=358708&doc=com-utilitzar-un-microscopi-1227465510873938-8]

[slideshare id=2440433&doc=techniques-091106121132-phpapp01]

[slideshare id=928972&doc=microscopy-1232303509834650-1]

[kml_flashembed movie="http://www.udel.edu/biology/ketcham/microscope/sniffer.swf" width="300" height="300" wmode="transparent" /]

A sopar, amb l’Estellés…

Diada Estellés
Diada Estellés

Flesh craves flesh (Ausiàs March)

Vicent Andrés Estellés, poeta de l’amor i de la quotidianitat, va néixer el 4 de setembre de 1924 i faria avuí 86 anys. Com a record, s’ha engegat una iniciativa popular lúdico-gastronòmica consistent en organitzar àpats per aquestes dates, per recordar-lo en bona companyia i xerrar al voltant d’una bona taula, tots aquests tiberis tindran en comú:

  • Cuinar un plat del país, amb la seu beguda corresponent.
  • Sopar o dinar ben dinats o sopats.
  • Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.
  • Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes.

Teniu més informació sobre l’Estellés a l’EDU365 , al Diari de l’escola o al LletrA.

Així que ja ho sabeu, a menjar, a llegir i a xerrar…

I, si no teniu clar per quin començar,  feu-ho pels Amants que no per conegut deixa de ser brutal, tant en català cantada per l’Ovidi, com en anglès.

La carn vol carn (Ausias March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

[kml_flashembed movie="http://www.goear.com/files/local.swf?file=02df5a7" width="310" height="250" wmode="transparent" /]

Continua voltant l’exposició sobre dones científiques

cartell exposició
cartell exposició
Panell exposició
Panell exposició

Si us vau quedar amb ganes de veure-la, l’exposició 16 científiques catalanes torna a obrir les portes.

Aquesta vegada -i fins al 21 de setembre– haureu d’acostar-vos fins la biblioteca de la Sagrada Família, on es complementa amb una exposició de llibres i diverses conferències. Teniu més informació al díptic que han editat per a l’ocasió.

Es va inaugurar ahir amb la conferència “Cerebro femenino-cerebro masculino, ¿Existen razones biológicas para la discriminación?” de la Dra. Mara Dierssen, investigadora del CRG.

I  dimecres vinent -8 de setembre a les 19 hores- continuarà amb “Un viatge al centre de la Via Làctia” a càrrec de la Dra. Carme Jordi, del departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i de l’Institut de Ciència del Cosmos (ICC-IEEC).