L’adjectiu “senzill” és el que millor s’adapta a aquest petit llibre de 63 pàgines que l’editorial Oniro va treure al mercat l’any 2005. A la contraportada podem llegir unes frases que ens fan una petita referència històrica del títol del llibre: “en la puerta de la Academia de Platón, donde se reunían los más ilustres filósofos de la antigua Grecia, había una inscripción que rezaba: ‘Que aquí no entre quien no sepa geometría’. Pues Platón y sus discípulos veían en la esfera y en los cinco políedros regulares -llamados sólidos platónicos- la máxima expresión de la belleza y la armonía cósmica. Y a la luz de la ciencia actual, las especulaciones de los antiguos filósofos adquieren nuevos y sorprendentes significados“. El llibre comença amb l’esfera, “símbol perfecte de la unitat” i després introdueix els cinc sòlids platònics: el tetràedre, l’hexàedre, l’octàedre, l’icosàedre i el dodecàedre. Explica que la paraula “políedre” prové del grec i que literalment significa “moltes cares” o “molts plans”. S’anomenen “sòlids platònics” perquè la primera descripció en la que se’ls tracta com a grup es troba al Timeu de Plató. Llegint A History of Greek Mathematics, la fantàstica obra en dos volums de Sir Thomas Heath, trobem que l’origen dels cinc políedres ve documentat en el Resum de Proclus, on trobem que Pitàgores va descobrir la construcció dels cinc políedres regulars juntament amb els nombres irracionals: després d’aquests [Tales i Ameristus o Mamercus], Pitàgores va transformar l’estudi de la geometria en un ensenyament liberal, examinant els principis de la ciència des del començament i provant els teoremes d’una manera inmaterial i intel·lectual: ell va ser el que va descobrir la teoria dels irracionals i la construcció de les figures còsmiques. El llibre de Sutton continua amb la descripció dels cinc cossos i la demostració de l’existència de només cinc complint que totes les seves cares i angles trièdrics han de ser iguals. Després de comentar la raó àuria i altres tipus de políedres, entra a detallar cadascun dels tretze cossos arquimedians, anomenats així perquè s’atribueix el seu descobriment a Arquimedes. També els descriu i dóna els seus desenvolupaments sobre el pla.
El llibre en sí no aporta gran cosa al que ja circula a altres llibres però tanmateix ofereix una visió senzilla que pot ser útil a qualsevol estudiant de l’ESO. No entra en massa tecnicisme i, fins i tot, el tractament de la dualitat entre els políedres el fa d’una manera força entenedora.
FITXA TÈCNICA:
NIVELL: ESO. Nº PÀGINES: 63. ISBN: 84-9754-131-6
EDITORIAL: Oniro