SETÈ POSTULAT

Els moviments aparentment retrògrads i directes dels planetes no es deuen en realitat al seu propi moviment sinó al de la Terra. Per tant, per sí mateix aquest moviment és suficient per explicar moltes de les aparents irregularitats que en el cel s’observen.

Un cop establerts aquests postulats, vaig a tractar de mostrar breument com pot preservar-se sistemàticament la uniformitat dels moviments. M’ha semblat que en benefici de la brevetat, convindria prescindir aquí de les demostracions matemàtiques les quals reservo per a una obra més àmplia. Tanmateix, en el transcurs de la explicació dels cercles es donaran les longituds dels radis de les esferes i, gràcies a això, qualsevol mínimament versat en matemàtiques podrà advertir amb facilitat l’estreta correspondència entre aquesta disposició dels cercles i les dades numèriques i les observacions.

L’ORDRE DE LES ESFERES

Les esferes celests s’inscriuen les unes dins de les altres segons l’ordre següent. La superior és l’esfera immòbil dels estels fixos la qual conté tota la resta i els hi dóna un lloc. Immediatament després es troba l’esfera de Saturn seguida de la de Júpiter i, a continuació, per la de Mart. Sota d’aquesta es troba l’esfera en la qual girem nosaltres, a la qual segueixen l’esfera de Venus i, finalment, la de Mercuri. L’esfera lunar per la seva banda gira al voltant del centre de la Terra i és arrossegada amb ella a la manera d’un epicicle. Idèntic ordre guarden les velocitats de revolució de les esferes segons siguin majors o menors els cercles que descriuen. Així, el període de revolució de Saturn és de trenta anys, de dotze el de Júpiter, dos el de Mart, un any el de la Terra, nou mesos el de Venus i tres el de Mercuri.

Continuarà…