Alexandria. El museu i la biblioteca.

Després de la mort d’Aristòtil, el centre dels estudis científics es va desplaçar d’Atenes a la nova ciutat d’Alexandria. Alexandre, va ordenar construir ciutats arreu sota un model modern. El general Ptolomeu Soter es va apoderar d’Egipte i fundà com a capital una nova ciutat: Alexandria; ciutat ubicada en el lloc més adequat per l’època: el delta del Nil, que rebia els béns de les terres fèrtils del riu i ciutat oberta al comerç de la mediterrània.

Les obres de construcció de la nova ciutat s’iniciaren el 332 aC. La ciutat va atraura molta població, de manera que en el segle III aC la ciutat tingué 500.000 habitants. La cultura i l’art foren promoguts des del govern sota la direcció del ministre Demetrio Fáleron, atenenc deixeble de Teofrast, el gran botànic amic d’Aristòtil. Amb la col·laboració de Estrató de Làmpsac s’inicià la construcció de la gran biblioteca, a la qual es van traslladar la majoria de llibres del Liceu d’Aristòtil.

Amb recursos financers públics es van construir un conjunt d’edificis i es van contractar els millors savis de l’època. Hi havia sales de lectura, un zoològic, un jardí botànic, laboratoris d’anatomia, un obsevatori astronòmic, i, per descomptat, l’enorme biblioteca amb 500.000 volums i que en el segle I aC arribà tenir-ne més de 700.000.

El Museu-Biblioteca d’Alexandria no només va recopilar llibres i els va difondre arreu sinó que, a més, es va convertir en el centre editor de llibres més important del món antic. Molts dels escrits clàssics que ens han arribat fins els nostres dies provenen de les edicions alexandrines, de les traduccions i compilacions que allà s’hi varen fer. Com exemples val la pena citar les obres d’Homer, d’Aristòtil, i del metge Hipòcrates, a més de les obres pròpies dels grans savis d’aquells segles que varen estudiar i ensenyar a Alexandria, com foren Arquímedes, Eratóstenes, el gran matemàtic Euclides i molts d’altres que estudiarem en un altre apartat.

Dissortadament, la biblioteca va patir diversos atacs. Primer fou saquejada ja el 145 aC en moments de guerra civil. Després, el 48 aC va patir un incendi durant l’ocupació romana de Juli César de la ciutat. Amb el govern romà, la biblioteca va viure anys de decadència. Amb el cristianisme, la biblioteca es revifà al concentrar la cultura pagana enfrontada al nou poder religiós-polític. Dissortadament, aquest enfrontament portà a la parcial destrucció de la biblioteca l’any 390 dC per ordre del bisbe Teòfil que propicià l’assassinat de la matemàtica Hipatia.

Tot i això, la biblioteca sobrisqué fins l’any 641 quan els exèrcits musulmans varen arrassar la ciutat i destruir del tot la biblioteca i el museu.

L’enorme influència de la Biblioteca d’Alexandria no es circunscriu als seus edificis. Al llarg dels segles sorgiren imitacions lluminoses. Rodas i Pèrgam en foren dignes imitadores. Precisament, fou a la ciutat de Pèrgam on es va inventar un nou suport de l’escriptura que permeté substituir l’escàs papir; es tracta del pergamí en honor d’aquesta gran ciutat grega.