El que considerem revolució científica (1492-1789) és un moviment intel·lectual que consisteix en establir les bases de la ciència moderna a partir de l’astronomia i la física, de manera diferent a com les exposà Aristòtil, i en donar un impuls fort a les matemàtiques. Destaquen els científics següents: Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton. També van fer aportacions modernes importants en els camps de la matemàtica, l’astronomia i la física altres pensadors: Descartes, Bacon, Berkeley, Tycho Brahe, etc.
EL SISTEMA ASTRONÒMIC DE PTOLOMEU (s III dC) BASAT EN EL D’ARISTÒTIL: Geocentrisme
LA FÍSICA D’ARISTÒTIL: confussió massa i pes; moviment natural dels cossos (ascendent o descendent segons la seva naturalesa o composició).
La revolució en l’astronomia
NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543)
Sobre les revolucions de les òrbites celestials és un llibre en el qual es demostra que matemàticament el model heliocèntric és més exacte que el ptolemaic. D’acord amb aquest model proposat per Aristarc la Terra efectua tres moviments: rotació (que permet comprendre el dia i la nit), translació al voltant del sol (i explica l’any) i de rotació de l’eix que apunta sempre al “nord” eix inclinat respecte del pla de l’òrbita (que explica les estacions, els equinoccis i els solsticis).
KEPLER (1571-1630)
L’harmonia del món
Obsessionat per les matemàtiques i el pitagorisme va intentar demostrar que el model geocèntric podia ser exacte si es suposava que els planetes, la lluna i el sol es trobaven inserits en els sòlids perfectes. Tanmateix, i per la seva pròpia sorpresa, el que va anar descobrint amb els seus càlculs foren tres lleis més pròximes al sistema copernicà.
1a llei: Els planetes, la Terra inclosa, giren al voltant del sol resseguint òrbites el·líptiques de les quals el sol n’és un dels focus.
2a llei: Els planetes mantenen la constància angular, els seus radis escombren àrees iguals en temps iguals, i, per tant, la seva velocitat lineal varia, més lenta a l’afeli i més ràpida en el periheli.
3a llei: El quadrat del període (temps que triga un planeta en fer una volta al sol) dividit pel cub de la seva distància mitjana al sol és una constant, la mateixa en tots els planetes. Coneguda la constant, hom pot conèixer la distància mitjana una vegada coneix el període.
GALILEU (1564-1642)
El missatger del cel i Diàleg sobre dues noves ciències
Galileu amb el perfeccionament del telescopi(va estudiar les lleis bàsiques de l’òptica i la refracció de lents) i el seu ús sistemàtic i rigorós en el camp de l’astronomia va efectuar una sèrie d’observacions empíriques que enderrocaren del tot el model aristotèlic-ptolemaic:
-
La lluna. Té muntanyes, valls, cràters i mars. Està feta del mateix material que la Terra.
-
Venus. Té fases com la Lluna. Pot ser també del mateix material que la Terra.
-
El Sol. Té taques, no és perfecte. A més, gira no està quiet.
-
La Via Làctea. Està formada per milers d’estrelles.
-
Júpiter. Té 4 planetes (llunes) que giren al seu voltant. Per tant, el model heliocèntric és factible.
-
Apareix una Super Nova. Hi ha canvis al cel.
A més, en Física, estableix un conjunt de conceptes bàsics com velocitat, velocitat mitjana, acceleració, moviment uniforme i moviment uniformement accelerat, relativitat galileana, etc. i és, per tant, el fundador de la Física Moderna en les branques de la cinemàtica. Descobreix i formula matemàticament lleis importants: llei del pla inclinat, del pèndul, del moviment uniformement accelerat, etc. És el pare del mètode científic hipotètic deductiu i experimental.
Va lluitar per tal que el poder de Roma reconegués la Nova Ciència. Però va fracassar. Fou detingut, jutjat i condemnat i obligat a retractar-se sota amenaça de tortura i mort.
NEWTON (1643-1727)
“Principis matemàtics de la filosofia natural”
Va unir el cel i la terra, és a dir, a partir de tres simples lleis i el concepte de gravitació universal, va demostrar la coherència de les Lleis de Kepler i de totes les Lleis Galileanes, deduïbles dels seus principis bàsics.
1.- Llei d’inèrcia. Tot cos en repòs o en moviment rectilini i uniforme segueix en repòs o en moviment uniforme a menys que una força actuï a seu damunt.
2.- Força igual a Massa per Acceleració
3.- Acció igual a Reacció
Tots els cossos s’atrauen amb una força que és directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.
Inventa una branca nova de les matemàtiques (càlcul infinitesimal) i demostra el conjunt modern de les lleis de la física clàssica: dinàmica, cinemàtica, mecànica, etc.
Inventa el telescopi de reflexió (de mirall) i estudia a fons la llum i les lleis de l’òptica.