L’assignatura HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA s’avalua de manera CONTÍNUA. Això significa que la nota de la 1a Avaluació és el resultat de tots els tests, els exàmens i treballs, més la valoració del comportament a les classes, des de l’inici de curs fins la data de la 1a. avaluació. Així mateix, la nota de la 2a Avaluació també és el resultat de tots els tests i tots els exàmens, etc. de TOT EL CURS, des del primer dia de setembre fins la data de la 2a avaluació. Igualment, la nota de la 3a Avaluació és la nota Final i és el resultat de TOTA LA FEINA DE TOT EL CURS, de setembre a maig.
Per a cada avaluació, la nota de l’examen trimestral pesa un 40%, l’altre 40% és la mitjana dels tests i exàmens anteriors, i un 20% és la mitjana dels exercicis i notes de comportament a classe. Per a la 2a i 3a avaluació les notes dels exàmens dels trimestres anteriors, el de la 1a i 2a avaluació respectivament, passen a ocupar una nota més al costat de les notes dels tests que es van acumulant al llarg del curs. Per tant, l’examen trimestral sempre pesa un 40% de la nota de l’avaluació corresponent. En el primer trimestre l’examen és de Plató. En el segon trimestre l’examen és de Descartes i Locke. I en el tercer trimestre l’examen és de Mill i Nietzsche.
Exàmens trimestrals
Els tres exàmens trimestrals es confeccionen exactament igual que les proves de la selectivitat (PAU), són exàmens de la selectivitat de cursos anteriors. Hi ha dues opcions, A i B, i l’alumne/a n’ha d’escollir una. Els criteris de correció són els mateixos que a les PAU i s’expliquen més avall.
Primer trimestre: Opció A: Plató, i Opció B: Plató
Segon trimestre: Opció A: Descartes, i Opció B: Locke
Tercer trimestre: Opció A: Mill, i Opció B: Nietzsche
Tests
Es faran tests per capítols: Presocràtics i Sòcrates, Aristòtil, Hel·lenisme, …
Cada test consta de 5 preguntes amb 4 respostes possibles i només 1 és la correcta. Es puntua de la manera següent:
5 respostes correctes: 10
4 respostes correctes i 1 en blanc: 8
4 respostes correctes i 1 errònia: 7
3 respostes correctes i 2 en blanc: 6
3 respostes correctes i 1 errònia i 1 en blanc: 5
3 respostes correctes i 2 errònies: 4
2 respostes correctes i 3 en blanc: 4
2 respostes correctes, 1 errònia i 2 en blanc: 3
2 respostes correctes, 2 errònies i 1 en blanc: 2
2 respostes correctes i 3 errònies: 1
Resta de resultats i combinacions: 0
No hi ha puntuació final negativa.
Els treballs
Obligatòriament, els alumnes han de confeccionar 5 articles diferents en aquest Bloc. Un per a cada autor. En cada article cal copiar una bateria de texts de cada autor i respondre correctament les preguntes que es plantegen. Hi ha una data límit per presentar aquests treballs que és la data de l’examen trimestral corresponent. Després d’aquesta data ja no es poden presentar ni exercicis endarrerits ni millores. Les millores es podran presentar si l’alumne/a ha fet els deures amb una setmana o més d’antelació de manera que el professor els ha corregit i sobre els comentaris redactats pel professor i indicacions, l’alumne ha pogut refer els exercicis i millorar-los aconseguint una millora substancial de la nota. Quan abans presenti l’alumne els treballs més temps i vegades tindrà per millorar-los, sense més límit que la data esmentada. No hi ha recuperacions. Aquells alumnes que no aprovin l’assignatura pel maig i hagin d’anar a proves extraordinàries de juny podran fer i refer els treballs no fets o pendents de millora en les tres setmanes decurs que els quedaran.
TESTS I EXÀMENS DE DIMARTS TARDA
En cas que un alumne no hagi pogut assistir a classe en una hora de test o examen i la falta hagi estat justificada pel seu tutor de classe, l’alumne podrà realitzar aquesta prova en dimarts per la tarda.
TREBALLAR AMB EL BLOC I EN EL BLOC
El bloc és l’eina de treball de l’alumne, per estudiar, per repassar i per editar els deures.
A classe s’explicaran els detalls tècnics per esdevenir usuari autoritzat del Bloc i poder-hi treballar.
LA NOTA DE FINAL DE CURS ÉS:
UN 40% L’EXAMEN DEL TERCER TRIMESTRE (MILL I NIETZSCHE),
UN 20% LA MITJANA DE TOTS ELS DEURES I COMPORTAMENT DE TOT EL CURS, I
UN 40% LA MITJANA ARITMÈTICA DE TOTS ELS TESTS I ANTERIORS EXÀMENS DE TOT EL CURS.
Les lectures són voluntàries i són exactament els texts dels llibres dels 5 autors de la selectivitat.
Estructura i criteris d’avaluació i puntuació a les PAU en la matèria d’Història de la Filosofia (curs 2015-2016)
La prova parteix d’un text d’un filòsof i demana que l’estudiant respongui a una sèrie de preguntes relacionades amb el text. Pretén avaluar la maduresa intel·lectual de l’alumne, la seva capacitat d’anàlisi i la seva capacitat de raonament crític, així com també la seva comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en l’assignatura d’història de la Filosofia.
La prova inclou dues opcions, cadascuna amb un text i cinc preguntes associades. L’alumne haurà de triar una opció i respondre les preguntes corresponents. Cadascun dels texts serà d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).
Les preguntes de la prova tindran les característiques següents:
- Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (2 punts)
- Explicar breument el significat d’algunes expressions del text. (1 punt)
- Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)
- Comparar un concepte important en el pensament de l’autor (vinculat amb les idees del text) amb un altre, que pot ser d’un autor diferent. (2 punts)
- Fer una avaluació raonada i personal d’una tesi filosòfica relacionada amb el contingut del text. (2 punts)
Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2016
- De l’època antiga i medieval: Plató
- De l’època moderna: Descartes i Locke.
- De l’època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionaran els textos de les PAU de 2016
Òbviament, aquesta selecció només implica que els Textos que sortiran a la prova de les PAU de 2016 seran dels capítols que s’esmenten; per tant, no implica que els alumnes hagin d’estudiar només aquests texts. Tal com mostra l’estructura de la prova, es manté el supòsit que l’alumne haurà de demostrar el coneixement general del pensament dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar una certa maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics que requereix que l’alumne hagi estat exposat als aspectes més bàsics del pensament de, si més no, una part dels autors principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A
Plató:
“La República”: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a
Grup B
B1. Descartes:
“Meditacions Metafísiques”, Parts I, II, V i VI
B2. Locke:
“Assaig sobre l’enteniment humà” (Llibre I, capítol II, seccions 1-5; Llibre II, capítol VIII, seccions 1-26; Llibre IV, capítol II, secció 14; Llibre IV, capítol IV, seccions 1-12), i
“Segon tractat sobre el govern civil” (Capítols I, II, III, VIII, i les seccions 211-229 del capítol XIX)
Grup C
C1. Mill:
Secció IV de “Sobre la Llibertat” , i
seccions II i IV de “L’utilitarisme”
C2. Nietzsche:
“Genealogia de la Moral” (1era part) i
“Sobre veritat i mentida en sentit extramoral”
Primera pregunta
Explicar breument el contingut del text. (2 punts).
L’objectiu de la pregunta és detectar el grau de comprensió del text. Cal que aquí l’alumn@ faci un breu resum d’allò més important que diu el text. Cal que l’alumn@ mostri que sap identificar quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. La resposta no cal que demostri que l’alumn@ coneix els detalls de la filosofia de l’autor. És important, però, que l’alumne no es limiti a enunciar idees sinó que mostri una mínima comprensió de l’estructura argumentativa del text.
Segona pregunta
Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
Cal que l’alumn@ doni una breu definició o caracterització del significat que el terme o expressió té en el text. No es demana que l’alumn@ doni una definició exacta i precisa que sigui vàlida per a qualsevol context d’ús de l’expressió, sinó que identifiqui, entre els diferents significats que en general pot tenir l’expressió, el significat que l’expressió té en el text. El que l’alumn@ utilitzi un llenguatge sense cap tecnicisme, si no té incorreccions, no haurà de comptar en contra seu.
Tercera pregunta
Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si l’alumn@ entén suficientment cert aspecte important del pensament de l’autor. Per a fer això es requereix que l’alumn@ sigui capaç d’explicar com certa afirmació es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, s’haurà de tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a explicar la afirmació que es vol explicar.Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumn@ és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne@pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumn@ ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica la tesi particular que és objecte de la pregunta.
És absolutament imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta l’estudiant faci referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.
Quarta pregunta
Comparar o relacionar un concepte o idea del text amb un altre. (2 punts).
S’ha de tenir en compte:
- La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) de la comparació demanada.
- El contrast pertinent dels dos termes de la comparació que es demana.
En qualsevol cas: l’alumne és lliure de triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o fer-ne la caracterització implícita en termes de les diferències mútues. També pot escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions –qualsevol d’elles- i descriure l’altra per contrast. La pregunta no posa restriccions a aquesta llibertat en la resposta. Ara bé, és imprescindible per a respondre adequadament aquesta pregunta que l’alumne faci, ja sigui de forma explícita o implícita, una comparació.
Cinquena pregunta
Consideració raonada de l’estudiant a favor o en contra d’una tesi. (2 punts).
Es tracta d’avaluar una tesi que estarà relacionada amb la temàtica que es discuteix en el text. L’estudiant ha d’intentar justificar la seva postura a favor o en contra de la tesi tot fent-ne una valoració personal (la resposta de l’estudiant pot també, és clar, consistir en explicar, de forma raonada, perquè de fet no està ni a favor ni en contra de la tesi).No es demana, doncs, que l’estudiant expliqui què és el que ell creu que pensaria l’autor del text sobre aquesta tesi, sinó que es tracta que l’estudiant faci l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi. S’haurà de valorar només:
a. El grau de comprensió que es demostri sobre la tesi a discutir i la coherència de les raons per les quals podria ser versemblant i
b. La coherència i pertinència de les possibles raons que es puguin donar contra la tesi.
Si l’alumn@ decideix raonar a favor de la tesi, no cal que insisteixi explícitament en raons contràries: això implica que no es poden avaluar separadament els aspectes (a) i (b). Es pot donar la màxima qualificació, doncs, si una resposta defensa la tesi tot esmentant coherentment raons que siguin pertinents. D’altra banda, l’acord del corrector amb la tesi defensada no pot tenir-se en compte, ni tampoc el fet que l’alumn@ ignori fets o arguments històricament importants.
Fets!
Fet!!!
Deures de Locke Descartes fets.
Joaquim no trobo els exercicis de descartes, em podries indicar on són siusplau?
EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”
En aquest fragment del diàleg, Plató ens presenta les idees i les coses materials i ens fa una breu distinció entre elles.
Per començar, ens defineix el concepte d’idea, que com em de recordar, per Plató mai no és una cosa; existeix realment però només la podem veure a través de la ment. Les idees no designen a una cosa en concret, sinó a un grup homogeni de coses, ja que tenen algun element comú que fan que s’assemblin entre elles. A aquestes les designa com a úniques, ja que a partir d’elles podem parlar de la Veritat, del Bé…; són eternes, ja que sempre seran el que són i no canvien; i són indivisibles. Els diferents objectes materials imiten i copien a la idea, i per això guarden una relació de similitud, és a dir, la idea acaba fent que la cosa material sigui com és.
Aleshores, passa el mateix amb els llits i les taules. Aquest conjunt d’objectes materials comprenen i engloben a tots aquells que no són idèntic entre sí, però que sí que guarden una similitud i, per això, podem anomenar a tots aquells objectes del conjunt de la mateixa manera, sigui llits o sigui taules. Tots aquells que tinguin una similitud, sigui la que sigui, amb l’idea de taula o llit, l’acabarem anomenant taula o llit. Per això diem que les idees són úniques, ja que només tenim una idea de taula en el nostre pensament, i les coses semblants a aquesta l’anomenem taula o llit, tot i ser diferent a les altres taules o llits.
Podem explicar la diferència que hi ha entre els llits que l’artesà fabrica i la idea pròpia de llit a partir del dualisme Platònic, el pensament que ell té sobre l’existència dues realitats, la material i la ideal. Per això podem dir que no és el mateix la idea de llit i el llit, ja que la idea que en tenim simplement ens permet acabar designant l’objecte amb aquest nom a causa de la relació de similitud, no perquè siguin iguals o el mateix.
• En primer lloc, la diferencia que trobem entre una i l’altra, és que la idea només la podem pensar, ja que prové del món intel·ligible; en canvi, el llit com a objecte eñ captem amb els sentits, ja que resideix en el món sensible.
• La segona diferència és que la idea és eterna, sempre serà de la mateixa manera, són alienes al temps; en canvi, l’objecte és efímer, es transforma amb el temps.
• La tercera és que la idea és única, cap és igual a ella; en canvi, hi ha diverses multituds que comparteixen algunes característiques que ens permeten designar-les de la mateixa manera a partir de la idea.
Aleshores, si ens posem a analitzar la última frase, podem afirmar que és del tot impossible que l’artesà pugui arribar a fabricar la idea de llit o de taula, ja que pertanyen a un món diferent del sensible, des de sempre que han existit, és perfecte i mai ha canviat ni canviarà. Les idees només les podem pensar, ja que no podem crear una cosa perfecta i eterna.
EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.
El tema principal, del qual ens parla Plató en aquest fragment, és la importància del procés de la purificació de l’ànima, anomenat dialèctica ascendent, per poder arribar a assolir el coneixement del Bé suprem. En aquest fragment també observem que tracta sobre la ètica platònica i l’estudi de la conducta en trets més generals.
Per poder explicar als seus deixebles els temes esmentats al principi, ell recorre a una sèrie de mites i contes, i així aconseguir transmetre’ls-hi un seguit de pensaments que ell té.
Plató fa una diferenciació entre una part de nosaltres que pertany al món material, el món sensible (el cos), i una altra part que pertany en el món intel·ligible, el de les idees (l’ànima). A causa de que ell creu en aquesta divisió en els éssers humans, diem que Plató és dualista, i aquesta dualitat ens l’explica a través del mite del “Carro Alat”.
Plató en aquest mite comença dient que les ànimes són eternes, úniques i indivisibles, les quals viuen des de l’eternitat al món intel·ligible contemplant les idees, que també són eternes. Allí les ànimes viuen felices i tranquil·les. Però un bon dia, per xafarderia, les ànimes es pugen en un carro tirat per un auriga, amb un cavall blanc i un cavall negre per anar a visitar el món sensible, ja que el desconeixien. L’auriga en aquest mite representa la part racional de l’ànima, la qual guia i condueix el carro; el cavall blanc representa la part irascible, forta, dòcil, la qual segueix les ordres de l’auriga; i, per últim, el cavall negre que representa la part concupiscible, sensual, impulsiva de l’ànima. En el descens, per culpa del cavall negre, que desboca, provoca que el carro es surti del camí i l’auriga caigui en el món sensible. Aleshores, a causa d’això les ànimes eternes residiran en el cos, el seu recipient al llarg de la seva durada en el món sensible. A partir d’aquí, l’objectiu de l’ànima és fugir del cos a través d’un procés de purificació, la dialèctica ascendent, que implica la millora moral, d’adquisició de coneixements i del saber usar la raó. Per poder dur a terme la purificació de l’ànima, el què busquem els homes és l’eudaimonisme, la felicitat, que és el mateix que la recerca del bé, ja que quan fem el bé o bones accions som feliços. Això és en base a l’ànima, però en base al cos, la recerca de la felicitat és diferent: la basem en el plaer. Aleshores em de practicar per assolir el control sobre el cos i arribar a la virtuositat de l’ànima. En definitiva, l’ànima virtuosa és aquella que sap controlar els seus impulsos, tenir un gran força de voluntat i, que sap com usar la raó.
A partir d’aquí, referint-nos al text, Plató ens explica que la gent que busca la virtuositat de l’ànima, ha de ser capaç de moure’s i divagar per el món de les idees i ser capaç de diferenciar-les i relacionar-les amb els objectes del món sensible mitjançant la raó per arribar a conèixer.
Plató, amb el “Mite de la Línia”, divideix el món en dues parts: la material i la real. En la primera, la material, captem i creiem que hi ha coses en aquest món. A això ell li diu Doxa, una opinió relativa, creença. Si únicament tinguéssim la poca ambició d’anar més enllà i residir en aquest món material acabaríem essent com Plató en exposa en el seu inici del fragment “[…]Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta[…]”, gent amb un nivell molt baix d’anàlisi, comprensió, coneixement i curiositat; i en la segona, la real (ideal), podem arribar a verdaderament arribar al món de les idees i conèixer gràcies a un raonament matemàtic i d’un intel·lectiu, és a dir, un raonament científic. A partir d’aquesta base podem observar la crítica que fa a aquelles persones que no busca la virtuositat de l’ànima, no vol conèixer ni usar la raó: “[…] fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; […]”; són aquelles persones que no arribaran mai a conèixer.
Més avall trobem una altra crítica a aquest tipus de persones: “[…]i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund? […]”. Amb això ens vol dir que la persona que no aspira a més i resideix únicament al món sensible, acaba vivint rodejant de les coses (ombres) que capta amb els seus sentits, les quals no podrà interpretar ni relacionar amb les idees del món intel·ligible, ja que no té la capacitat per fer-ho. I, és per aquesta raó, que fa referència a l’inframon d’Hades, ja que aquesta gent no busca la virtuositat de l’ànima, i si no busca això, en conseqüència la seva ànima no esdevindrà purificada i passarà a residir en les profunditats on s’hi adormirà.
EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es defensa?
En aquest text, Plató defensa una ontologia idealista, ja que creu que existeix un món intel·ligible en el qual resideixen les formes pures que donen sentit al món sensible: les idees; i també defensa una ontologia dualista, ja que creu en l’existència de dues realitats: el món intel·ligible, que acabo de comentar, i el món sensible, el qual percebem amb els sentits. Aquest món sensible és aparença, pluralitat, dispersió, el qual no entendríem sense el món intel·ligible.
En la tercera oració del diàleg, Plató ens fa referència al món material, en el qual trobem les coses belles, els actes justos… i aquestes en diferents graus (pluralitat), per això diu que n’hi ha moltes, no existeix la perfecte. Aquesta pluralitat la podem reduir a partir del llenguatge, ja que ens permet fer una classificació de totes aquelles coses que resulten semblants a la idea que tenim de bellesa. Quan es refereix a que afirmem la seva existència, és perquè a partir dels sentits captem les seves obres, és a dir, les seves qualitats sensibles.
Més endavant, en la cinquena oració del diàleg, Plató ja ens presenta el món intel·ligible. En aquesta, ja duu a terme la relació que hi ha entre aquests dos mons. Com ell diu, per a cada cosa li correspon una idea, la qual hi podem accedir amb el pensament i fa que entenguem i coneguem la cosa en qüestió.
En definitiva, per ell, les coses múltiples són aquelles pertanyents al món sensible (les materials) que captem amb el sentits, captem les seves ombres i, en canvi, les idees formen part del món intel·ligible, aquelles formes pures, úniques, eternes i indivisibles les quals podem accedir a traves del pensament, l’ànima i ens fan entendre el món sensible.
EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7
1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”
Segons el criteri de Plató, per ell conèixer és recordar. Aquesta afirmació la fa ja que en la seva teoria tenim un coneixement de les idees perquè l’ànima és immortal i ha residit en el món d’aquestes. El nostre coneixement no és equívoc i manipulable ja que podem arribar a assolir la perfecció perquè els homes no coneixem a partir dels sentits, sinó que ho fem a partir de la nostra ànima immortal que ha estat en el món intel·ligible. Aleshores, simplement el que fem es recordar les idees que ja tenim dins nostre, és a dir, les idees per nosaltres són innates. Quan a partir dels sentits captem les ombres de les coses, directament, a través de la raó, la intentem relacionar amb la idea a la qual s’hi assembli.
2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?
Plató ens diu que una de les nostres dues parts, l’ànima, prové del món intel·ligible i que el seu objectiu des de que va arribar al món sensible és poder assolir el suficientment coneixement per poder tornar a ascendir al seu món de procedència, ja que ja haurà estat purificada. Aleshores, si l’ànima procedeix del mateix món de la qual procedeixen les idees (ja que sinó no podríem tenir les idees de manera innata) que són úniques, immortals i indivisibles; raona que l’ànima ha de ser de la mateixa naturalesa que les idees. En definitiva, tan ànima com les idees són eternes i immortals.
exercisis fets joaquim
Exercicis fets!