ELS ORIGENS DE LA FILOSOFIA – GRÈCIA
La filosofia filla del geni grec. Poemes homèrics i teogonies. La religió pública i els misteris òrfics. Condicions socioeconòmiques: Comerç, navegació, tecnologia, astronomia, matemàtiques, polis, descentralització, democràcia, llibertat, moneda, metal·lúrgia, alfabet fonètic, mercat de llibres.
cosmos – caos – physis – logos – arkhé – doxa – episteme – sophos – philia – mythos – monisme – dualisme – pluralisme – materialisme – metempsicosis – transmigració – apeiron – homeomeries – nous –
—-
ELS PRESOCRÀTICS
1.- Els primers filòsofs: els físics
a) Milesis : TALES – ANAXIMANDRE – ANAXIMENES
b) Efesis: HERÀCLIT
c) Eleates: PARMÈNIDES – JENOFANES
d) Pitagòrics: PITÀGORES
e) Pluralistes: EMPEDOCLES – ANAXAGORES – LEUCIP – DEMÒCRIT
f) Altres grans pensadors: HIPOCRATES –
2.- Els sofistes: PROTÀGORES – GÒRGIES – HIPIES
—-
ELS GRANS CLÀSSICS d’Atenes
3.- SÒCRATES
4.- PLATÓ
5.- ARISTÒTIL
—-
FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
6.- EPICUR
7.- Els estoics: ZENÓ
8.- L’escepticisme: PIRRÓ
9.- La ciència alexandrina: EUCLIDES – ARQUÍMEDES – ARISTARC – HIPARC – ERATÒSTENES – HERÒFIL – ERASÍSTRAT – PTOLOMEU – GALÈ
—–
—–
Unitat 1 : L’origen de la filosofia occidental
1.La Grècia antiga
2.Del mite al logos
– La mitologia grega
3.Els filòsofs de Milet
– Tales (625 a. de C.) “Tot és aigua”
– Anaximandre (610-547 a. de C.) “L’arkhé no pot identificar-se amb cap element observable, és l’apeiron”
– Anaxímenes (565-500 a. de C.). “Tot és aire”
4.Els pitagòrics
– Pitagorisme i religió
– Matemàtiques i realitat
5.Heràclit i Parmènides
– Heràclit d’Efes (536-470 a. de C.) “Ser consisteix en deixar de ser. El foc crema, crea i destrueix”
– Parmènides d’Elea (540-450 a. de C.) “Hi ha dos camins de la veritat: la dels sentits i la de la raó. L’ésser ha de ser únic, inmòbil, perfecte, …”
• Les paradoxes de Zenó (la tortuga i el cavall d’Aquiles)
6.Els filòsofs pluralistes
– Empèdocles d’Agrigent (490-430 a. de C.). Quatre elements materials (terra, aigua, aire i foc) i dues forces còsmiques (amor i odi)
– Anaxàgores (500-428 a. de C.). Infinites partícules, formades per tot, hi ha de tot en tot, en proporcions diverses, ordenades pel “nous”
– Leucip i Demòcrit (cap al 460 a. de C.). La matèria no és infinitament divisible, finalment s’arriba a una part indivisible, l’àtom. Infinits “àtoms” es mouen pel “buit”, a cegues, xoquen i s’enllacen, formen els cossos i éssers actuals, per atzar ara guarden un cert ordre en el temps i l’espai infinits.
7.Els sofistes i Sòcrates
-
Els sofistes i el llenguatge
-
Gòrgies de Leontínois (483-375 a. de C.) “Res no és, si alguna cosa fos seria impensable, si fos pensable seria incomunicable” No hi ha cap criteri segur que permeti relacionar una cosa amb la seva idea o el seu nom; coses, conceptes i paraules són de naturalesa diferent. Protàgores “L’home és la mesura de totes les coses” Tot és subjectiu, mai sabrem que veu una altra persona quan diu que veu el color groc; què és, per tant, el color groc? Una paraula?