John Locke (Wrington, a prop de Bristol 29 d’agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d’octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l’epistemologia.
Locke estudià medicina a Oxford, ingressà al cos diplomàtic la qual cosa li va permetre residir a França un cert temps i contactar amb els cartesians. El 1683 es refugià a Holanda per evitar represàlies polítiques. Després de la Revolució Gloriosa de 1688 tornà al seu país i va publicar les seves obres més importants:
- Assaig sobre l’enteniment humà (de caire empirista).
- Assaig sobre el govern civil (considerada el manifest del liberalisme modern).
L’Assaig sobre l’enteniment humà comença amb una crítica demolidora a l’afirmació de l’existència d’idees innates en l’enteniment, preconitzada pels racionalistes: quan es neix, l’enteniment és com una pàgina en blanc o tabula rasa. Com que no hi ha idees innates en l’home, aquestes no poden fonamentar la comprensió del món. Com la resta d’empiristes, Locke considerarà que el coneixement s’extreu de l’experiència (empiria en grec), a través dels sentits.
BIOGRAFIA
John Locke va néixer a Wrington, Anglaterra, el 29 d’agost de 1632. Es va educar en la Westminster School i en la Christ Church d’Oxford. En 1658 es va convertir en tutor i professor de Grec i Retòrica. Més tard va tornar a Oxford i va estudiar medicina.
La fama de Locke era major com a filòsof que com a pedagog. Pràcticament tot el pensament posterior va ser influenciat pel seu empirisme, fins a desembocar en l’escepticisme de Hume. Pel pedagògic, Locke no va pretendre crear un sistema educatiu, sinó explicar les pautes de l’educació per als fills de la noblesa, per tant les seves idees representen tant un reflex de la percepció pedagògica del seu temps com una reflexió profunda sobre les seves bondats, defectes i abasts.
Va influir de manera determinant en les idees de la Revolució Gloriosa i la Declaració de Drets Britànica de 1689.
Després d’algunes vicissituds en el món de la política internacional, que li valgueren no pocs problemes, Locke va bolcar l’experiència de la seva vida intel·lectual en dues obres cimeres: Assaig sobre l’enteniment humà (1690) i Pensaments sobre educació (1692). L’última part de la seva vida va ser dedicada a tasques administratives i econòmiques, va morir a Oates, el 28 d’octubre de 1704.
FILOSOFIA
La seva epistemologia (Teoria del Coneixement) no creu en l’existència del innatisme i el determinisme, considerant el Coneixement d’origen sensorial, pel que rebutja la idea absoluta a favor de la probabilística matemàtica. Per Locke, el coneixement només avarca a les relacions enter els fets, al com, no al perquè. Per altra part creu percebre una harmonia global, recolzat en creences i supòsits evidents per si mateixos, pel que els seus pensaments també contenen elements propis del racionalisme i el mecanicisme.
Creu en un Déu creador proper a la concepció calvinista del gran rellotger, basant la seva argumentació en la nostra pròpia existència i la impossibilitat del no-res de produir ser, un Déu tal qual com el descriu el pensador del racionalisme Descartes a el Discurs del mètode, a la tercera part del mateix. De l’essència divina només poden ser coneguts els accidents i els seus designis només es poden advertir a través de les lleis naturals.
Tracta la religió com un assumpte privat i individual, que afecta només a la relació de l’home amb Déu, no les relacions humanes. En virtut d’aquesta privatització, l’home s’allibera de la seva dependència de la disciplina i imposicions eclesiàstiques, i sostrau la legitimitat confessional de l’autoritat política, ja que no considera que no hi ha base bíblica per un Estat cristià. Cal la separació total dels poders civil i eclesiàstic.
Considera la llei natural com un decret diví que imposa l’harmonia global a través d’una disposició mental (reverència, temor a déu, afecte filial natural, amor al pròxim), concretada en accions prohibides (robar, matar i en definitiva tota violació de la llibertat aliena), que obliguen a favor de la convivència.
Malgrat que no accepta les idees innates, sí que accepta la divisió cartesiana de la realitat: pensament (jo), infinitud (Déu), extensió (Món) i afirma que les nostres idees són un reflex de la realitat del món, però que cal veure què són i com s’originen en l’enteniment.
Les idees són “tot allò que la ment percep en si mateixa o és objecte de percepció, pensament o enteniment”, és a dir, qualsevol contingut mental és una idea, que són un reflex del món.
L’origen de totes les idees és l’experiència, que pot ser externa (de sensació) o bé interna (de reflexió), i ens informen del món mitjançant les idees que aquest produeix en nosaltres, i que anomenem “idees simples”.
La ment, a més, té la capacitat d’associar i combinar aquestes idees simples, produint així les “idees complexes”, que poden ser:
- de substància – coses individuals que existeixen.
- de mode – les que no existeixen en si mateixes sinó en una substància.
- de relacions – que descriuen associacions d’idees.
Només coneixem idees i aquest coneixement té dues vessants:
- La passiva – consciència dels continguts mentals.
- L’activa – anàlisi que en fa la ment.
En tots dos casos, l’experiència esdevé l’element determinant i com a font de les idees, determina la possibilitat del coneixement i també els seus límits; i com a únic element de contrastació de les idees, és el que legitima el coneixement.
John Locke és un dels pares del Liberalisme. En un principi accepta la visió del Pacte Social proposada per Hobbes, però amb molts matisos, tants, que la versió de Locke serà irreconeixible. Hobbesconsiderava que els homes, per obtenir seguretat, renunciaven a la seva llibertat i capacitat d’autogovern, per permetre que els governants, actuïn en nom dels ciutadans, dels quals en són representants. Però segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguin, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans.
Hi ha manaments que estan per sobre de les lleis positives i que responen a la pròpia natura humana, descoberta per l’exercici de la raó o per revelació. Aquests manaments obliguen a conservar la pròpia vida i la dels altres, a no robar, a intentar actuar sense violència i respectar els contractes signats o aparaulats.
Locke exposa les bases del seu pensament sobre l’educació a la seva obra Some Thoughts Concerning Education (1693). Aquesta obra va ser escrita com una sèrie de consells per educar el fill d’un amic aristòcrata, ja que pensava que la dona o els nens de classe baixa requerien un altre tipus de formació.
L’home per a ell neix amb la ment en blanc (tabula rasa) i a través de l’educació arriba a desenvolupar la seva personalitat. És important respectar els gustos de l’infant en la mesura de possible, ja que les vivències de les primeres edats tenen una gran influència en la vida adulta.
Una correcta educació combina el desenvolupament de la intel·ligència, exercici físic i l’aprenentatge dels valors morals considerats desitjables. També ha d’ensenyar com raonar correctament i proporcionar bons hàbits vitals, de tal manera que esdevinguin adults al més aviat possible.
OBRES
Aquestes són les obres de John Locke:
- Assaigs sobre el govern civil (1660-1662)
- Assaigs sobre la llei de la natura (1664)
- Assaig sobre la tolerància (1667)
- Carta sobre la tolerància (1689)
- Assaig sobre l’enteniment humà (1690)
- Tractats sobre el govern civil (1689). Reeditat el 1690, 1698 i 1713. Cada reedició inclou canvis i variacions sobre l’anterior. Tot i que el mateix Locke va comunicar en una carta que l’última versió (publicada pòstumament pel seu secretari el 1713) és la que volia que “passés a la posteritat”, actualment se segueixen editant traducció de la primera i tercera versió. Hi ha importants canvis, especialment en el capítol V, sobre la propietat. Cf Peter Laslett, “Introduction,” inTwo Treatise on Goverment(Cambridge: Cambridge University Press, 1991).
- Alguns pensaments sobre l’educació (1693)
- Racionament del cristianisme (1695)
- Una vindicació de la raonabilitat del cristianisme (1695)
No publicats o manuscrits pòstums
- 1660. Primer Tractat de Govern(o the English Tract)
- c.1662. Segon Tractat de Govern(o the Latin Tract)
- 1664. Questions Concerning the Law of Nature (text definitiu en llatí, amb trad. a l’anglès) de Robert Horwitz et al., Eds., John Locke,Questions Concerning the Law of Nature ‘ ‘, Ithaca: Cornell University Press, 1990).
- 1667. Essay Concerning Toleration
- 1706. La conducta de l’enteniment
- 1707. Paràfrasi & Notes en les Epístoles de Sant Pau