|
Hume
1711-1776
|
|
|
Teoria del coneixement
1. Introducció al “Tractat de la naturalesa humana”
1.1 Rebuig dels sistemes filosòfics del passat:
” Principis assumits confiadament, conseqüències deduïdes defectuosament d’aquests principis, falta de coherència en les parts i de deficiència en el tot : això és el que es troba arreu en els sistemes dels filòsofs més eminents; això és, també, el que sembla haver arrossegat cap al descrèdit la filosofia mateixa.
És impossible predir quins canvis i progressos podríem fer en les ciències si coneguéssim per dintre l’extensió i la força de l’enteniment humà, i si poguéssim explicar la natura de les idees que fem servir, així com la de les operacions que fem en argumentar. ”
Hume. Tractat de la naturalesa humana
1.2 Totes les ciències estan relacionades amb la ciència humana, per això aquesta és la més important de totes. En aquests moments Hume és molt optimista.
” En vez de conquistar de cuando en cuando un castillo o una aldea en la frontera, marchemos directamente hacia la capital o centro de estas ciencias: hacia la naturaleza humana misma; ya que, una vez dueños de ésta, podremos esperar una fácil victoria en todas partes.”
” … podremos esperar establecer sobre ellos una ciencia que no será inferior en certeza, y que será muy superior en utilidad, a cualquier otra que caiga bajo la comprensión del hombre.”
1.3 Mostra la seva por a equivocar-se. Ens garanteix precaució: confessarà francament la seva pròpia ignorància i no ens imposarà les seves pròpies conjectures i hipòtesis com si fossin els mes certs principis
2. Distingeix dos classes de percepcions: (sentir/pensar)
2.1 Impressions: les percepcions més vives.
2.2 Idees: representacions o copies de les impressions. Són més dèbils, menys vives.
9.1 Hume: Les idees i les impressions
3. Distincions entre percepcions (idees o impressions):
- Pel que fa a la seva estructura: simples i complexes.
Les idees i impressions simples no es poden descompondre, les complexes estan formades per combinacions d’idees o impressions simples: (=Newton)
“Las percepciones simples (impresiones o ideas) son tales que no admiten distinción ni separación.”
Les idees i impressions complexes són el resultat de la unió de diverses percepcions simples per part de l’enteniment.
- Pel que fa a la seva procedència: sensació i reflexió
Les percepcions de sensació són les que provenen dels nostres sentits (colors, olors, etc.).
Les percepcions de reflexió són les que fan referència a estats interns de la ment, com són les passions, emocions, etc.
4. Relacions entre els elements de la nostra ment:
4.1 Principi de la “copia”: “todas nuestras ideas simples, en su primera aparición, se derivan de impresiones simples a las que corresponden y representan exactamente.” Crítica a les idees innates.
4.2 El principi de còpia no actua entre les idees i les impressions complexes: “…muchas de nuestras ideas complejas no tuvieron nunca impresiones que les correspondieran, así como que muchas de nuestras impresiones complejas no están nunca exactamente copiadas por ideas.”
4.3 Connexió i associació d’idees: entre les idees hi ha ” una especie de atracción, que tiene en el mundo mental efectos tan extraordinarios como en el natural, aunque sus causas sean en gran parte desconocidas”. Aquesta “atracció” és “como una fuerza suave que normalmente prevalece” (=Newton). Tres lleis: semblança (origen dels universals: nominalisme), contigüitat i causa-efecte.
5. Criteri de veritat:
“I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea a ell annexa -cosa molt freqüent- pregunta sempre: de quina impressió deriva aquesta idea? I en cas de no poder-s’hi adduir cap impressió, conclou que el terme és del tot irrellevant. Així és com examina les idees de substància i essència, i fora desitjable que aquest mètode rigorós, fos més practicat en tots els debats filosòfics.” Hume. Abstract
6. Aplicació del criteri de veritat:
6.1 Crítica a la idea de causalitat necessària:
6.1.1 La importància de la idea de causalitat necessària en la filosofia (Aristòtil, filosofia escolàstica, Descartes, Locke, Berkeley…) i en la nova ciència (possibilitava la predicció).
|
6.1.2 Crítica: no tenim una impressió que correspongui aquesta idea de connexió necessària entre dos fenòmens.
“La verdadera cuestión es si todo objeto que empieza a existir tiene que deber su existencia a una causa; y yo afirmo que esto no es intuitiva ni demostrativamente cierto”
|
Atlas de filosofia. Peter Kunzmann i altres. Alianza Atlas
6.1.3 “Las causas y los efectos no pueden descubrirse por la razón, sino únicamente por la experiencia” (Invest., 4). La connexió és fruït de la imaginació, només és justificable per l’hàbit i el costum.
9.2 Hume: L’exemple de les boles de billar
9.3 Hume: Moltes de les qüestions de fet estan basades en una relació causal
9.4 Hume: La inducció no ens dóna seguretat absoluta
6.2. Crítica a la idea de l’existència independent de les coses sensibles (món):
6.2.1 No és possible utilitzar la causalitat (com va fer Locke)
6.2.2 Crítica: no tenim impressió de l'”objecte real”.
9.5 No podem demostrar l’existència del món
6.2.3 Per la coherència i la constància de les nostres impressions imaginem l’existència d’un món independent de la nostra ment:
“…esta coherencia en los cambios es una de las características de los objetos externos, igual que lo es la constancia.”
9.6 Hume: Estem obligats a imaginar un món independent de la nostra ment
6.3 Crítica a la idea de jo (identitat personal):
6.3.1 Crítica: no existeix la impressió que origina la idea de jo:
9.7 Hume: La idea de jo no té significat
6.3.2 La imaginació ens obliga a configurar un substrat invariable en el qual es recullen les impressions i idees:
“…sea cual sea la inclinación natural que nos lleve a imaginar esa simplicidad e identidad. La comparación del teatro no debe confundirnos: son solamente las percepciones las que constituyen la mente, de modo que no tenemos ni la noción más remota del lugar en que se representan esas escenas,…”
6.4 Crítica a la idea de Déu:
6.4.1 No és possible utilitzar la causalitat (com havia fet Descartes, Locke i Berkeley)
6.4.2 Crítica: no tenim impressió de Déu
9.8 Hume: Crítica a la demostració de Déu
7. Conclusió al “Tractat de la naturalesa humana”:
7.1 Desesperació: escepticisme (#escepticisme pirrònic)
7.2 La força de la naturalesa (imaginació) contrasta amb l’escepticisme filosòfic (filosofia/vida quotidiana):
“Puedo aceptar, es más, debo aceptar la corriente de la naturaleza, y someter a ella mis sentidos i mi entendimiento”
7.3 La utilitat de la filosofia:
7.3.1 La producció de plaer (=art)
“Siento crecer en mí la ambición de contribuir a la instrucción de la humanidad, y de ganar renombre por mis invenciones y descubrimientos. Estos sentimientos surgen en mí de un modo natural en mi disposición presente, y si tratara de disiparlos cosa, siendo que me perdería un placer: y esté es el origen de mi filosofía.” Pàgina 424.
7.3.2 Antídot contra el dogmatisme que es sempre perillós (supersticions, fanatisme religiós…).
“[…] me atrevo a recomendar la filosofía, y no tengo reparo alguno en preferirla a la superstición de cualquier clase o denominación. […] si la filosofía es correcta, puede ofrecernos únicamente sentimientos serenos y moderados. […] Hablando en general, los errores en materia de religión son peligrosos; los de la filosofía, solamente ridículos.” Pàgina 424-425
8.Relacions d’idees i qüestions de fet:
La forquilla de Hume
De les idees, unes es refereixen a coses o fets i les altres a relacions entre aquestes idees, com “ser més gran que” o “ser quadrat” etc. que no es refereixen a qualitats de les coses sinó a característiques de les idees i relacions entre elles. Una idea (de relació) es regula pel “principi de no contradicció”). Una idea (qüestió de fet) es regula per l’experiència sensible.
|