El que considerem època Moderna (1492-1789) s’inicia amb un moviment cultural que es manifesta en el pensament, l’art, la religió, la política, etc. i que es caracteritza per valorar la cultura clàssica greco-romana com a model i per aspirar a enllaçar amb ella catalogant els anys de règim feudal com un període intermedi i per tant negatiu, l’anomenada pels moderns edat mitjana. El món “pagà”, els filòsofs presocràtics, l’hel·lenisme en general, els escriptors pagans romans, més que no pas Plató i Aristòtil esdevenen els referents intel·lectuals i artístics.
1.- Elements històrics:
a) Antecedents: Marco Polo, rutes orientals, nous productes importats d’orient, renaixement del gòtic, de la vida urbana i comercial, etc.
b) Impremta de tipus mòbils. Traduccions. Difusió cultural. Reducció del control eclesiàstic sobre la cultura.
c) 1492. El “nou món” S’eixampla el coneixement de la realitat a nivell planetari. (Colom, Magallanes, Elcano, etc.). Importació de nous productes. Noves rutes comercials.
d) 1453. Els turcs ocupen la ciutat de Bizanci. Migracions de persones, llibres, costums i idees de cultura cristiana oriental, bizantina, ortodoxa i grega cap a Europa occidental, sobretot Itàlia.
e) Retrocés de l’Islam a la Península Ibèrica, derrota del Regne de Granada el 1492, uniformització religiosa a Espanya amb l’expulsió de jueus i musulmans.
f) Reforma i Contrarreforma religiosa en el cristianisme. Luther, Calví, Ignasi de Loyola, … Guerres de religió entre catòlics i protestants.
2.- El pensament al Renaixement
2.1. L’Humanisme. Antropocentrisme. Erasme de Rotterdam “Elogi de la follia” i Pico della Mirandola “Discurs sobre la dignitat de l’home”. Leonardo da Vinci (L’home de Vitrubi)
2.2. El pensament polític:
a) Realisme polític. Maquiavel “El príncep”
b) El pensament utòpic: Thomas More “Utopia”, Tomasio Campanella “La ciutat del sol” i Francis Bacon “La nova atlàntida” (on governen els científics i la tecnologia: “cal dominar la natura”). Postulen idees modernes com a ideals d’una futura convivència social i governs que permetran societats més justes i felices. Tolerància i llibertat religiosa, igualtat, fraternitat, pau, elegibilitat de càrrecs, alfabetització de la població …
c) Innovacions en Filosofia:
– Antecedents: Roger Bacon (mètode experimental, interpretació bíblica a partir de textos originals, etc.) ; Guillem d’Ockham (nominalisme, principi d’economia o navalla d’Ockham, elegibilitat de càrrecs eclesiàstics)
– FRANCIS BACON: “Novum organon o indicacions relatives a la interpretació de la naturalesa” “L’avenç del coneixement”
a) Pretén renovar de dalt a baix el coneixement. Defensa que la base del coneixement és la observació empírica de la naturalesa i la lògica inductiva. Al mateix temps, considera que els científics han de fugir dels prejudicis i han de tenir una mentalitat i actitud humil i crítica.
b) A tal fi, proposa dur a terme una metodologia rigorosa i sistemàtica en les observacions per tal de garantir que les induccions (generalitzacions) tinguin validesa i consistència. Taules d’observació (presència, absència, correlació i graus).
c) A més, el científic ha d’evitar caure en errors anomenats IDOLA (ídols) de la tribu, de la caverna, del teatre i de la plaça. És a dir, acceptar una veritat per tradició, per subjectivisme, autoritat i finalment romandre atents al llenguatge (cada ciència precisa d’una terminologia pròpia).
“El coneixement i la ciència són poder, perquè la ciència és tecnologia”