Exercicis de Plató. Exàmens i PAU. Textos dels fragments de la República que poden sortir als exàmens i a les PAU.

A continuació hi ha un conjunt de fragments dels diàlegs de Plató i els exercicis que s’han de realitzar d’alguns d’aquests textos. Els alumnes heu de crear un únic article, en el qual anireu resolen els successius exercicis que us poso sobre els textos de Plató.

EXERCICI 1.- Llegeix el fragment 4 i explica de què parla, què diu i què vol dir i explica per què distingeix els “llits” que fa l’artesà de la “idea de llit” de la qual es serveix. Què significa la frase final: “car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible”

EXERCICI 2.- Llegeix el fragment 1 i explica amb les teves paraules de quin tema tracta i quines són les idees principals del text que es defensen i amb quins arguments ho fa.

EXERCICI 3.- En el fragment 6 quina ontologia es es defensa?

EXERCICI 4.- Respon les dues preguntes del Text 7

EXERCICI 5.- Llegeix el fragment 2 i explica què diu aquest text i què opina Plató sobre els governants més enllà del que explícitament apareix en el text.

FRAGMENTS DE DIÀLEGS DE PLATÓ

 Fragment 1) – Doncs el mateix passa amb el bé. Si algú no és capaç de discernir amb la raó la idea de bé separant-la de totes les altres, ni d’obrir-se pas, com en una batalla, a través de totes les dificultats, esforçant-se per fonamentar les proves no en l’aparença sinó en l’essència i no sap arribar al terme de les dificultats amb l’argumentació intacta, ¿no diràs d’ell que no coneix el bé en si ni cap altre bé sinó que, fins i tot en el cas que assoleixi alguna imatge del bé, ho farà per mitjà de l’opinió, però no de la ciència; i que en el seu pas per esta vida no fa més que somiar, enfonsat en un sopor del qual no despertarà en aquest món perquè anirà directament l’Hades per a dormir el son més profund?

Plató: República

Fragment 2) I arribats als cinquanta anys, als que hagin sobreviscut i destacat sempre i per tots els conceptes en la pràctica i en l’estudi, se’ls ha de conduir fins a la fi i obligar-los que, elevant l’ull de l’ànima, miren de front allò que ens dóna llum a tots; i, en veure el bé en si, es serviran d’ell com a model la resta de la seva vida, mentre governen, cadascun quan li pertoca, tant a la polis com als particulars i a ells mateixos; perquè, tot i que dediquen la major part del temps a la filosofia, hauran de carregar, quan els arribi la tanda, amb el pes dels assumptes polítics i governar un darrere l’altre pel bé de la ciutat i tenint aquesta tasca no tant com quelcom honorable sinó com ineludible. I així, després d’haver format cada generació altres homes com ells als quals deixaran com a successors seus en la guarda de la polis, se n’aniran a viure a les illes dels benaurats, i la polis els dedicarà monuments commemoratius i sacrificis públics, honorant-los com a divinitats, si la Pítia ho permet o, si no, com a mortals feliços i excel·lents.

Plató: República

Fragment 3) – Que bells que són, oh Sòcrates – digué -, els governants que com un escultor has modelat.

– I les governantes, Glaucó – vaig dir -, perquè no creguis que tot el que he dit es referia més als homes que a aquelles d’entre les dones que estiguin suficientment dotades.

– És just – digué –, perquè vam establir que tot havia de ser igual i comú entre elles i els homes.

– I què? – vaig dir -, reconeixes que no són vanes quimeres les coses que hem dit sobre la polis i el seu govern, sinó que, tot i que difícils, es poden realitzar, encara que només de la manera que ho hem exposat, és a dir, quan hi haja en la polis un o diversos governants que, com a veritables filòsofs, menyspreen els honors actuals considerant-los indignes de la menor estima i tinguin pel contrari en la més gran consideració el camí recte amb els honors que en provenen, i, el que és més gran i necessari, allò just, que serviran i fomentaran quan governen la polis?

– Com? – va dir.

– Enviaran al camp – vaig dir – tots els majors de 10 anys que hi haja en la polis i, fent-se càrrec dels seus fills, els sostrauran dels actuals costums practicats també pels seus pares, per a educar-los d’acord amb els costums i les lleis que hem descrit abans. No és este el procediment més ràpid i simple per a establir el sistema que exposàvem, de manera que la polis sia feliç i el poble rebi els més grans beneficis?

– Sí, i molt – digué. Em sembla, Sòcrates, que has parlat molt bé de com es realitzarà, si és que alguna vegada es du a la pràctica.

 Plató: República

Fragment 4) «—Vols que comencem les nostres investigacions seguint el mètode acostumat? Tenim per costum aplicar una idea general a la multitud d’éssers que, si bé tenen una existència diferent, designem amb el mateix nom. Comprens?

—Ho entenc.

—Referim-nos ara a la multitud que tu vulguis. Per exemple, si et sembla bé, a la multitud de llits i a la multitud de taules.

—Molt bé.

—Però aquestes dues espècies de mobles estan compreses, una, sota la idea de llit i, l’altra, sota la idea de taula.

—Si.

—També tenim costum d’afirmar que l’artesà de cadascun d’aquests mobles, no fa el llit o la taula de que ens servim sinó conformant-se a la idea que d’ells té, car no és la idea mateixa que fabrica l’artesà; això és impossible.»

Plató: República

 Fragment 5) “- I, possiblement, ens hem posat d’acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l’ànima de cadascun, i en nombre igual.

– Així és.

– No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia (justa) la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, i pel mateix principi, sigui savi (just) també l’individu?

– Per què no? (…)

– I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.

– També això és totalment necessari.”

Plató, República

 Fragment 6) – Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d’acord i us recordo el que ja s’ha dit tantes vegades.

– I què és? , va preguntar.

– Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l’existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.

– Si, en efecte.

– Afirmem també l’existència d’allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.

– És veritat.

– I diem de les coses múltiples que són l’objecte dels sentits, i no de l’esperit, mentre que les idees són l’objecte de l’esperit, i no pas dels sentits.

– Perfectament.”

Plató, República

FRAGMENTS TEXTOS PAU (altres anys) DE PLATÓ

 Text 1

El principi no té origen. Perquè cal que tot el que s’origina s’origini del principi, però que el principi no s’origini de res, perquè, si ell mateix tingués un origen, aleshores deixaria de ser un principi. De manera que el principi no té origen, i en ell no hi pot haver corrupció, perquè, si el principi s’esvaeix, ni existirà ell ni d’ell se n’originarà res, si és que totes les coses vénen necessàriament d’un principi. Així, l’origen del moviment és el que es mou a si mateix. I això no pot ni desaparèixer ni originar-se, d’altra manera tot el cel i la generació s’aturarien i s’enfonsarien, i no hi hauria lloc d’on es mogués i tornés a esdevenir. Després que s’ha mostrat la immortalitat del que es mou per si mateix, no se n’avergonyirà el qui digui que aquí hi ha l’essència i la raó de l’ànima. Perquè qualsevol cosa que tingui fora d’ella el moure’s és inanimada, però el cos al qual el moure’s li ve de dins i ho té a dins és animat, perquè aquesta és la naturalesa de l’ànima. I si la cosa és així, que allò que es mou a si mateix no és altra cosa que l’ànima, necessàriament l’ànima és immortal i sense origen.

Plató, Fedre

1. Exposeu -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

2. Què en penseu, de la vigència del concepte d’«ànima»? Argumenteu la resposta.

 Text 2

«–Aquesta és, doncs –vaig dir jo –, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta ser vertadera. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darrera idea és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública».

Plató, República, VII

1. Especifica quina relació estableix el text entre el món sensible i el món de les idees.

 Text 3

“Si és així, imagina’t una ratlla dividida en dues seccions desiguals, i, aquestes seccions desiguals, les divideixes, al seu torn, segons la mateixa relació, la mena del visible i la de l’intel·ligible: aleshores tindràs diversa foscor i claredat relatives. Així hi haurà, primerament, en la mena del visible, una secció d’imatges. Anomeno ‘imatges’ en primer lloc les ombres, després els reflexos a l’aigua, i totes les coses que, per la seva índole, són denses, llises i brillants, i tot el que és així . Estàs al cas?”

Plató, República, llibre VI.

1. Explica els graus de coneixement de la teoria de Plató.

 Text 4

«Tota aquesta imatge, estimat Glaucó» -vaig dir-li-, «cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi ha en ella amb la força del sol, i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel·ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que és aquesta la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que, si més no jo, veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible, i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea del bé. Ara, quan ha estat vista, se la reconeix a l’acte com a causa de tot el que és bell i recte, per tal com genera en el visible la llum i el sol, del qual ella depèn, i en l’intel·ligible per tal com crea ella sola com a senyora, la veritat l’enteniment.»

Plató, República

1. Comenta el text i la qüestió que tracta

 Text 5

“L’ànima, doncs, essent immortal i havent nascut moltes vegades, i vistes efectivament totes les coses, tant les d’aquí com les del Hades, no hi ha res que no hagi après; de manera que no cal sorprendre’s si pot recordar; no tan sols la virtut, sinó també la resta de coses que, per cert, abans també coneixia. Pel fet, doncs, que la naturalesa estigui emparentada amb si mateixa, i que l’ànima ho hagi après tot, no hi ha res que impedeixi que qui recorda una sola cosa –allò que els homes anomenen aprendre- , trobi ell mateix totes les altres, si és valent i incansable a l’hora de buscar. Ja que, efectivament, buscar i aprendre no són, al cap i a la fi, una altra cosa que reminiscència.”

PLATÓ, Menó

1.- Què vol dir Plató amb l’expressió “Pel fet, doncs, que la naturalesa estigui emparentada amb si mateixa, i que l’ànima ho hagi après tot, …”.

 Text 6

Aquell que no pugui distingir la idea del bé amb la raó, tot separant-la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca —no segons l’aparença sinó segons l’essència— i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i que en la seva vida actual està somiant i dormint, i que baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament allí.

PLATÓ, República

1. Expliqueu el concepte de bé que es desprèn d’aquest text.

2. Quin sentit creieu que pot tenir avui la distinció entre opinió i ciència?

 Text 7

Ben cert, afegí Cebes reprenent la paraula, si és veritat aquell argument que tu, Sòcrates, acostumes a repetir sovint, segons el qual per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar, llavors cal necessàriament que en un temps anterior hàgim après el  que ens és recordat. Però això no és possible si la nostra ànima no existia en algun lloc abans de néixer en aquesta forma humana. D’on resulta que també així sembla probable que l’ànima és immortal. […]

– Veges-ho ara des d’aquest altre punt de vista. Quan l’ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altra mani i faci d’amo. Si parteixes d’aquesta relació, ¿quin dels dos creus més semblant al que és diví i quin al que és mortal? ¿O no et sembla que el diví naturalment té la capacitat de manar i dirigir, mentre el mortal la d’ésser manat i servir com un esclau?

– A mi, sí.

– A quin dels dos s’assembla l’ànima?

– Evidentment, Sòcrates, l’ànima s’assembla al que és diví, i el cos al que és mortal.

– Examina ara, Cebes, féu ell, si de tot el que hem dit no ens en resulta aquesta conclusió: allò que més s’assembla al diví, a l’immortal, a l’intel·ligible, al que té una forma única i no es pot descompondre, al que és immutable i idèntic a ell mateix és l’ànima; en  canvi, allò que més s’assembla a l’humà, al mortal, al que té una forma múltiple i és inintel·ligible, al que es pot descompondre i mai no resta idèntic a ell mateix és el cos. […]

PLATÓ, Fedó

1.-Què vol dir “per a nosaltres aprendre no és altra cosa que recordar”

2.- Quin argument es fa servir per defensar que l’ànima és immortal?