El cristianisme (del grec Xριστός, Khristos, Crist, literalment, “l’ungit”) és una religió abrahàmica monoteista, basada en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret segons es prsenta en el Nou Testament.
Els adherents de la fe crisitana, coneguts com a “cristians”—del grec ‘Χριστιανός, khristianóus—creuen que Jesús és el Messies profetitzat en la Bíblia Hebrea (aquella secció de l’escriptura comuna al cristianisme i el judaisme, i que es correspon a l’Antic Testament de la Bíblia cristiana). El fonament de la teologia cristiana s’expressa en els primers credos ecumènics els quals contenen declaracions que són generalment acceptades per la majoria dels creients de la fe cristiana. Aquestes professions de fe declaren que Jesús patí, morí per crucifixió, fou enterrat i ressuscità dels morts per obrir el cel a tots els que creuen en ell i confien en ell per a la remissió dels seus pecats. Aquests credos també ensenyen que Jesús ascendí al cel i que tornarà a la terra per jutjar els vius i els morts. Segons la fe cristiana, Jesús és considerat un model de vida virtuosa, així com salvador i Déu encarnat. El missatge de la vida i obra de Jesús es coneix com l’Evangeli—del grec ευαγγέλιον, euangélion, literalment “bon missatge” o “bones notícies”.
El cristianisme començà com a secta del judaisme, que s’originà en la regió mediterrània oriental, creixent ràpidament en nombre de creients i en influència amb el pas del temps fins convertir-se en la religió dominant de l’Imperi Romà. Durant l’Edat Mitjana, la major part d’Europa fou cristianitzada i existiren minories importants de cristians a l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i algunes regions de l’Índia. Després de l’Era dels descobriments i degut a les missions i colonitzacions, els cristianisme s’estengué a Amèrica, Austràlia i altres regions del món. Al començament del segle XXI, hi havia al voltant de 1.500 milions d’adherents, o el 33,2% de la població mundial.
El cristianisme està dividit en diferents esglésies, nascudes en diferents moments de la història d’aquesta religió i en diferents entorns culturals i socials. Les branques principals solen ser agrupades de la manera següent:
- Església Catòlica Romana, la més nombrosa, que accepta l’autoritat del Papa de Roma. Amb més de mil milions de membres batejats, inclou fidels de tradició llatina i d’altres comunitats Catòliques Orientals.
- Esglésies Protestants, que inclou un gran nombre d’Esglésies independents, generalment sorgides arran de la Reforma (segle XVI) o poc després, i que no accepten l’autoritat del Papa i centren el seu culte i doctrina exclusivament en el text de la Bíblia.
- Cristianisme ortodox, que comprèn l’Església Ortodoxa i altres esglésies de ritus oriental
- Esglésies orientals no calcedonianes, anomenades així per no haver acceptat les conclusions del Concili de Calcedònia. Inclouen l’Església Copta, l’Església Nestoriana i l’Església Apostòlica Armènia, entre d’altres.
- Restauracionisme, que inclou altres grups com els Deixebles de Crist o les Esglésies Independents, sorgits principalment als Estats Units al segle XIX. D’aquest moviment van sorgir altres grups, com per exemple els Adventistes i els Testimonis de Jehovà.
- Mormonisme, seguidors de les revelacions de Joseph Smith (fill) i incloses al Llibre del Mormó.
- Antitrinitarisme, o esglésies que rebutgen el dogma de la Trinitat i la divinitat de Jesús, principalment les esglésies Unitàries, i també algunes confessions evangèliques com els Cristadelfians.
Avui en dia, és la religió amb més practicants arreu del món: 2.200 milions de persones, és a dir, un 34% de la població total.
Història del cristianisme
Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el llibre dels Fets dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. Els creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir després de la persecució inicial a Judea.
Després del Concili de Jerusalem, els primers seguidors de Jesús, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l’Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L’apòstol Pau va portar l’evangeli a diverses regions de l’imperi Romà. Després de tres segles de persecució es va convertir en la religió oficial de l’Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d’Àfrica, i part d’Àsia.
Al segle XI, després d’un període extensiu d’allunyament entre el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l’est, es produí el Gran Cisma d’Orient, que fou l’esdeveniment que va dividir les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l’autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l’occident. Hi havia altres causes menors que van produir el cisma, principalment petits conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la litúrgia.
Al segle XVI, hi hagué un moviment de renovació de l’Església Catòlica a l’Europa Occidental, promogut per Martí Luter, anomenat Reforma Protestant. Tot i que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l’escissió dels grups reformistes i amb l’establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l’anabaptisme.
A partir del segle XVI, els països europeus van exportar el cristianisme a Amèrica i altres parts del món. El cristianisme és la religió majoritària als Països Catalans fins avui com a la majoria dels països europeus, tot i que el país amb més creients són els Estats Units.
Doctrina
Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del judaisme, ja que Jesús de Natzaret és el messies profetitzat en les escriptures de l’Antic Testament que conformen el Tanakh jueu.
La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d’aquests aspectes):
- Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
- Jesús es completament Déu i completament humà.
- Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l’Esperit Sant, sent verge.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
- Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l’Esperit Sant.
- Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia es la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.
Credo oficial del catolicisme que es llegeix a missa:
Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra, de totes les coses visibles i invisibles. I en un sol Senyor, Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles. Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa fou creada. El qual per nosaltres, els homes, i per la nostra salvació davallá del cel. I, per obra de I’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home. Crucificat després per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, i ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, i se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare. I tornarà gloriós a judicar els vius i els morts, i el seu regnat no tindrà fi. Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat; que parlà per boca dels profetes. I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat. I espero la resurreccíó dels morts, i la vida de la glória. Amén.