Exercicis de Nietzsche

TEXT 1

La rebel·lió dels esclaus en la moral comença quan el ressentiment mateix es torna creador i engendra valors: el ressentiment d’aquells éssers als quals els està vedada la veritable reacció, la reacció de l’acció, i que es rescabalen únicament amb una venjança imaginària. Mentre que tota moral noble neix d’un sí triomfant dit a si mateix, la moral dels esclaus diu no, ja d’entrada, a un «a fora», a un «altre», a un «no-jo»; i aquest no és el que constitueix la seva acció creadora. Aquesta inversió de la mirada que estableix valors —aquest necessari adreçar-se cap a fora en lloc de tornar-se cap a si mateix— forma part precisament del ressentiment: per sorgir, la moral dels esclaus necessita sempre primer un món oposat i extern, necessita, parlant fisiològicament, estímuls exteriors per a poder actuar en absolut —la seva acció és, d’arrel, reacció.

PREGUNTA 2: Explicar breument què vol dir en el text “noble” i “ressentiment”

Noble: Quan Nietzsche fa referencia al concepte de noble, ens vol dir que es un concepte que ens representa l’orgull de la superioritat i de no voler ser com el ramat.

Ressentiment: És un sentiment que combina l’odi contingut a dins amb una certa impotència per treure’l obertament a fora. Nietzche creu que la moral d’esclau es dolenta.

TEXT 2

En l’home noble s’esdevé exactament el contrari: concep la idea de «bo» d’una forma prèvia i espontània, és a dir, a partir de la seva pròpia persona, i només a partir d’això es fa una idea d’allò que és «dolent». Aquest concepte de «dolent» d’origen noble i aquella idea de «pervers» sorgida de la perola de cervesa que és l’odi insaciable […] són molt diferents, per bé que ambdós termes, «dolent» i «pervers», sembla que es contraposen a la mateixa idea de «bo». Tanmateix, la idea de «bo» no és la mateixa: només cal que hom es pregunti qui és pròpiament «pervers» en el sentit de la moral del ressentiment. La resposta rigorosa és aquesta: precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement que acolorit, interpretat i vist de reüll per la mirada plena de verí del ressentiment.

PREGUNTA 2:  Per què diu Nietzsche que aquell que la moralitat del ressentiment anomena «home pervers» és l’home noble mateix?

Segons Nietzsche, la religió és una forma de negar la duresa del fet de viure.
Nietzsche analitza quin és l’origen de conceptes que són importants en la moral occidental judeocristiana. És aquí on s’adona que la tradició judeocristiana ha girat els valors bo i dolent del que existia de forma natural en el que ell anomena “moral del senyor”. Aquest és caracteritza per qui accepta la part de la vida on la realitat és canviant, caòtica i  fosca i veu bé enfrontar-se amb coratge i fortalesa a la incertesa de la vida.

Qui concep la idea de «bo» a partir de la seva pròpia persona tindra una moral que accepta la vida com es presenta i no es deixa sotmetre, com en canvi si ho fa qui segueix la “moral de l’esclau”.

Els seguidors del cristianisme tendeixen a deixar-se emportar a dependre d’altre que prenen decisions per ells; són febles (de caracter) i troben la seva fortalesa afirmant que la debilitat està bé, que sotmetre’s és el que és bo. D’aquesta forma identifiquen les característiques de la moral noble, característiques que ells no tenen tot i que voldrien tenir, com a dolents.

Quan Nietzsche diu la paraula “dolent” també dita “pervers” fa referencia a les característiques de l’home noble. Segons Nietzsche hem de capgirart els valors que ha fet la religió cristiana (transvaloració).  Cal destruir aquesta moral eliminant el seu fonament: Déu. ”

Nietzsche proposa crear nous valors, la creació serà per part d’un nou home (el superhome) de nous valors que tornin a reinvindicar els de la moral noble: voluntad de poder, energia creativa, desig de superació constant, aceptació de la vida com a repte, etc; és a dir, tot allò que a moral de l’esclau considera pervers.

TEXT 3

La indicació de quin era el bon camí me la donà la pregunta sobre quin significat tenien pròpiament des del punt de vista etimològic els termes referents a allò que és “bo”, encunyats per les diverses llengües. En aquest punt vaig descobrir que tots ells es referien a lamateixa transformació del concepte, que a tot arreu “noble”, “distingit” en el sentit corporatiu era el concepte fonamental a partir del qual s’havia desenvolupat el terme “bo” en el sentit de “psíquicament noble”, de “generós”, de “psíquicament distingit”, de “psíquicament privilegiat”. Aquesta transformació, duta a terme d’una forma inevitable, va sempre acompanyada d’una forma paral·lela d’aquella altra transformació que obliga els mots “vulgar”, “plebeu”, “baix” a convertir-se al cap i a la fi en el concepte “dolent”.

PREGUNTA 3: Per què diu Nietzsche que “ … vaig descobrir que tots ells es referien a la mateixa transformació del concepte … ? 

Nietzche diu que el concepte bo el relacionem amb el noble, aquella persona que es considera poderosa i que creien que tot el que feia aquesta persona (les seves accions) eren les millors i les uniques bones. Consideraven aquesta persona com a un esser superior a la resta (el poble, els plebeus que era vist com a dolent).

Aquest nobles feien el bé i era l’únic bé que veien i creeien i per això se’ls va donar el terme bo a totes aquelles accions que feien i així es convertirien en la classe dominant. Les normes que establien aquestes persones considerares com a “superiors”  imposaven les morals que volien com a uniques i bones, l’altre part de la societat era la de la moral dels esclaus, els que estaven menyspreats i això va fer que hi hagues una revolta d’aquests i es volgues fer una transformacó dels valors perquè hi hagues justicia (Transvaloració).

TEXT 4

Aquest problema referent als valors de la compassió i de la moral de la compassió (sóc un adversari del vergonyós efeminament modern dels sentiments) sembla que sigui d’antuvi només una cosa aïllada, un signe d’interrogació concret i determinat. Tanmateix, a aquell qui s’hi dediqui una vegada, a aquell qui aprengui a preguntar sobre aquest punt, li passarà el mateix que em passà a mi: se li obrirà una nova i immensa perspectiva, serà afectat per una possibilitat semblant a un vertigen, li naixeran tota mena de malfiances, de suspicàcies i de temors, vacil·larà la seva fe en la moral, en qualsevol moral, sentirà finalment la crida d’una nova exigència. Expressem quina és aquesta nova exigència: necessitem una crítica dels valors morals, cal qüestionar d’una vegada el valor intrínsec d’aquests valors. En aquest sentit, cal un coneixement de les condicions i de les circumstàncies de les quals sorgiren aquests valors, en les quals es desenvoluparen i canviaren (moral com a conseqüència, com a símptoma, com a màscara, com a esperit de Tartuf, com a malaltia, com a malentès, per bé que també com a causa, com a remei, com a estimulant, com a entrebanc, com a verí), un coneixement que fins ara no ha existit ni tan sols no s’ha cobejat.

PREGUNTA 1: Expliqueu breument les idees principals del text.

Nietzche fa servir la geneologia per expressar la busqueda dels conceptes bo i dolent, ja que veu que és relacionava el terme bo amb el del noble, i el terme dolent amb el dels “pobres”. Nietzche considera que que per a ser un home noble no hem de donar el que nosaltres pensem o creiem com a correcte sino que tothom pot pensar i creure el que vulgui sense ser jutgat i sense fer el que fa tothom.