Exercicis de Mill

TEXT 1

És injustificat castigar algú simplement perquè estigui ebri; però, en canvi, cal castigar el soldat o el policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc de danys definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins l’àmbit de la moralitat o del dret. Però, en relació amb el dany merament contingent o, com podria anomenar-se, derivat que una persona causa a la societat per una actuació que no viola un deure específic envers la col·lectivitat ni ocasiona un dany perceptible a cap individu determinable, llevat d’ell mateix, aquest inconvenient és un dels que la societat pot permetre’s de patir per preservar el bé superior de la llibertat humana.

PREGUNTA 2: Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents: 

a) Àmbit de la llibertat:  Quan Mill parla d’àmbit de llibertat es refereix a quan fem una acció i aquesta no repercuteix de mala manera a les altres persones, quan hi ha aquest tipus d’accions la llibertat de l’individu a de ser absoluta. 

b) Àmbit de la moralitat: Quan Mill parla d’àmbit de moralitat vol dir que que cada persona es lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, les seves accions i els seus pensaments, sempre i quan això no fassi mal a ningú.

TEXT 2

Però aquesta poderosa base natural de sentiments existeix; i, una vegada l’hem reconegut, el principi de la felicitat general com a criteri moral constituirà la fortalesa de la moralitat utilitària. Aquest ferm fonament és el dels sentiments socials de la humanitat; el desig de la unió amb el proïsme, que ja és un poderós principi dela naturalesa humana, i, afortunadament, un dels que tendeixen a enfortir-se, inclòs sense ser inculcat expressament, només per la influencia dels progressos de la civilització. La condició social es així tan natural, tan necessària i tan habitual per a l’home, que, excepte en circumstàncies excepcionals, i per obra d’una abstracció voluntària, mai pot pensar en si mateix més que com membre d’un cos; i aquesta associació s’aferma cada vegada més, a mesura que la humanitat se separa de l’estat d’independència salvatge.

PREGUNTA 1: Explica breument l’argument principal del text.

Quan Mill parla d’utilitarisme es refereix a la màxima felicitat per el màxim nombre de persones. Mill busca que la felicitat col·lectiva, el plaer comú, per això ens diu que s’ha de buscar la màxima felicitat per el màxim nombre. Mill es un pensador que defensa el lliberalisme i que l’Estat no pot intervenir en els nostres pensaments o manera d’expressarnos, només pot intervenir si aquesta acció molesta algú però sinó som totalment lliures d’expressar els nostres pensaments. Mill  també pensa que els sentiments són naturals però no són innats i que l’esser humà a nascut per viure en societat, l’esser huma és així per naturalesa.

TEXT 3

Però ni una persona, ni cert nombre de persones, tenen dret per dir a un home d’edat madura que no condueixi la seva vida, en benefici propi, com a ell li convingui. Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar; l’interès que pugui tenir en això un estrany, excepte en els casos de forts llaços personals, és insignificant comparat amb el que té l’interessat; el mode d’interessar-se de la societat (excepte en el que toca a la seva conducta cap als altres) és fragmentari i també indirecte; mentre que, per a tot el que es refereix als propis sentiments i circumstàncies, fins i tot l’home o la dona de nivell més corrent saben, infinitament millor que les persones alienes, a què atenir-se

PREGUNTA 2: Explica breument què vol dir “benestar”, en la frase del text «Ell és la persona més interessada en el seu propi benestar».

Mill es refereix a la manera que té la persona de sentir-se bé, quan una persona té una bona vida, està satisfeta i té totes les necesitats per viure, està bé. Tot aquest conjunt de coses fan sentir bé a la persona i satisfeta.

TEXT 4

Per bé que la societat no es basi en un contracte, i per bé que no es guanyi res inventant-ne un per deduir-ne les obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen quelcom en retorn del benefici rebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l’obligació d’observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a no perjudicar els interessos dels altres, o més ben dit, certs interessos que, per disposició legal o consentiment tàcit, han de ser considerats com a drets; i, segonament, a suportar cadascú la càrrega que li pertoqui (fixada segons un principi d’equitat) dels treballs i sacrificis exigits per la defensa de la societat o els seus membres d’ofenses i vexacions. La societat està justificada a imposar aquestes condicions, a qualsevol preu, a aquells que preferirien incomplir-les. […] Però no hi ha motiu per plantejar-se aquesta qüestió quan la conducta d’una persona no afecta l’interès de cap altra persona, o quan no pot afectar l’interès dels qui no volen ser afectats (sota el supòsit que les persones interessades són totes adultes i amb un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció i atenir-se a les conseqüències.

PERGUNTA 3: Per què diu Mill que quan la conducta d’algú no afecta els interessos d’altri «hauria de tenir una perfecta llibertat, social i legal, per fer l’acció»? 

Mill pensa que la llibertat dels humans, a de ser totalment lliure, ningú és pot ficar en allò que pensem, expressem, etc. Ni tan sols l’estat es pot ficar en això, l’estat no pot limitar aquesta llibertat que tenen els humans, poden pensar i expressar el que vulguin, ja sigui en públic o en privat sense que ningú digui res. Mill pensa que la independència de cada persona a de ser total.

Però quan parlem de llibertat “lliure” no vol dir que és pugui fer realment el que es vulgui, sinó que la societat i l’estat no pot dir res sobre allò que cada persona pensa sempre i quan aquest pensament no afecti a la vida de les demes persones, no podem fer que una persona canvi el seu pensament perquè algú ho exigeixi si aquest pensament no afecta en la vida de ningú.

Mill també defensa l’utilitarisme, l’utilitarisme de Mill es social, perquè ell pensa que el millor es la màxima felicitat per el màxim nombre de persones, contra més felicitat col·lectiva hi haguí més felicitat individual podrem aconseguir. Mill defensa la llibertat de l’individu i la seva felicitat, i creu que siguent individus lliures i feliços podrem avançar progressivament en la societat.