Iniciem el període de la VII Olimpíada, que ja té dates:
- Proves escrites i data límit de l’enviament de fotografies i vídeos (VIdees): 13 de febrer de 2020 a la Facultat de Filosofia de la UB.
- Jornada final de defensa oral: 7 de març de 2020 al CCCB.
La inscripció s’obrirà el 18 de novembre de 2019 i es tancarà el 10 de gener de 2020. Tant la convocatòria com el formulari d’inscripció es trobaran, com sempre, a aquest bloc.
La fase final d’àmbit estatal espanyol tindrà lloc a Santiago de Compostela els dies 24 i 25 d’abril de 2020.
El tema de la VII Olimpíada és El poder del mite. Qüestions que poden orientar com enfocar la feina a l’aula són les següents:
- Hi ha una frontera clara entre mite i logos?
- Hi ha mite en el logos?
- És la filosofia un mite?
- És la raó un mite?
- Tenen sentit encara els mites com a metàfores filosòfiques? I a la inversa?
- Poden crear monstres els mites de la raó?
- Suposa el mite un adeu a la racionalitat?
- Podem prescindir dels mites?
- Què ens queda sense mites: desconsol i nihilisme?
- Són necessaris els mites per a la cohesió social?
- El mite: sosté prejudicis o estimula la creativitat?
- Hi ha mites a la societat capitalista? Tenen relació amb el poder?
- Legitima el mite la ficció al nostre món?
- És l’amor romàntic un mite amb conseqüències psicosocials?
- Generen arquetips els personatges de ficció de les plataformes digitals? (aquí rellisquen lligant “mite” a “arquetip”, quan no són ben bé el mateix)
- Són els esportistes els herois mítics del nostre temps?
- Són les fake news falsos mites?
- Hi ha mites falsos i mites vertaders?
- Tenen sentit els mites al món del segle XXI?
- És l’ésser humà un creador de mites per naturalesa?
- Canvien els continguts, però romanen els mites, els relats?
- Són els mites actuals tradicions velles en nous embolcalls?
- Són les xarxes socials els textos mitològics del segle XXI?
- És el mite una narració per a comprendre?
A més d’aquestes “pistes” us proposem trobar-ne més o bé concretar-les en el Curs de didàctica i temàtic de l’OFC, que tindrà lloc a la seu de l’IEC al C/ Carme (Barcelona) del 1 d’octubre al 3 de desembre, tots els dimarts de 18 a 20h.
Us n’informarem ben aviat al nostre bloc.
Hi ha mite en el logos?
Avui us parlaré sobre un tema molt curiós: Hi ha mite en el logos?
He triat aquest tema perquè m’ha semblat molt interessant, a més m’he informat i he après coses noves sobre un tema que no en tenia ni idea.
Com ja us he dit abans, m’he informat sobre aquest tema, així que us faré una introducció perquè no estigueu perduts.
Per a poder comprendre què va ser el que va fer possible el pas del pensament mític-religiós al pensament racional és necessari començar per analitzar el que en temps bastant arcaics va donar origen als mites. Perquè van existir els mites? Que és un mite?
Antigament els mites van ser una manera d’explicar com és que van sorgir totes les coses. Perquè plou? D’on venim? I els diferents Deus responien a aquestes preguntes.
Aquests mites eren considerats sagrats perquè les seves explicacions es basaven en la intervenció dels déus en la creació de totes les coses. En l’antiguitat podem observar que cada cultura té els seus propis mites, i en totes, aquests tenen la mateixa funció: donar una explicació sobre l’origen de totes les coses per mitjà de deïtats i éssers sobrenaturals.
Les persones no qüestionaven els seus mites, perquè els consideraven com a veritats absolutes i inqüestionables i estaven segures que el que narraven és cert. La realitat és que els mites eren l’única forma que tenien les persones d’aquest temps per a poder expressar veritats profundes.Però els antics Grecs van ser l’excepció: ells van tractar de respondre de manera racional i no religiosa a la pregunta sobre l’origen de totes les coses: Quin és l’origen del món i de l’home? Aquest és el pas del mite al logos: el pas de la fe a la raó.Actualment podem veure com països considerats més desenvolupats econòmicament són els que produeixen més avenços científics, literaris i filosòfics. Al contrari de països pobres econòmicament en els quals la principal preocupació de la població és subsistir i alimentar-se; la gent s’ha de dedicar a activitats com l’agricultura i la ramaderia.Per aquestes 3 raons, Grècia va ser un lloc propici perquè sorgís la filosofia. Per tant, les respostes a les inquietuds humanes, ja no serien més respostes per la fe religiosa, ni per fenòmens sobrenaturals, sinó per mitjà de la raó.
En conclusió,la filosofia no s’acaba de fer mai: no existeix un final de la filosofia. La filosofia es va actualitzant, ja que en cada època es poden donar diferents respostes als mateixos problemes. Mentre que la religió sempre dóna les mateixes respostes.