Corb

El Corb és una petita constel·lació fàcilment recognoscible per la seva forma de trapezi irregular. Està situada entre Verge i HidraEl Corb té només onze estrelles visibles a simple vista. La estrella més brillant del Corb és γ Corvi, que està composta per magnesi i mercuri. El seu nom ve del llatí Corvus (Κόραξ, en grec).

Constel·lació del Corb

Representació de la constel·lació del Corb

Mite del Corb

Per als grecs, el corb era una au profètica que estava consagrada a Apol·lo, el déu dels oracles per excel·lència. També li estava consagrat el cigne, simbolitzant aquestes dues aus el coneixement que del dia i de la nit tenia aquella divinitat. En la mitologia grega, el corb va ser enviat per Apol·lo a buscar aigua en la seva copa, però el corb va trigar a tornar perquè va estar esperant que madurés una figa aprop d’una font. Va portar la copa i una serp d’aigua entre les seves urpes i va dir a Apol·lo que s’havia retardat perquè la serp li havia atacat. Apol·lo, sabent que el corb mentia, va posar els tres en el cel (el corb, la serp i la copa): va condemnar el corb a tenir set per sempre, doncs encara que la copa estava a prop, la serp no li permetia beure.

Hi ha una altra llegenda sobre el plumatge negre del corb:

Apol·lo va estar un dia tan enamorat de la princesa Coronis filla de rei Flègias, que va confiar a un corb blanc la cura de vetllar per ella. Però un dia el corb va descuidar la seva vigilància, i Coronis es va deixar seduir per un mortal anomenat Isquis. Quan Apol·lo es va assabentar d’això es va enfurismar, i es va posar tan gelós que va manar a la seva germana Àrtemis d’acabar amb la vida de la jove. Àrtemis així ho va fer, i va matar la jove clavant-li una fletxa en ple pit. Però quan estava a punt de morir, Coronis va reconèixer que esperava un nen d’Apol·lo, des del dia que es van trobar al riu i el déu es va enamorar d’ella. El nen va ser salvat des del ventre per Apol·lo, se’l va anomenar Asclepi (el que seria déu de la Medicina) i va ser confiat, com molts altres herois i semidéus, al Centaure Quiró. I com a càstig per la seva negligència, el déu va cremar al corb i el seu plomatge es va tornar negre per sempre. Des de llavors l’au és associada a les males notícies. Es diu que si se l’escolta gratllar vol dir que la mort és aprop, o si es posa sobre una teulada, vol dir que la malaltia envairà aquesta casa.

Ceràmica grega  “Apol·lo i el seu corb” en el “Museu de Delphi

Quadre  “Apol·lo i  Coronis” d’Adam Elsheimer en la “Walker Art Gallery

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , | 11 comentaris

Cigne

És una constel·lació de l’hemisferi nord que travessa la Via Làctia. Es troba molt a prop de la constel·lació de la Lira. Les estrelles d’aquesta constel·lació formen a simple vista, una creu, anomenada “la creu del cigne”, en plena Via Làctia. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Daneb, que és 6000 vegades superior al Sol. Aquesta constel·lació es visible durant els mesos de primavera i estiu. El seu nom ve del llatí Cygnus (en grec Κύκνος).

Constel·lació de Cigne

Representació de la constel·lació de Cigne

Mite de Cigne:

Existeixen diferents mites sobre la constel·lació de Cigne, tot i que el més comú és el de Leda i Zeus. Zeus es va enamorar de Leda que ja estava casada i ell va prendre la forma de cigne en les seves trobades, Aquest fet va provocar que Leda pongués dos ous, dels quals del primer en va sortir Hèlena de Troia i del segon en van sortir els bessons Càstor i Pòl·lux.

Leda i el cigne, d’Auguste Clésinger

Edu3.cat

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a | 6 comentaris

Corona Austral, Corona Boreal

La Corona Austral és una constel·lació que a vegades s’associa amb la Corona Boreal i que es pot observar molt bé des de l’hemisferi sud durant els mesos d’estiu. Es troba situada al sud de Sagitari i al nord hi ha Escorpí. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació, tot i que les que té no ho són gaire, és Alfecca Meridiana. El seu nom ve del llatí Corona Australis (en grec, Νότιος Στέφανος).

Constel·lació  Corona Austral

Representació de la constel·lació Corona Austral

Mite de Corona Austral:

Zeus, el déu suprem, es va disfressar de simple mortal per seduir Sèmele, filla del rei Cadme de Tebes. Hera, l’esposa de Zeus, gelosa, va adoptar la forma d’una vella veïna de la jove, i per posar fi als amors del seu marit, va sembrar les llavors del dubte en l’esperit de Sèmele. Aquesta, quan ja estava embarassada de sis mesos, va demanar al seu amant que li revelés la seva veritable identitat. I com Zeus es negués a això, li negaria el llit conjugal. Va ser llavors quan el déu es va mostrar davant de Sèmele, provocant sense voler-ho, que la noia resultés fulminada per un llamp. El fill  de Sèmele va ser plantat dins de la cuixa del seu pare. Aquest nen va ser Dionís, que més tard desafiaria els horrors de l’infern per salvar l’ànima de la seva mare. Com a conseqüència d’aquests fets, els déus van decidir que Sèmele ocupés un lloc entre ells a la muntanya de l’Olimp, i la seva trena es va convertir en la constel·lació de la Corona Austral.

Plat amb Júpiter & Sèmele, Arnold Houbraken’s Schouburg 1719

Corona Boreal

La Corona Boreal és una petita constel·lació de primavera situada just a l’oest de Bover, a l’est d’Hèrcules i al sud de la Corona Austral. És  recognoscible  a simple vista perquè està formada per set estrelles que tenen forma de diadema invertida. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Alphecca. Igual que la Corona Austral, les seves estrelles són poc lluminoses. El seu nom ve del llatí Corona Borealis (en grec, Στέφανος Βόρειος).

Constel·lació Corona Boreal

Representació de la constel·lació Corona Boreal

Mite de Corona Boreal:

Quan Teseu va anar a  Creta per matar el Minotaure, Ariadna, filla de Minos i de Pasífae es va enamorar d’ell i li va donar el famós fil, gràcies al qual va poder trobar la sortida del laberint. Teseu es va emportar la noia, però, la va abandonar adormida, a l’illa de Naxos. Allà la va trobar el déu Dionís i la va fer la seva dona, regalant-li com a regal nupcial una magnífica corona d’or fabricada per Hefest, que va ser convertida més tard en aquesta constel · lació.

Afortunada trobada amb el Mèntor, de Sebastiano Ricci

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , | 3 comentaris

Cefeu

Cefeu és una constel·lació de l’hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda. És una de les 88 constel·lacions modernes, i també una de les 48 ptolemaiques. Cefeu és una constel·lació boreal poc brillant. Està situada entre les constel·lacions de Cassiopea, Cigne i Dragó. Alpha Cep és la estrella més brillant d’aquesta constel·lació. Aquesta constel·lació és invisible per els observadors situats a quasi totes les regions del sud del planeta. El seu nom en llatí és Cepheus (Κηφεύς, en grec).

animated view Constel·lació de Cefeu

Representació de la constel·lació de Cefeu

Mite de Cefeu

Cefeu era el pare d’Andròmeda i l’espòs de Cassiopea. Regnava sobre els “cefeus”, un poble d’Etiòpia. Cefeu va tenir tan sols una filla, Andròmeda. Cassiopea estava tan orgullosa de la seva bellesa que, per rivalitzar amb les Nereides, aquestes van demanar a Posidó, déu del mar, venjança i ell en resposta va enviar el monstre marí Cetus a les costes del país i aquest va causar grans mals. Per fer front a aquesta situació, Cefeu va consultar l’oracle d’Amó, que li va aconsellar de sacrificar la seva filla Andròmeda, lligant-la en una roca al penya-segat perquè fos víctima del monstre. Així, Andròmeda va ser oferida a Cetus. Perseu, que venia de retorn del seu viatge després de derrotar Medusa, es va enamorar d’ella. Va proposar a Cefeu d’alliberar-la, a canvi que se li concedís la seva mà. Perseu va matar el monstre i posteriorment es va casar amb Andròmeda. Després de la mort de Cefeu, va recollir la seva herència Persos, el seu nét, fill de Perseu. Cefeu va ser catasteritzat per voluntat d’Atena.

Quadre de “La lliberació d’Andròmeda” de Pierre Mignard en el “Museu del Louvre

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Bover

La constel·lació de Bover és una de les més brillants que es poden observar. Aquesta constel·lació es troba a la cua de l’Óssa major i prop de Verge. Es pot veure entre abril i maig. Les galàxies d’aquesta constel·lació són petites i poc brillants. Té unes 90 estrelles observables a simple vista. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Arcturus. El seu nom prové del grec Βοώτης (en llatí Bootes) que vol dir el pastor dels bous.

Constel·lació de Bover

Representació de la constel·lació de Bover

Mite de Bover:

S’identifica Bover amb Icari, pare d’Erígona.  El déu Dionís (Bacus, en la mitologia romana) va ensenyar a Icari el secret de l’elaboració del vi. Un dia Icari va regalar vi a uns camperols que el van beure fins a embriagar-se. Els camperols es van pensar que Icari els havia volgut enverinar i el van matar . Erígona amb l’ajuda de la seva gossa va trobar el cos del seu pare i es va penjar en un arbre. Erígona es va convertir en la constel·lació de Verge, Icari en la constel·lació de Bover i la gossa en la constel·lació de Ca Menor (Canis Minor).

 

Mosaics de la casa de Dionís, Pafos (Xipre)

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic | Etiquetat com a | 2 comentaris

Centaure

El Centaure és una extensa constel·lació situada al límit nord de la Via Làctia. Aquesta constel·lació és una de las figures més llampants que ofereix el cel. Apareix a la tardor i culmina al mes d’abril. En aquesta constel·lació hi ha Proxima Centauri, una nana roja que és l’estel més pròxim conegut (apart del Sol) a la Terra. El Centaure és una constel·lació que comprèn un bon tros del firmament. Com més al sud, és a dir, com més baixa és la latitud, més àmplia és la zona del Centaure que es pot contemplar. Des d’Algèria, aproximadament, es veu completa. L’estrella més vistosa i brillant de Centaure és Alfa. L’estrella principal d’Alfa del Centaure és similar al nostre Sol en molts sentits. S’ha calculat que, dins d’una zona molt estreta al seu voltant, es donen unes condicions favorables perquè hi hagi planetes i, en particular, planetes com el nostre. En llatí s’anomena Centaurus (Κένταυρος, en grec).

Constel·lació del Centaure

 


Representació de la constel·lació del Centaure

El mite del Centaure

Cronos, que estava casat amb Rea, es va enamorar de Filira, una nimfa filla d’Oceà. Aquesta, per escapar de l’assetjament de Cronos, es va transformar en egua, però ell, astutament, es va convertir en cavall i es va unir a ella. D’aquesta unió va néixer Quiró, amb cos i potes de cavall però tors i braços d’home. Quiró va ser abandonat pels seus pares i va viure a la muntanya Pèlion. Va educar a grans herois com Aquil·les, Asclepi i Jàson. Va ser ferit accidentalment per Hèracles amb una de les seves fletxes enverinades amb la sang de Hidra. Quiró, en ser immortal, no va morir però tampoc podia sanar, fins que va intercanviar amb Prometeu la immortalitat. En una altra versió, però, la fletxa que va ferir accidentalment a Quiró li va produir directament la mort i Zeus el va col·locar entre les constel·lacions.


Quadre de “L’educació d’Aquil·les” d’Eugène Delacroix en el Palais Bourbon

Edu3.cat

Publicat dins de Constel·lacions, General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a , | 11 comentaris