La Corona Austral és una constel·lació que a vegades s’associa amb la Corona Boreal i que es pot observar molt bé des de l’hemisferi sud durant els mesos d’estiu. Es troba situada al sud de Sagitari i al nord hi ha Escorpí. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació, tot i que les que té no ho són gaire, és Alfecca Meridiana. El seu nom ve del llatí Corona Australis (en grec, Νότιος Στέφανος).
Constel·lació Corona Austral
Representació de la constel·lació Corona Austral
Mite de Corona Austral:
Zeus, el déu suprem, es va disfressar de simple mortal per seduir Sèmele, filla del rei Cadme de Tebes. Hera, l’esposa de Zeus, gelosa, va adoptar la forma d’una vella veïna de la jove, i per posar fi als amors del seu marit, va sembrar les llavors del dubte en l’esperit de Sèmele. Aquesta, quan ja estava embarassada de sis mesos, va demanar al seu amant que li revelés la seva veritable identitat. I com Zeus es negués a això, li negaria el llit conjugal. Va ser llavors quan el déu es va mostrar davant de Sèmele, provocant sense voler-ho, que la noia resultés fulminada per un llamp. El fill de Sèmele va ser plantat dins de la cuixa del seu pare. Aquest nen va ser Dionís, que més tard desafiaria els horrors de l’infern per salvar l’ànima de la seva mare. Com a conseqüència d’aquests fets, els déus van decidir que Sèmele ocupés un lloc entre ells a la muntanya de l’Olimp, i la seva trena es va convertir en la constel·lació de la Corona Austral.
Corona Boreal
La Corona Boreal és una petita constel·lació de primavera situada just a l’oest de Bover, a l’est d’Hèrcules i al sud de la Corona Austral. És recognoscible a simple vista perquè està formada per set estrelles que tenen forma de diadema invertida. L’estrella més brillant d’aquesta constel·lació és Alphecca. Igual que la Corona Austral, les seves estrelles són poc lluminoses. El seu nom ve del llatí Corona Borealis (en grec, Στέφανος Βόρειος).
Constel·lació Corona Boreal
Representació de la constel·lació Corona Boreal
Mite de Corona Boreal:
Quan Teseu va anar a Creta per matar el Minotaure, Ariadna, filla de Minos i de Pasífae es va enamorar d’ell i li va donar el famós fil, gràcies al qual va poder trobar la sortida del laberint. Teseu es va emportar la noia, però, la va abandonar adormida, a l’illa de Naxos. Allà la va trobar el déu Dionís i la va fer la seva dona, regalant-li com a regal nupcial una magnífica corona d’or fabricada per Hefest, que va ser convertida més tard en aquesta constel · lació.
Afortunada trobada amb el Mèntor, de Sebastiano Ricci
Retroenllaç: Escorpí | El cel dels mites
Retroenllaç: Catasterisme | El cel dels mites
Retroenllaç: Sagitari | El cel dels mites