Conclusions

Quan vam començar el nostre treball, El cel dels mites, no esperàvem trobar tants referents clàssics en el cel. Tot el que ens envolta està ple d’ètims grecs i llatins i el cel no n’és una excepció. Per exemple la Via Làctia, que es diu així perquè la deessa Hera va vessar llet mentre alletava el fill de Júpiter, Hèrcules, les Plèiades que eren set germanes que van ser convertides en colomes per fugir d’Orió, el caçador, que se n’havia enamorat ol’arc Iris, que representa Iris, la deessa grega considerada missatgera dels déus de l’Olimp.

Hem trobat que no totes les constel·lacions tenen mites, com a priori ens pensàvem, ja que moltes van ser creades segles després dels grecs i, a més, per les seves posicions no van ser visibles en aquella època. Moltes d’aquestes constel·lacions, en comptes de mites, tenen noms d’objectes científics amb ètims grecs com, per exemple, la constel·lació del Telescopi o la del Microscopi.

Ens hem adonat que Hevelius apareix relacionat amb moltes constel·lacions, ja que en va descobrir la majoria.

El cicle troià surt moltes vegades, sobretot en els asteroides, ja que hi ha un tipus d’asteroides, els troians, que prenen el nom dels personatges relacionats amb la guerra de Troia.

El mite de Perseu és el que més predomina en les constel·lacions, ja que abraça molts personatges: Medusa, Andròmeda, Cassiopea, Pegàs… Les muses també apareixen diverses vegades en els asteroides, així com les nimfes.

A més hem descobert que els mites tenien una finalitat moralitzadora, ja que allò que feia el personatge mític era allò que no s’havia de fer. Molts d’aquests mites encara avui tenen pervivència, ja que parlen sobre sentiments que tenim els humans com l’odi, l’amor, etc. A més, els mites servien per donar moltes explicacions que no tenien sobre el firmament i donaven molta autenticitat i profunditat en els afers quotidians.

Pel que fa a les conclusions que hem extret dels textos, podem afirmar que els romans eren més supersticiosos i creien més en l’astrologia, mentre que els grecs eren més científics i feien més ús de l’astronomia. Tant grecs com romans interpretaven el cel de la mateixa manera, tot i que els que es van imaginar els mites del cel primer van ser els grecs.  Els autors grecs que hem consultat van escriure les seves obres entre els segles VII i III a.C, mentre que els escriptors llatins van escriure les seves obres entre els segles I i II d.C. La majoria d’autors grecs pertanyen a la Grècia continental. La majoria dels autors llatins són originaris de la península Itàlica. La majoria dels textos van dirigits a un públic general, tret dels textos científics com els d’Eratòstenes, que van dirigits a un públic més especialitzat.

La majoria dels textos estan escrits en vers perquè són textos literaris com, per exemple, el poema de Safo i els que estan escrits en prosa són els textos científics com les Qüestions naturals de Sèneca. A més hem vist que hi ha autors que descriuen el cosmos de manera diferent depenent de si és un text científic o literal, és el cas de Sèneca. Nosaltres hem vist que la visió que té del cosmos a les “Qüestions naturals“, on intenta comprendre científicament la naturalesa, és diferent de la visió mitològica i mitogràfica que ens ofereix a les tragèdies com “Thyestes”, on els signes del zodíac constitueixen un element més en l’acció tràgica i ajuden a exaltar aspectes de la caracterització dels personatges tràgics.

També gràcies a l’enquesta i al joc de les constel·lacions hem pogut comprovar que molta gent no sap gaire d’astronomia i no sap quines constel·lacions hi ha al cel; però que tothom s’hi sent atret i que en voldria saber més.

Els astrònoms van descobrint nous planetes o noves Galàxies, ja que l’astronomia és una ciència que es va actualitzant constantment. Recentment s’han produït diversos meteors com les Lírides o les Leònides. També s’ha intentat demostrar que Mart pot ser habitable.

Per acabar gràcies a les entrevistes ens hem adonat que els diferents astrònoms tenen diferents maneres de pensar. Uns creuen que avui en dia els adolescents sabem menys que abans sobre astronomia perquè ja no s’ensenya a les escoles petites lliçons d’astronomia. Mentre que d’altres opinen que gràcies a l’internet, els joves tenen més facilitats a l’hora de conèixer més conceptes sobre aquest tema. Nosaltres pensem que s’haurien de fer excursions a les escoles als diferents observatoris catalans com el d’Ager o el de Sabadell i s’haurien d’ensenyar lliçons sobre l’astronomia així com els mites que estan relacionats amb l’astronomia. A més, tot i que molts astrònoms no tenen massa coneixements sobre la mitologia, afirmen que l’astronomia sí que està relacionada en certa manera amb la mitologia, degut a què els personatges mitològics han servit per donar un rostre a les diferents constel·lacions així com els planetes han rebut els seus noms en honor a déus romans.

Podem afirmar que l’Univers és una incertesa per a molts astrònoms i que mai no s’arribarà a conèixer tot el que hi ha. Observar el cel amb ulls clàssics és apassionant però és un tema de tanta actualitat que resulta inabarcable i tan immens com el mateix Univers: Quis caelum posset nisi caeli munere nosse? (Qui pot conèixer el cel si no és per un do del cel? Manili, Astrn. II 115)

 

Imatge de la Via Làctia

A tall de conclusió, us hem preparat aquest Prezi: