Perseu

Perseu és una constel·lació del nord  que es troba parcialment sobre la Via Làctia entre Cassiopea al nord i Taure al sud, als seus peus. En aquesta constel·lació podem trobar la pluja de meteorits de les Perseidas. És visible entre l’estiu i culmina el novembre. L’estrella más brillant d’aquesta constel·lació és l’Alfa Persei o Mifrak. El seu nom ve del llatí Perseus (en grec Περσεύς).

Constel·lació de Perseu

Representació de la constel·lació Perseu

Mite de Perseu:

Acrisi, rei d’Argos, no tenia cap fill, sinó tan sols una filla anomenada Dànae. En preguntar a l’oracle de quina manera podria tenir un fill baró, va rebre la resposta següent: “No tindràs fills, i el teu nét et matarà”. A fi de prevenir aquest destí, Acrisi tancà Dànae en una presó amb portes de bronze, custodiada per uns gossos salvatges. Malgrat aquestes mesures, Zeus, transformat en pluja d’or, va penetrar en una esquerda i posseí Dànae i d’aquesta unió nasqué Perseu. Quan Acrisi se n’adona,  va decidir de tanacr-la en un cofre amb el seu fill i llençar-los al mar. L’arca fou arrastrada per les aigües fins a l’illa de Sèrifos, on un pescador, de nom Dictis, la va trobar i els va acollir a casa seva. El rei Polidectes, germà de Dictis, s’havia enamorat de Dànae però no podia satisfer la seva passió perquè Perseu vetllava per la seva mare. Un dia va decidir convidar a Perseu en un banquet fent veure que volia desposar-se amb Hipodàmia. Tots els convidats es van presentar amb un cavall menys Perseu que no en tenia. Aleshores Perseu digué a Polidectes que, si realment tenia intenció de casar-se amb Hipodàmia, i no amb la seva mare, li portaria el regal que ell li demanés, encara que fos el cap de la Gorgona Medusa. Polidectes va acceptar i li va dir que si no li portava s’apoderaria de Dànae per la força.

Les Gorgones eren uns monstres que tenien serps en lloc de cabells, el seu coll estava protegit per escames de drac. Les seves mans eren de bronze i tenien ales d’or per volar. La seva mirada era tan poderosa que transformava en pedra qui les mirava. Davant d’aquesta dificultat els déus ajudaren a Perseu. Atena li va cedir el seu escut, lluent com un mirall. Hermes li va donar una falç irrompible per poder tallar el cap de la Medusa, i li aconsellaren que anés a veure les tres Gràcies, que tenien, entre les tres, un sol ull i una sola dent. Perseu s’apoderà de l’ull i de la dent i es negà a tornar-los-els fins que no li ensenyessin el camí de la mansió de les Gorgones. Aquestes portaven el casc d’Hades que tornava invisible a qui se’l posava. Les Gorgones (Esteno, Euríale i Medusa) estaven dormint. Perseu fixà la mirada de la medusa en el reflex de l’escut. Atena guià la seva mà i l’heroi tallà el cap de Medusa d’un cop de falç. Del seu coll sorgiren un cavall alat, Pegàs, i un gegant, Crisaor. Després Perseu marxà amb el cap de la Medusa i, com que portava el casc invisible d’Hades, les germanes de la víctima no el varen trobar.

Perseu amb el cap de medusa, de Benvenuto Cellini