L’Óssa Major, coneguda també com “el carro” per la forma que fan les seves set estrelles principals, és una constel·lació de l’hemisferi nord, que és visible tot l’any en l’hemisferi nord. L’estrella més brillant de l’Óssa Major és ε Ursae Majoris. Està tan aprop de l’Estrella Polar que es diu que si trobés l’Óssa Major sabràs trobar l’Estrella Polar. El seu nom en llatí és Ursa Major (Μεγάλη Άρκτος, en grec).
El mite de l’Óssa Major
La constel·lació de l’Óssa Major ha rebut diferents noms al llarg de la història en funció de la imaginació de l’ésser humà. Per exemple, el àrabs veien una caravana, els indis d’Amèrica del Nord un cullerot i els romans uns bous de tir. El grecs consideraven que l’Óssa Major era l’óssa en què havia estat convertida Cal·listo. Homer esmenta l’Óssa en el Cant V de l’Odissea (cap al Segle VIII a.C) quan Ulisses intenta en va guiar-se per ella per tornar a Ítaca, la seva terra.
Segons la llegenda grega, Zeus, pare dels déus de l’Olimp, es va enamorar un dia de la bella nimfa caçadora Cal·listo, que vivia en els boscos d’Arcàdia. Presa d’un intens amor, Zeus va seduir Cal·listo. Hera, l’esposa de Zeus, estava tan gelosa de la nimfa, que la va convertir en ós. Va passar el temps i un dia Arkas, fill de Cal·listo, que també era caçador, es va topar amb un ós al bosc. L’animal era ni més ni menys que la seva mare, però ell no ho sabia. Estava a punt de disparar-li una fletxa quan Zeus va intervenir per impedir i revelar-li la veritat. Per tal de que a Cal·listo no li tornés a passar res, Zeus la va prendre de la cua i la va llançar cap al cel. Després el pare dels déus de l’Olimp va transformar Arkas en ós i el també el va posar al cel perquè fes companyia a la seva mare. Arkas és avui la constel·lació de l’Óssa Menor, i la punta de la seva cua és l’estrella polar, guia de navegants i viatgers des dels temps antics. Però Hera no estava conforme. Després de tot, amb Cal·listo donant voltes al cel eternament, Zeus podia veure el seu Amor quan volgués. Així que la deessa va cridar al seu germà, Posidó, déu del mar, i li va fer prometre que mai no permetés que els óssos celestes, Cal·listo i Arkas, s’acostessin als seus dominis aquàtics. Per això, l’Óssa Major i l’Óssa Menor mai no són visibles a la latitud de Grècia.
Quadre “Júpiter i Cal·listo” de François Boucher
APOD
Retroenllaç: Lleó | El cel dels mites
Retroenllaç: Lleó Menor | El cel dels mites
Retroenllaç: Llebrers | El cel dels mites
Retroenllaç: Catasterisme | El cel dels mites
Retroenllaç: Anònim
Retroenllaç: El canvi de les constel·lacions amb el pas del temps | El cel dels mites
Retroenllaç: Viatge a a Lluna de George Méliès | El cel dels mites
Retroenllaç: L’Óssa Major - Astronomia al Solsonès
Retroenllaç: Calisto segons Cavalli | Òpera amb referents
Salve!!
La constel·lació de l’Óssa Major ha rebut diferents noms al llarg de la història en funció de les imatges que la imaginació de l’ésser humà ha vist en ella. Per exemplle, els àrabs veien una caravana , els indis d’Amèrica del Nord un cullerot o els Romans bous de tir.
Moltes altres civilitzacions han vist en la seva forma un ós.
La mitologia grega considerava que Óssa Major era l’óssa en la qual havia estat convertida Calisto per Artemisa després d’haver estat seduïda per Zeus.
Salve!!
No coneixia gens aquest mite. Pensava que l’ossa major tenia només a veure amb l’estudi del cel, de la cosmologia… M’ha sorprès trobar-me un mite també relacionat amb l’ossa major.
Salve!
La constel·lació de l’Óssa Major rep diferents noms al llarg de la història segons amb quin objecte o representaciño la associem. Per exemple, els Indis de l’Amèrica del Nord hi veien una cullera gegant (cullerot), els àrabs hi veien una espècie de caravana.. En canvi moltes altres civilitzacions, com la nostre, hem vist la representació d’una Ossa Major.
La mitologia grega associaven la constel·lació de l’Ossa Major amb la metamorfosis que va patir Calisto per Artemisa després d’haver estat seduïda per Zeus.
Bon apunt
Retroenllaç: Narracions de mites clàssics: Per què?… | El fil del mite grec
Salvete!!
Coneixia que l’ossa Major tenia a veure amb el món clàssic, però no exactament el seu mite, el coneixia perquè a la primària varem estudiar les constel•lacions i ens ho van explicar per sobre, a més a més es una de les coses que se m’han quedat gravades, apart de ser un tema molt interessant. Desconeixia aquest mite complertament , les tres versions aquí esmentades tenen en comú Zeus.
Per ampliar una mica més d’informació, he volgut deixar el nom de les estrelles principals ( en té moltíssimes) :
HD 98618 , estel amb característiques gairebé idèntiques al Sol , considerada un bessó solar.
HD 89.744 , estel blanc – groga amb un planeta en una òrbita excèntrica.
Lalande 21185 , vermella de lluentor tènue, la quarta estrella més propera al Sistema Solar a 8,29 anys llum.
Groombridge 1830 , estel subnana groga amb un alt moviment propi.
Groombridge 1618 , nana taronja i estrella fulgurant a 15,89 anys llum.
HR 5256 ( HD 122.064 ) , nana taronja solitària distant 33 anys llum.
Gliese 412 ( WX Ursae Majoris ) és un estel binari propera composta per dues nanes vermelles.
Gliese 450 i HIP 57050 , nanes vermelles a 28 i 36 anys llum respectivament ; la segona d’elles té un planeta extrasolar.
G 196-3 , sistema binari constituït per una nana vermella i una nana marró.
Sidus Ludoviciana ( HD 116.798 ) és un estel de vuitena magnitud visible en el camp ocular de Mizar – Alcor que una vegada va ser confosa amb un nou planeta , està situada a 393 anys llum i és una nana blanca.
Un tema molt interessant!
Salve!
S’ha de dir, que la constel·lació de l’Óssa Major la pobre ha tingut uns grans canvis de noms en el llarg de la historia, tot depenent a quin objecte representava o ja només per la seva representació.
Els grecs,l’Óssa Major feia referencia a la metamorfosis que va patir Calisto degut a Artemisa per la seducció de Zeus.
Jo, no se si és problema meu o no, pero jo sóc incapaç de veure un ós o de veure qualsevol altre cosa.
Perquè dieu Salve?
Salve és “hola” (i també “adéu”) en llatí.