Què hem fet

El dia 12 de gener de 2013, la nostra tutora, Margalida Capellà Soler, ens va obrir aquest bloc per tal que de manera voluntària anéssim ampliant el currículum de mitologia, de llatí i de grec, matèries que cursem al batxillerat humanístic.

Per començar nosaltres vam anar fent recerca del lèxic que utilitzaríem, paraules com:

mite i mitologia, astrologia, horòscop, catasterisme, astronomia o el zodíac.

Tot el lèxic que hi ha a l’apartat Lèxicon té un origen grec o  llatí. Després, vam   definir   què són les constel·lacions, així com les característiques pròpies dels estels i també les hem enumerat segons la seva situació en el cel: si estan a l’hemisferi nord o l’hemisferi sud. De cada una d’aquestes 88 constel·lacions hem posat una breu explicació i,  a més, hem tractat el seu origen mitològic. En aquest apartat, a més,  hem   parlat   sobre   els signes del zodíac i el mite que amaguen.

Vam fer el mateix amb els asteroides amb nom mitològics, vam posar les seves característiques i l’explicació del seu origen mitològic.

A l’apartat astres, vam afegir el Sol, la Lluna, els planetes i la Via Làctia. Hem fet el mateix que amb asteroides i constel·lacions. Hem fet una breu explicació sobre aquests i l’origen mitològic del seu nom. Per exemple, en els planetes trobem l’explicació de cada planeta i el déu amb què els associem.

Després ens vam centrar en les nebuloses principals que tenen nom mitològic com la nebulosa d’Orió i també les Plèiades que són un cúmul d’estrelles molt important que fan referència a les set filles d’Atles que eren perseguides pel caçador Orió i es van catasteritzar.

A continuació, vam afegir un apartat amb els principals fenòmens del cel com la pluja o l’aurora que també tenen el seu propi mite. En el cas de l’arc Iris es tracta de la deessa Iris que era la missatgera entre els humans i els déus i portava un vestit multicolor.

Vam crear un apartat que es diu “Origen de l’univers” on primer de tot vam afegir la definició del mot univers. Tot seguit, les diferents concepcions de com era l’univers en l’època clàssica i hel·lenística, també algunes de les teories gregues sobre l’origen del món. També vam parlar sobre els diferents usos que tenia la mitologia per entendre el cosmos i finalment vam parlar sobre els astrònoms grecs més importants, com Eratòstenes, i els descobriments que van fer. Per entendre millor aquest apartat vam crear un eix cronològic.

Com a annexos, a més del lèxicon, vam anar comentant alguns textos periodístics relacionats amb l’astronomia i els seus referents mitològics com per exemple l’article “Les històries que amaguen les estrelles” d’Antoni Janer. També vam afegir una agenda per promocionar algunes activitats sobre l’astronomia que s’han anat fent al llarg de l’any com, per exemple, els cursos de divulgació científica que es fan a l’observatori Fabra.

Ja per acabar aquest apartat d’annexos vam afegir uns dibuixos que havien fet antics alumnes de la nostra tutora, la Margalida, sobre la representació de les constel·lacions i també un arbre genealògic sobre els personatges dels signes del Zodíac.

Pel que fa a la nostra part pràctica, l’hem dividida en quatre apartats. Per començar l’entreteniment, una de les activitats que vam fer va ser “Mira el cel i troba un mite”, en aquesta activitat vam anar a la classe de primer de Batxillerat de llatí i vam fer una petita exposició sobre el nostre treball. Després, els vam proposar un joc on havien d’endevinar quina constel·lació feia referència la foto que havíem posat i també a quina constel·lació feia referència la imatge on apareixia un episodi mític. En aquest apartat, també vam crear nosaltres mateixes una sopa de lletres dels astres i uns mots encreuats. A més, vam decidir fer una dramatització sobre l’astrònoma grega Hipàtia.

En l’apartat “entrevistes”, vam fer una entrevista a en Marc Prohom, el guia de l’observatori Fabra. També vam fer una entrevista per Skype a l’Antoni Janer, professor mallorquí de clàssiques. Un altre dia, vam entrevistar a en Xavi Puig, el guia i astrònom de l’observatori de Sabadell. I per finalitzar, a l’institut va venir en Joan Pujol, un astrònom divulgador en centres educatius i ens va permetre que li féssim una entrevista.

Pel que fa a visites, vam anar al Cosmocaixa i vam entrar al planetari on feien una pel·lícula sobre els planetes extra solars. A més, vam tenir la sort de visitar dos importants observatoris: l’observatori Fabra de Barcelona, on ens van fer una visita guiada pel centre, i l’observatori de Sabadell, on a més de fer-nos una petita xerrada i ensenyar-nos l’observatori ens van deixar veure pel telescopi el cúmul d’Hèrcules.

Per finalitzar la nostra part pràctica vam fer una enquesta per saber quin era el nivell de coneixement de la gent sobre astronomia i els seus referents clàssics .

Gran part d’aquesta feina la vam realitzar abans de presentar el treball en el concurs “Es de libro”, on vam rebre una Menció extraordinària. A més, el nostre bloc va ser el més actiu durant la Setmana Santa i bloc destacat a Xtecblocs!

Després del concurs, a part d’ampliar la nostra part pràctica i de fer alguns articles com alguns fenòmens del cel o alguna paraula del Lèxicon, ens vam centrar en tres línies de recerca.

Primer de tot, vam buscar la pervivència sobre els estels i constel·lacions amb referents clàssics. Vam buscar part de la pervivència en algunes pel·lícules del cine o en sèries de televisió com per exemple “El viatge a la Lluna” de George Méllière. Després vam buscar cançons que estiguessin relacionada amb l’astronomia i els seus referents clàssics com per exemple “Jota marinera” de Maria del Mar Bonet. A més vam buscar alguns espectacles com el de la cerimònia de clausura dels jocs olímpics del 92. També vam buscar la pervivència en la publicitat, en algunes obres d’art com les de Jon Lomberg, en els noms dels carrers en Google maps i en algunes creences populars com la de tallar-se els cabells depenent la fase lunar que hi hagi. Vam trobar que alguns mites d’altres cultures que parlaven sobre l’astronomia tenien relació amb els mites grecollatins.

                     Captura de pantalla del nostre bloc feta el 10 de desembre de 2013

L’altra línia d’investigació ha estat anar a les fonts primàries a la recerca d’aquests referents i hem treballat amb textos originals d’autors grecs i llatins. Aquesta part ha estat la més difícil perquè, a més de la dificultat de llegir i traduir textos en grec i en llatí, les referències no estaven totes juntes sinó que calia anar llegint i llegint per trobar-los i seleccionar-les. A l’hora d’exposar aquesta recerca en els textos antics, hem seguit un ordre lineal, ja que hem anat disposant els textos segons l’ordre alfabètic del nom dels autors i si aquests havien fet més d’una obra, com és el cas d’Ovidi o Sèneca, hem ordenat alfabèticament les seves obres. A més, els hem classificat segons si eren grecs o llatins. Nosaltres hem decidit utilitzar les fonts clàssiques, ja que són la font més fiable i segura que podem trobar. En cada text posàvem el fragment original on es parlava d’aquests referents i després hem posat la traducció, la qual en alguns textos l’hem feta nosaltres com per exemple el d’Isidor, que a més vam comptar amb l’ajuda d’altres companys de classe i ens va fer molta il·lusió reconèixer Isidor en el vestíbul de la Universitat de Barcelona.

Finalment l’última línia de recerca que hem anat fent al llarg del nostre treball ha estat anar actualitzant el nostre bloc, és a dir, anar col·locant les notícies més noves o rellevants sobre l’astronomia en cada un dels apartats. Val a dir que les notícies del cel, del cosmos… són de rabiosa actualitat i que continuem i continuarem actualitzant.

Un dels objectius que teníem en fer aquest treball era aconseguir que els observatoris de Catalunya, com l’Observatori Fabra o l’Observatori d’Àger, es visitin més i que a les escoles es parlés més sobre astronomia i els mites grecs i llatins que estan relacionats.

Aprofiteu les nits obscures per contemplar a ull nu els estels brillants. Amb uns prismàtics podreu veure moltes més estrelles, i reconeixereu millor el color d’algunes d’elles. Amb un telescopi, és possible fins i tot de veure els anomenats “objectes del cel profund”: estrelles dobles, cúmuls, galàxies i nebuloses. I en determinades nits de l’any, delecteu-vos amb la caiguda d’estels fugaços, durant les anomenades pluges de meteors.

Observeu el cel, tot i que us costarà segurament de reconèixer les figures i formes que grecs i romans es van imaginar! El nostre cel va ser el seu cel i això és apassionant!

 

Les imatges de les il•lustracions són o bé són de la Wikimedia Commons o del programa Stellarium, gratuït i de codi lliure. [Si us interessa, us el podeu descarregar]