Text de Tàcit

Publicat el 24 setembre 2013 per balart.andrea0920

Aquest text pertany al llibre I “Històries” de Tàcit.

 “Multos secreta Poppaeae mathematicos, pessimum principalis matrimonii instrumentum, habuerant: e quibis Ptolemaeus promisisset, postquam ex euentu fides, coniectura iam et rumore senium Galbae et iuuentam Othonis computantium persuaserat fore ut in imperium adscisceretur.”
 Text traduït per Marià Bassols de Climent:

“Pul·lulaven per les habitacions particulars de Popea molts d’aquests astròlegs, pèssims mitjancers del seu matrimoni amb Neró. Un d’ells, Ptolemeu de nom, que havia acompanyat Otó a Hispània, li vaticinà que viuria més temps que Neró, i quan, per haver-se esdevingut així, es guanyà la seva confiança, fonamentant-se amb les seves pròpies conjectures i en els rumors amb els qui comparaven la vellesa de Galba i la joventut d’Otó, al persuadir que seria cridat a l’imperi.”

El text literari esmentat anteriorment ens fa una crítica dels astròlegs titllant-los  de traïdors.

Gaius_Cornelius_Tacitus.jpg (594×760)

Retrat de Tàcit, de James Bryce

Publicat dins de Astrologia, General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Text de Plini

Publicat el 24 setembre 2013 per balart.andrea0920

Aquest tetx pertany al llibre I “Història natural” de Plini el vell.

” Igitur a terrae centro apsides altissimae sunt Saturno in scorpione, Ioui in uirgine, Marti in leone, soli in geminis, Veneri in sagittario, Mercurio in capricorno, (lunae in tauro), mediis omnium patribus, et e contrario ad terrae centrum humillimae atque proximae. Sic fit ut tardius moueri uideantur, cum altissimo ambitu ferentur, non quia adcelerent tardentue naturlaes motus, qui certi ac singuli sunt illis, sed quia deductas ab summa apside lineas coartari ad centrum necesse est, sicut in rotis radios, idemque motus alias maior, alias minor centri propinquitate sentitur.”
Text traduït per Marçal Olivar:

“Les apsides més altes des del centre de la terra estan, doncs, per a Saturn en el “Cranc”, per a Júpiter en “la Verge”, per a Mart en “el Lleó”, per al Sol en “Gèminis”, per  a Venus en “Sagitari”, per a Mercuri en “Capricorn”, per a la lluna en “Taure”, i cada apsida ve a caure al punt mig de tots aquests signes; les apsides més baixes i acostades al centre de la terra estan en oposició. D’aquesta manera, els planetes semblen moure’s més lentament quan passen per la part més elevada, no perquè accelerin o retardin llurs naturals moviments, els quals són fixos i determinats per a cadascun d’ells, sinó per tal com, projectant-se les línies des de l’apsida més alta, cal que s’escurcin a mesura que s’acosten al centre, talment com en el raig de les rodes; i el mateix moviment sembla adés major, adés menor, segons llur proximitat al centre.”

El text esmentat anteriorment ens explica la forma de la terra i com se sap que
és rodona, basant-se en l’astrologia i els signes zodiacals.

Retrat imaginatiu de Plini el vell. Cap retrat contemporani de Plini ha sobreviscut.


Publicat dins de Astrologia, General, Planetes, Zodíac | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Arriben les Perseides!

Publicat el 30 agost 2013 per balart-irina1120

Perseides són una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmica que el cometa Swift-Tuttle deixa al seu pas. S’anomenen Perseides en referència al seu radiant que és a la constel·lació de Perseu. Aquest cometa descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa la seva cua. En fer-ho, les partícules de pols i sorra travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s; a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. 

La pluja de meteors es pot veure cada any, des de mitjans de juliol, tot i que quan se n’observen més és entre els dies 8 i 14 d’agost, assolint un màxim d’activitat al voltant del 12 d’agost, quan es poden veure fins a 100 meteors per hora, segons l’any. La intensitat d’aquesta pluja de meteors i l’època de l’any en què es produeix fan dels Perseides una de les pluges d’estels més populars i fàcils de gaudir.

Els Perseides s’anomenen també llàgrimes de sant Llorenç per la proximitat de la festa de Sant Llorenç. O sigui, que agafeu un bon lloc i gaudiu d’aquesta espectacular pluja de meteors!

  

Persèides

Mitologia de les Perseides

 Perseu en la mitologia grega era fill de Dànae i de Zeus . El pare de Dànae la va tancar en una torre per temor a l’oracle, segons el qual un nét seu el mataria; però Zeus va entrar a la seva habitació transformat en  pluja d’or. D’aquesta unió va néixer Perseu. De gran Perseu va matar a la gorgona Medusa. A les costes de Palestina trobà Andròmeda, filla de Cefeu, rei dels etíops de Jopa, encadenada a una roca per expiar la culpa de la seva mare, Cassiopea. Aquesta havia afirmat que ella i Andròmeda eren més belles que les Nereides; això provocà la ira de Posidó que envià el monstre Ceto perquè assolés el país. L’Oracle d’Ammon va anunciar a Cefeu que l’única manera d’aturar el desastre era sacrificar Andròmeda, per la qual cosa va encadenar-la nua perquè els monstre la devorés. Perseu lluità contra el monstre i el vencé; en recompensa, Cefeu li atorgà Andròmeda de muller.

 

Quadre de Dànae de  Ticià

Publicat dins de General, Meteors, Mitologia | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Text d’Homer II

Publicat el 24 juliol 2013 per balart-irina1120

Aquest text pertany al llibre XIV, vers 475-476 de l”Odissea” d’Homer.

“..κείμεθα. νὺξ δ᾽ ἄρ᾽ ἐπῆλθε κακὴ Βορέαο πεσόντος,

πηγυλίς· αὐτὰρ ὕπερθε χιὼν γένετ᾽ ἠΰτε πάχνη..”
Text traduït per: Andrea i Irina Balart:

“…Així que ens va venir una nit desagradable , glaçada, ja que queia el Bòreas. Així que ens va venir de dalt una neu (Quione) gelada,..”

Bust d’Homer

El text  literari que hem esmentat abans parla de la neu referint-se a Quione i de Bòreas, referint-se al vent. Per tant podem dir que Homer utilitzava la mitologia per descriure la naturalesa.

 

 

Publicat dins de General, Grec | Etiquetat com a , | 1 comentari

Text d’Ovidi IV

Publicat el 24 juliol 2013 per balart.andrea0920

Aquest text correspon al llibre I del capítol “El diluvi” de Les Metamorfosis d’Ovidi.

“Protinus Aeoliis Aquilonem claudit in antriset quaecumque fugant inductas flamina nubesemittitque Notum. madidis Notus evolat alis,terribilem picea tectus caligine vultum;  barba gravis nimbis, canis fluit unda capillis;fronte sedent nebulae, rorant pennaeque sinusque.utque manu lata pendentia nubila pressit, fit fragor…” (vers 262-269)

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“…Tot seguit tanca l’Aquiló dins les coves d’Èol i tots els altres vents que dispersen els núvols compactes, i deixa anar el Notos. Es llança al vol el Notos amb les seves ales humides i amb el seu rostre terrible cobert d’una foscor tenebrosa; té la barba carregada de pluja i l’aigua cau abundosa dels seus cabells blancs; en el seu front fan estada els núvols i regalimen aigua les seves ales i els plecs de la seva roba…” (vers 262-269)

Zèfir i la deessa Flora, deWilliam-Adolphe Bouguereau

 El text literari que hem esmentat abans parla dels vents Èol i Notus.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Text d’Ovidi III

Publicat el 24 juliol 2013 per balart.andrea0920

Aquest text correspon al llibre I del capítol “La separació dels elements” de Les metamorfosis d’Ovidi.

“…His quoque non passim mundi fabricator habendum aera permisit; vix nunc obsistitur illis,cum sua quisque regat diverso flamina tractu,quin lanient mundum; tanta est discordia fratrum. Eurus ad Auroram Nabataeaque regna recessitPersidaque et radiis iuga subdita matutinis;vesper et occiduo quae litora sole tepescunt,proxima sunt Zephyro; Scythiam septemque trioneshorrifer invasit Boreas…” (vers 57-65)

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“…Fins i tot als vents no va permetre l’artífex del món de fer-se amos dels aires amb completa llibertat. Encara ara, tot i que cada un d’ells exerceix el poder de les seves bufades en una regió diferent, amb prou feines es pot evitar que destrossin el món; tan gran és la discòrdia entre els germans. L’Euros es va retirar en direcció a l’Aurora i als regnes nabateus, a Pèrsia i als cims que banyen els raigs matinals. L’Occident i els litorals que tempera el sol ponent són veïns de Zèfir. L’horrible Bòreas va envair l’Escítia i el Septentrió…” (vers 57-65)

Bòreas rapta a Oritia, de Peter Paul Rubens

El text literari que hem esmentat anteriorment parla dels vents mitològics, concretament de Zèfir i de Bòreas.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari