Text d’Ovidi IV

Aquest text correspon al llibre I del capítol “El diluvi” de Les Metamorfosis d’Ovidi.

Protinus Aeoliis Aquilonem claudit in antriset quaecumque fugant inductas flamina nubesemittitque Notum. madidis Notus evolat alis,terribilem picea tectus caligine vultum;  barba gravis nimbis, canis fluit unda capillis;fronte sedent nebulae, rorant pennaeque sinusque.utque manu lata pendentia nubila pressit, fit fragor…” (vers 262-269)

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

…Tot seguit tanca l’Aquiló dins les coves d’Èol i tots els altres vents que dispersen els núvols compactes, i deixa anar el Notos. Es llança al vol el Notos amb les seves ales humides i amb el seu rostre terrible cobert d’una foscor tenebrosa; té la barba carregada de pluja i l’aigua cau abundosa dels seus cabells blancs; en el seu front fan estada els núvols i regalimen aigua les seves ales i els plecs de la seva roba…” (vers 262-269)

Zèfir i la deessa Flora, deWilliam-Adolphe Bouguereau

 El text literari que hem esmentat abans parla dels vents Èol i Notus.

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *