Aquest text correspon al llibre I del capítol “El diluvi” de Les Metamorfosis d’Ovidi.
“Protinus Aeoliis Aquilonem claudit in antriset quaecumque fugant inductas flamina nubesemittitque Notum. madidis Notus evolat alis,terribilem picea tectus caligine vultum; barba gravis nimbis, canis fluit unda capillis;fronte sedent nebulae, rorant pennaeque sinusque.utque manu lata pendentia nubila pressit, fit fragor…” (vers 262-269) |
|
Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes: “…Tot seguit tanca l’Aquiló dins les coves d’Èol i tots els altres vents que dispersen els núvols compactes, i deixa anar el Notos. Es llança al vol el Notos amb les seves ales humides i amb el seu rostre terrible cobert d’una foscor tenebrosa; té la barba carregada de pluja i l’aigua cau abundosa dels seus cabells blancs; en el seu front fan estada els núvols i regalimen aigua les seves ales i els plecs de la seva roba…” (vers 262-269) |
Zèfir i la deessa Flora, deWilliam-Adolphe Bouguereau
El text literari que hem esmentat abans parla dels vents Èol i Notus.