Aquest text pertany al llibre I “Històries” de Tàcit.
“Multos secreta Poppaeae mathematicos, pessimum principalis matrimonii instrumentum, habuerant: e quibis Ptolemaeus promisisset, postquam ex euentu fides, coniectura iam et rumore senium Galbae et iuuentam Othonis computantium persuaserat fore ut in imperium adscisceretur.” | |
Text traduït per Marià Bassols de Climent:
“Pul·lulaven per les habitacions particulars de Popea molts d’aquests astròlegs, pèssims mitjancers del seu matrimoni amb Neró. Un d’ells, Ptolemeu de nom, que havia acompanyat Otó a Hispània, li vaticinà que viuria més temps que Neró, i quan, per haver-se esdevingut així, es guanyà la seva confiança, fonamentant-se amb les seves pròpies conjectures i en els rumors amb els qui comparaven la vellesa de Galba i la joventut d’Otó, al persuadir que seria cridat a l’imperi.” |
El text literari esmentat anteriorment ens fa una crítica dels astròlegs titllant-los de traïdors.