Aquest tetx pertany al llibre I “Història natural” de Plini el vell.
| ” Igitur a terrae centro apsides altissimae sunt Saturno in scorpione, Ioui in uirgine, Marti in leone, soli in geminis, Veneri in sagittario, Mercurio in capricorno, (lunae in tauro), mediis omnium patribus, et e contrario ad terrae centrum humillimae atque proximae. Sic fit ut tardius moueri uideantur, cum altissimo ambitu ferentur, non quia adcelerent tardentue naturlaes motus, qui certi ac singuli sunt illis, sed quia deductas ab summa apside lineas coartari ad centrum necesse est, sicut in rotis radios, idemque motus alias maior, alias minor centri propinquitate sentitur.” | |
| Text traduït per Marçal Olivar:
“Les apsides més altes des del centre de la terra estan, doncs, per a Saturn en el “Cranc”, per a Júpiter en “la Verge”, per a Mart en “el Lleó”, per al Sol en “Gèminis”, per a Venus en “Sagitari”, per a Mercuri en “Capricorn”, per a la lluna en “Taure”, i cada apsida ve a caure al punt mig de tots aquests signes; les apsides més baixes i acostades al centre de la terra estan en oposició. D’aquesta manera, els planetes semblen moure’s més lentament quan passen per la part més elevada, no perquè accelerin o retardin llurs naturals moviments, els quals són fixos i determinats per a cadascun d’ells, sinó per tal com, projectant-se les línies des de l’apsida més alta, cal que s’escurcin a mesura que s’acosten al centre, talment com en el raig de les rodes; i el mateix moviment sembla adés major, adés menor, segons llur proximitat al centre.” |
El text esmentat anteriorment ens explica la forma de la terra i com se sap que
és rodona, basant-se en l’astrologia i els signes zodiacals.
Retrat imaginatiu de Plini el vell. Cap retrat contemporani de Plini ha sobreviscut.
APOD