El passat dissabte dia 13 d’abril, la nostra tutora, la Margalida, ens va etiquetar en una foto en el Facebook Fildelesclassiques Aracne ja que El cel dels mites sortia com el bloc més actiu de Xtec blocs. Ens vam sorprendre gratament en veure que dels més de 33.658 blocs creats El cel dels mites estigués en primer lloc! Avui dia 15 d’abril seguim en primer lloc amb una activitat del 100 % i al marcador de visites hi ha unes 1195 visites i encara no l’hem donat a conèixer a Aracne fila i fila ni a Chiron!
Des dels temps més remots, l’home ha tractat de trobar resposta a situacions que li eren inexplicables, trobant en la mitologia l’eina idònia per a aquest buit, sent el firmament, una gran font d’inspiració. Els personatges mitològics han servit per donar un rostre a les diferents constel·lacions anònimes del firmament. Així doncs els mites en certa manera tenen relació amb l’astronomia. Els planetes reben els seus noms en honor a déus romans igual que els astres com la Lluna o el Sol i fins i tot la nostre galàxia, la Via Làctia.
Un mite, però, no és senzillament un relat tradicional sobre les gestes extraordinàries d’éssers divins, heroics o més o menys fantàstics. Els mites grecs presenten elements, propis del folklore, que reapareixen en els contes populars, per exemple el mite de Perseu està relacionat amb tot aquell conte o llegenda que presenta un jove que rescata a una princesa d’una fera salvatge, com per exemple el mite de Sant Jordi. És a dir, que allò que qualifica el mite i el distingeix d’altre mena de relats populars, com ara llegendes, sagues, contes o faules, no s’haurà de buscar en l’estructura narrativa d’aquest, ni en l’intervenció d’elements més o menys fantàstics, sinó en la presència rellevant que aquest relat té en una societat concreta, en aquest cas la grega.
Per als antics, el mite exerceix una certa funció dins el mecanisme social, cosa que el fa insubstituïble. I és que, a diferència del conte popular, que es transmet en un entorn familiar immediat al voltant de la llar, el mite té lloc en públic, sovint en unes dates assenyalades, i revestint formes diverses: un cant coral per celebrar una victòria en unes proves atlètiques; en forma de poesia monòdica durant un banquet o simposi. El mite doncs, proposa unes solucions als diversos fenòmens del món.
D’altre banda el mite, dóna una dimensió autèntica i profunda als esdeveniments crucials de la vida d’un individu o de la col·lectivitat (el matrimoni, una guerra, l’activitat sexual..). D’aquesta manera els mites ofereixen la possibilitat d’explicar i de justificar rituals, costums o usos socials, en la mesura que vinculen les pràctiques presents amb un passat considerat normatiu. Un exemple seria l’ús de la corona en la celebració del matrimoni grec, la referència a Ariadna com la primera núvia coronada, dóna més autenticitat a aquest ritual. Ara bé, hi ha rituals que no pertanyien a cap mite i mites que parlen sobre rituals que no han estat documentats. Més endavant, els mites es tornaran fràgils i borrosos i no satisfaran les explicacions dels grecs.
El 9 d’agost de 1992 durant la clausura dels jocs olímpics de Barcelona, a l’estadi olimpic Lluís Companys, amb emoció, els Comediants van fer un espectacle amb més de 700 actors que no va deixar indiferent a ningú. Els Comediants són un grup teatral conegut mundialment per la seva originalitat en els seus espectacles. Per a ells qualsevol lloc pot servir com a escenari, qualsevol element pot ser dramatitzat i qualsevol tipus de llenguatge és perfectament vàlid, per tal d’arribar a l’espectador. Ells mateixos volen plantejar un “teatre de sentits”. Un teatre de colors, olors, emocions i textures però també de provocació. Aquella nit d’estiu, els Comediants van sortir a l’estadi i van ser admirats per tot el món amb el seu espectacle anomenat “El foc de la festa“. Tot just després que la cantant d’òpera Victoria dels Àngels acomiadés la flama olímpica amb “El cant dels ocells” van sortir a escena els Comediants. La flama olímpica ja s’havia apagat, però no la flama de la festa. A dalt de l’estadi, hi va aparèixer un muntatge fet de paper que semblava foc i uns actors el movien. Per una cascada, feta de paper, descendien “les estrelles” i unes banderes onejaven simbolitzant els vents. De sobte, l’estadi es va veure covert pels “planetes”, cadascún d’un color diferent, del Sistema Solar. La Terra amb els continents i rius, la movia un actor al voltant del Sol, que era més lluminós que els altres planetes. Una actriu es va enlairar per sobre l’estadi amb un globus simbolitzant la Lluna i les estrelles van començar a girar al voltant dels planetes, tant lluminoses com el Sol. Després d’una dansa es van enlairar tots els astres i els estels. Seguidament es van llançar focs artificials que van il·luminar tot l’estadi.
Després dels focs va entrar en escena un volcà i una pluja de dimonis que baixaven per les grades de l’estadi. Cada dimoni portava una torxa encesa a la mà. Després d’una dansa, els dimonis van encendre unes espelmes al mig de l’estadi i els espectadors es van adonar que hi havia diverses taules amb grans banquets. També van sortir uns carros gegants on cada dimoni l’encenia amb foc i feien malabars. De l’estadi va volar un globus en forma d’ocell amb cos de dona, una Harpia. A més va sobrevolar l’estadi una serp, símbol de masculinitat. Amb el foc, simbolitzant les passions, l’Harpia i la serp es van unir. Just després d’això va arribar un drac volant, que simbolitzava Barcelona i per acabar hi va haver una “tongada” de focs artificials que va rematar l’espectacle dels Comediants. Després que en Josep Carreras i la Sarah Brightman cantessin el conegut “Amics per sempre” els dimonis van transportar un vaixell de paper on van fer enlairar en Cobi, la mascota de les olimpíades de Barcelona. En conclusió, un espectacle únic que milions d’espectadors de tot el món van poder gaudir a la nostra ciutat, Barcelona.
Quan en Marc Prohom, el guia de l’Observatori Fabra de Barcelona, ha acabat de mostrar-nos tot l’Observatori, li hem demanat de fer-li una entrevista i ell encantat hi ha accedit. Aquí deixem l’entrevista per escrit:
Quines activitats es fan a l’Observatori?
Doncs mira, a l’Observatori funcionen petites seccions; s’estudien tres branques de la ciència: l’astronomia, la meteorologia i la sismologia. Es fan observacions en aquests casos i també es fa la part didàctica, de visites pedagògiques, es fan cursos sobre la meteorologia i l’astronomia, és a dir una mica de tot.
I vénen nois en pràctiques?
Sí, vénen per exemple gent de física que estudien astronomia i fan pràctiques d’astronomia, i també s’han fet cursos de meteorologia i d’astronomia.
Coneixes alguns espectacles que es facin sobre l’astronomia?
Espectacles sobre astronomia…en quin sentit espectacles?
Espectacles al teatre, o alguna cosa que es faci sobre l’astronomia?
No conec això. Home els.. com es diuen aquells els joglars? No, els.. Hi ha un grup de teatre que fa moltes coses, que va fer els Jocs Olímpics, la inaguració.
La Fura dels Baus?
No, la Fura dels Baus no, els que van fer la clausura, us en recordeu vosaltres?
Els comediants
Els comediants! Els comediants han fet alguna cosa així al·legòrica, de fet, en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona van fer alguna cosa. Si busqueu potser… Però, així més espectacle en sí, no ho sé.
I aquí sempre hi va la mateixa gent? Són sempre els mateixos socis o van canviant?
Si, si de gent que hi treballi per exemple, on som més gent és a meteorologia. Perquè la meteorologia has de fer observacions en unes hores concretes. Aleshores som cinc persones que ens anem tornant per fer les observacions de matí, tarda i nit. I en quant a sismologia són dues persones més o tres, i d’astronomia, doncs hi ha el director, que és astrònom i també altres, no sé, mínim són tres persones, que fan observacions però no és tan lligat a un horari, sinó que en funció del que es vulgui observar.
Osigui, venen més de meteorologia? D’astronomia no venen tant?
Si venen, però potser no venen tan sovint, perquè estan.. és depèn del que es vulgui observar.
I a les visites venen adolescents?
Si, per exemple hi ha visites d’escoles entre setmana i d’instituts, i també en alguna visita de diumenge també han vingut en grups.
Quan expliques els planetes i tot això a les visites, has explicat alguna vegada alguna cosa que tingui relació amb la mitologia? O amb els ètims llatins i grecs?
Si, mira, potser amb tema de planetes potser no tant, però si que hi ha molts instruments que tenen relació amb la mitologia. Per exemple hi ha un heliògraf, que ve d’Hèlios, que era el déu del Sol, o anemòmetre, que ve d’anemos, que és el deu del vent, o sigui que hi ha molts instruments que han incorporat aquest origen mitològic, de déus grecs que eren del vent, del Sol..
I la galàxia Andròmeda té alguna relació amb l’origen mitològic, o és perquè està situat aprop de la constel·lació Andròmeda?
Ostres no t’ho se dir això. És que com que jo no sóc astrònom, això si que no ho sé. Haureu de venir a la nit per preguntar-li a algú.
Creu que la gent sap prou sobre l’astronomia? O es tindria que ensenyar més a les escoles?
Si jo crec que més. Passa que moltes vegades és un.. molts conceptes no s’entenen sobre astronomia, perquè són molt abstractes, en canvi de meteorologia, vulguis o no tothom i entén, això del temps, dels núvols..però l’astronomia si que és una cosa més abstracte, i potser si que convindria. A més si saps astronomia pots fer moltes coses, per exemple d’orientació d’un espai sense referents llavors l’astronomia si que et pot ajudar. Jo crec que si, que es pot ampliar-se els coneixements.
Quan mira al cel veu les constel·lacions fàcilment?
Jo estic començant-ho a fer. Com que jo no sóc de formació astrònom, sóc més de la banda de meteorologia, doncs em quedo més avall, em quedo mirant els núvols i no miro més amunt. Però si que em començo a aficionar. De fet, en els últims anys aquí s’estan fent cursos d’astronomia i cada cop n’hi ha més de gent aficionada a l’astronomia.
Per què creu que els planetes, els estels i els satèl·lits, tenen noms mitològics?
Jo crec que potser quan no es coneixia el que era la Lluna, o el que eren els estels, com funcionaven, eren punts de llum allà, doncs intentaven donar una explicació. O sigui una mica.. quan no coneixes una cosa doncs te la inventes. Doncs ells inventaven que aquell punt de llum que era un astre que cada dia sortia, era un déu, perquè sempre venia. I els infortunis que podien venir, com una mala collita o una guerra, doncs es relacionaven en que potser els déus s’havien enfadat i els astres doncs aquí tenien un paper a jugar. Em sembla que també en la mitologia, el que eren “les bruixes” o “bruixots” de l’època, estudiaven les estrelles, intentaven veure que podien relacionar amb el que estava passant a la humanitat.
I pels navegants també, no?
Si els navegants també. Pels navegants l’astronomia és bàsica. Ara ja no tan perquè ja tenim altres sistemes, però abans per determinar la posició únicament es necessitava una brúixola i mirar les estrelles. No hi havia una altre manera, o sigui que l’astronomia era importantíssima.
I per acabar que és el que més li agrada de l’Univers?
La immensitat que és, que no te l’acabes. I que això fa que hagis contínuament de qüestionar-te moltes coses. És un immens camp de coneixement, que no te l’acabes.
Avui diumenge 7 d’abril, hem anat a l’0bservatori Fabra situat a la zona de Sant Gervasi, a Barcelona. A l’entrada de l’edifici hi havien uns aparells que es feien servir antigament per mesurar les condicions meteorològiques. A una altre costat hi havia l’estació meteorològica que encara està en funcionament i que feia la funció de tots aquells aparells. Davant de la porta d’entrada a l’observatori hi ha una vista panoràmica de tota Barcelona on hi ha exposat un mapa geològic de la vista de la ciutat. Un cop hem entrat en Marc Prohom, el guia de l’observatori i meteoròleg, ens ha mostrat la maqueta de l’observatori que estava al rebedor de l’edifici. En el passadís ens ha explicat com es va fundar l’observatori. Hi havia un observatori que estava al centre de Barcelona, on estava l’acadèmia d’arts i ciències (actualment hi ha el teatre Poliorama). Degut a la industrialització de la ciutat aquell observatori no podia fer bé les seves funcions per la contaminació lumínica i atmosfèrica. Llavors es va decidir construir un nou observatori a la muntanya del Tibidabo. L’arquitecte va ser Josep Domènech i Estapà i el mecenes Camil Fabra i Fontanills, marquès d’Alella, que es va fer càrrec de més del 75% de l’import de l’obra. Per això se li va posar el nom d’observatori Fabra. Després el guia ens ha conduit cap a la sala museu on hi havia exposats diferents artilugis que s’utilitzaven a l’observatori.
Dintre de l’observatori es dediquen a tres branques diferents de la ciència: l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. En la zona de l’astronomia es mostraven diferents instruments antics com el quadrant, el sextant, l’estereogoniometre, l’espectroscopi, uns cronòmetres, etc. Seguidament hem anat a la zona de sismologia on ens ha mostrat diferents sismògrafs que s’han utilitzat al llarg del temps. L’observatori s’encarrega de determinar quines zones de Catalunya són les que tenen més risc de que hi hagi terratrèmols. També hi havia uns ordiadors, on es veia la sismicitat actual, i uns sismogrames que mostraven la sismicitat del terratrèmol de fukushima. Més endevant es trobaven els aparells de meteorologia (termòmetres, barògrafs, pluviòmetres, etc.) que havien permés recullir cent anys de dades , però el fet de que hi haguès gent visquent a l’observatori va permetre que es fessin observacions diaries. Un altre aspecte important és que al fer-se les observacions enl mateix lloc es van poder fer observacions molt bones ja que el clima va canviant. Al final de la sala museu hi havia dos cartells. El primer mostrava una imatge molt clara de la galàxia Andròmeda feta pel telescopi Fabra-Roa. En el segon es veia un dels telescopis que pertanyen a l’observatori Fabra i que està situat al Montsec. Aquest telescopi és teledirigit i té una càmara incorporada que fa fotografies que permeten fe el seguiment dels satèl·lits artificials per tal de que no impactin contra la Terra o contra algun altre planeta. A més també fa el seguiment de descobriment de nous planetes.
Després de sortir de la sala museu hem anat a la sala d’actes on es fan conferències o la entrega de diplomes dels cursos, etc. En aquesta sala hi havia a la pared les cadires de fusta originals i un quadre d’en Camil Fabra i Fontanills. Seguint recte hem arribat a la sala on estava el telescopi meridià. Aquest telescopi només es podia moure sobre l’eix meridià i antigament s’obrien les finestres del sostre en el mateix eix perquè el telescopi pogés observar el cel. A través de l’observació d’un astre conegut es calculava la posició sobre l’horitzó i d’aquesta manera es podia fixar una hora amb molta precisió. Abans era molt important saber l’hora per poder saber a quina posició es podien mostrar uns astres, però actualment fem servir l’hora atòmica. El guia ens ha ensenyat en uns calaixos antics una placa fotografica del telescopi on es veia uns punts negres que els astrònoms estudiaven i podien distingir el que era un planeta d’un cometa.
Finalment hem pujat per unes escales on estava el telescopi, que pesa unes quatre tones, i és el que fan servir actualment. Es va construir el 1902, és de fabricació francesa i tot i la seva antiguitat té unes lents molt potents. L’observatori amb aquest telescopi fa el seguiment continuament dels asteroides i cometes i pertany a una xarxa d’observatoris a nivell mundial que s’anomena observació d’astres menors que fa el seguiment d’aquests astres per evitar el seu impacte amb la Terra. Però també té un ús didàctic, segons ens ha explicat el guia, ja que els estudiants d’astronomia fan les pràctiques amb aquest telescopi. En aquest aparell han incorporat una càmara digital, de manera que el telescopi fa servir l’òptica original però la sortida de fotografies és digital i això permet tenir imatges amb més dimensió i nitidesa. Té dos moviments: un horari (el que fa el pas del sol) i l’altre és de declinació (perpendicular al horari). Al costat del telescopi hi havia unes escales que permetien pujar fins al telescopi depenent de la posició de l’astre que es volgués observar. El guia ens ha obert una franja de la cúpula de la sala i ha entrat molta llum.
Més tard hem sortit a la terrassa i hem vist que hi havia uns anemòmetres i un heliògraf, que mesurava la insolació del Sol diaria i amb els resultats es podia saber la hora solar. En conclusió, aquesta sortida ens ha servit per saber moltes coses sobre l’astronomia i sobre com funciona un observatori, esperem tornar-hi un altre dia!
Pintura “
APOD