Visita a l’observatori Fabra

Avui diumenge 7 d’abril, hem anat a l’0bservatori Fabra situat a la zona de Sant Gervasi, a Barcelona. A l’entrada de l’edifici hi havien uns aparells que es feien servir antigament per  mesurar les condicions meteorològiques. A una altre costat hi havia l’estació meteorològica que encara està en funcionament i que feia la funció de tots aquells aparells. Davant de la porta d’entrada a l’observatori hi ha una vista panoràmica de tota Barcelona on hi ha exposat un mapa geològic de la vista de la ciutat. Un cop hem entrat en Marc Prohom, el guia de l’observatori i meteoròleg, ens ha mostrat la maqueta de l’observatori que estava al rebedor de l’edifici. En el passadís ens ha explicat com es va fundar l’observatori. Hi havia un observatori que estava al centre de Barcelona, on estava l’acadèmia d’arts i ciències (actualment hi ha el teatre Poliorama). Degut a la industrialització de la ciutat aquell observatori no podia fer bé les seves funcions per la contaminació lumínica i atmosfèrica. Llavors es va decidir construir un nou observatori a la muntanya del Tibidabo. L’arquitecte va ser Josep Domènech i Estapà i el mecenes Camil Fabra i Fontanills, marquès d’Alella, que es va fer càrrec de més del 75% de l’import de l’obra. Per això se li va posar el nom d’observatori Fabra. Després el guia ens ha conduit cap a la sala museu on hi havia exposats diferents artilugis que s’utilitzaven a l’observatori.

Dintre de l’observatori es dediquen a tres branques diferents de la ciència: l’astronomia, la sismologia i la meteorologia. En la zona de l’astronomia es mostraven diferents instruments antics com el quadrant, el sextant, l’estereogoniometre, l’espectroscopi, uns cronòmetres, etc. Seguidament hem anat a la zona de sismologia on ens ha mostrat diferents sismògrafs que s’han utilitzat al llarg del temps. L’observatori s’encarrega de determinar quines zones de Catalunya són les que tenen més risc de que hi hagi terratrèmols. També hi havia uns ordiadors, on es veia la sismicitat actual, i uns sismogrames que mostraven la sismicitat del terratrèmol de fukushima. Més endevant es trobaven els aparells de meteorologia (termòmetres, barògrafs, pluviòmetres, etc.) que havien permés recullir cent anys de dades , però el fet de que hi haguès gent visquent a l’observatori va permetre que es fessin observacions diaries. Un altre aspecte important és que al fer-se les observacions enl mateix lloc es van poder fer observacions molt bones ja que el clima va canviant. Al final de la sala museu hi havia dos cartells. El primer mostrava una imatge molt clara de la galàxia Andròmeda feta pel telescopi Fabra-Roa. En el segon es veia un dels telescopis que pertanyen a l’observatori Fabra i que està situat al Montsec. Aquest telescopi és teledirigit i té una càmara incorporada que fa fotografies que permeten fe el seguiment dels satèl·lits artificials per tal de que no impactin contra la Terra o contra algun altre planeta. A més també fa el seguiment de descobriment de nous planetes.

Després de sortir de la sala museu hem anat a la sala d’actes on es fan conferències o la entrega de diplomes dels cursos, etc. En aquesta sala hi havia a la pared les cadires de fusta originals i un quadre d’en Camil Fabra i Fontanills. Seguint recte hem arribat a la sala on estava el telescopi meridià. Aquest telescopi només es podia moure sobre l’eix meridià i antigament s’obrien les finestres del sostre en el mateix eix perquè el telescopi pogés observar el cel. A través de l’observació d’un astre conegut es calculava la posició sobre l’horitzó i d’aquesta manera es podia fixar una hora amb molta precisió. Abans era molt important saber l’hora per poder saber a quina posició es podien mostrar uns astres, però actualment fem servir l’hora atòmica. El guia ens ha ensenyat en uns calaixos antics una placa fotografica del telescopi on es veia uns punts negres que els astrònoms estudiaven i podien distingir el que era un planeta d’un cometa.

Finalment hem pujat per unes escales on estava el telescopi, que pesa unes quatre tones, i és el que fan servir actualment. Es va construir el 1902, és de fabricació francesa i tot i la seva antiguitat té unes lents molt potents. L’observatori amb aquest telescopi fa el seguiment continuament dels asteroides i cometes i pertany a una xarxa d’observatoris a nivell mundial que s’anomena observació d’astres menors que fa el seguiment d’aquests astres per evitar el seu impacte amb la Terra. Però també té un ús didàctic, segons ens ha explicat el guia, ja que els estudiants d’astronomia fan les pràctiques amb aquest telescopi. En aquest aparell han incorporat una càmara digital, de manera que el telescopi fa servir  l’òptica original però la sortida de fotografies és digital i això permet tenir imatges amb més dimensió i nitidesa. Té dos moviments: un horari  (el que fa el pas del sol) i l’altre és de declinació (perpendicular al horari). Al costat del telescopi hi havia unes escales que permetien pujar fins al telescopi depenent de la posició de l’astre que es volgués observar. El guia ens ha obert  una franja de la cúpula de la sala i ha entrat molta llum.

Més tard hem sortit a la terrassa i hem vist que hi havia uns anemòmetres i un heliògraf, que mesurava la insolació del Sol diaria i amb els resultats es podia saber la hora solar. En conclusió, aquesta sortida ens ha servit per saber moltes coses sobre l’astronomia i sobre com funciona un observatori, esperem tornar-hi un altre dia!

Aquí deixem les fotografies de l’excursió: