Aquest text correspon al mite d’Ariadna, del llibre VII de les Metamorfosis d’Ovidi.
“Desertae et multa querentiamplexus et opem Liber tulit, utque perennisidere clara foret, sumptam de fronte coronaminmisit caelo: tenues volat illa per auras dumque volat, gemmae nitidos vertuntur in ignes consistuntque loco specie remanente coronae, qui medius Nixique genu est Anguemque tenentis.” (vers 175-182).
“Ella era allà, sola i lamentant-se intensament, quan Líber va venir a ajudar-la i la va prendre enre els seus braços; i perquè una constel·lació la fes brillar per sempre més, li va agafar la corona del front i la va enviar al cel. La corona vola per l’aire lleuger i, mentre vola, les pedres precioses es transformen en estels resplendents i queden fixades en un lloc, conservant l’aspecte de corona; és la constel·lació que es troba entre la de l’Agenollat i la del Serpentari.”(vers 175-182)
Repartiment: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.
País d’origen: Espanya i Malta.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Drama històric.
Argument
Ágora es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàtia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.
Paral·lelament, al carrer cada cop hi havia més gent que es burlava i ofenia el déu greco-egipci Serapis perquè el consideraven “un déu pagà”. Onze anys enrere, l’any 380 l’emperador romà Teodosi va decretar l’Edicte de Tessalònica, el qual proclamava el Cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà. Així doncs després de segles de persecussió cap els cristians, ara els perseguits serien els romans que no acceptessin a Déu. Per una altra banda els cristians van saber guanyar-se la confiança dels romans més pobres i els hi van donar un motiu per a seguir vivint, un somni pel que lluitar. Era clar l’enfrontament entre els partidaris del Cristianisme i els del politeisme. Un clima de violència no va trigar en estendre’s per la ciutat.
La biblioteca que fins llavors havia estat exclusiva pels mestres i els seus alumnes, va passar a ser per a tots, inclosa pels cristians. Hipàtia, el seu pare (Teó d’Alexandria, l’últim director de la biblioteca), els seus alumnes i esclaus no van poder evitar que els cristians entressin i ho destruissin tot, com a acte de venjança pels anys de patiment i humiliació. Afortunadament Hipàtia va poder salvar alguns papirs amb l’ajuda del seu fidel esclau Davo.
Els cristians cada cop són més poderosos fins que la ciutat d’Alexandria sota la seva influència. A més a més Davo decideix unir-se als cristians i deixar a Hipàtia: és la seva oportunitat si vol ser lliure.
Hipàtia es troba sola i no és acceptada per la major part de la població que ja és cristiana. Hipàtia és una dona soltera i lliure, astrònoma i matemàtica encara admirada per alguns dels seus antics alumnes o altres savis. Però va ser el fet de no acceptar el Cristianisme com a religió el que va portar al bisbe Ciril d’Alexandria a ordenar la seva lapidació, és a dir, morir apedregada. Davo, ja cristià però commogut per l’infortuni d’Hipàtia, decideix acabar amb la seva vida i així acabar amb el seu patiment.
Referents clàssics en l’astronomia
Apareix Hipàtia, que fou filòsofa i mestra d’astronomia i matemàtiques a la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Va néixer cap el 355 dC a Alexandria i hi va morir el 415-416. Era filla de Teó d’Alexandria, també mestre a la biblioteca d’Alexandria. Hipàtia va viure l’Edicte de Tessalònica (decretat el 380 dC) en que l’emperador Teodosi va proclamar l’oficialitat de la religió cristiana a l’imperi romà. Cal recordar que el 313 l’emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme com a religió, juntament amb la religió romana politeista. Però una vegada el Cristianisme fos la religió oficial de l’imperi romà, els déus olímpics van entrar en decadència.
Retrobament amb el firmament és un capítol pertanyent a la temporada N ° 14 de la sèrie animada “Els Simpson“, estrenat a Estats Units el 30 de març de 2003. Va ser escrit per Donen Greaney i Allan Grazier i dirigit per Steven Dean Moore.
Fitxa tècnica
Títol original: Scuse Me While I Miss The Sky
Director: Steven Dean Moore
Guionistes: Dan Greaney i Allen Grazier
Any d’estrena: 2003
País: Estats Units
Durada: 24 min.
Idioma original: anglès
Repartiment: Eric Idle, Dan Castellaneta, Julie Kavner, Nancy Cartwright, Yeardley Smith
Hank Azaria
Gènere: comedia, animació
Argument
Tot comença quan a l’escola primària de Springfield, Declan Desmond, un cineasta, va a l’establiment per filmar als alumnes i el que feien a l’escola. En una ocasió, Declan li pregunta a Lisa quins eren els seus passatemps i la nena així decideix que era hora de triar una carrera.Quan acaba l’escola, Lisa va amb bicicleta al museu, on, després de veure una presentació animada, decideix la seva futura professió: astrònoma. Al dia següent, la nena li demana a Homer un telescopi, i aquesta nit es prepara per veure les estrelles. No obstant això, les estrelles no eren visibles, ja que a Springfield hi havia tanta llum i pol·lució que el cel no es distingia clarament. Després de tanta desil·lusió, Lisa decideix circular una petició per acabar amb la pol · lució a la ciutat.Un cop aconsegueix les signatures suficients, Lisa obliga l’alcalde Joe Quimby a apagar els llums, i tota la ciutat es meravella en observar, nítides, les estrelles en el firmament. No obstant això, al no haver-hi res de llum, els nens aprofiten la foscor per robar els ornaments de cofre dels cotxes estacionats al poble. En veure la delinqüència, els ciutadans li exigeixen a l’alcalde que torni a prendre les llums. Ell, en lloc de tornar al seu estat normal, les posa molt brillants, fent que durant tota la nit sembli al migdia. Tot i que Lisa insistia que amb llums no podrien veure la propera pluja de meteorits, la gent semblava estar més feliç amb llum i sense estrelles.A la setmana següent, cap membre de la família Simpson podia dormir per l’excés de llum, així que Bart ajuda a Lisa per tornar a la foscor. Per aconseguir-ho, van a la planta nuclear de Springfieli, i trencant els cables, sumeixen la ciutat en la més completa foscor. Després d’haver fet això, tots al poble observen meravellats la pluja de meteorits.
Referents clàssics en l’astronomia
En aquest epidsodi dels Simpson apareix la famosa pluja de meteors i es poden veure observacions de les estrelles a través del telescopi.
Zodiac és una pel·lícula de suspens de 2007 dirigida per David Fincher i basada en dos llibres sobre fets reals escrits per Robert Graysmith: Zodiac i Zodiac Unmasked.
Fitxa tècnica
Títol: Zodiac
Director: David Fincher
Guinonistes: James Vanderbilt, Robert Graysmith.
Any d’estrena: 2007
Durada: 158 min.
Repartiment: Jake Gyllenhaal, Mark Ruffalo, Robert Downey Jr.
País d’origen: Estats Units
Idioma d’origen: anglès
Gènere: suspens
Argument
Un famós assassí en sèrie conegut com l'”Assassí del Zodíac” va actuar en el Àrea de la Badia de San Francisco durant el final dels anys 60, deixant diverses víctimes arrere i desconcertant a la policia amb les seves cartes i correus xifrats a la premsa. Zodiac conta la història dels homes i dones involucrats en la caça de l’assassí, un cas que roman encara com un dels crims sense resoldre més famosos de San Francisco.
Referents clàssics en l’astronomia
Apareix l’assasí del zodíac que mata a les seves víctimes seguint els seus signes zodiacals.
Aquesta cançó és interpretada pel grup de heavy metal “Tierra Santa“.
Lletra
Un hambre atroz recorre el alma de un animal que un día encerraron en un lugar para que nunca escapara el animal mitad humano su hambre sació devorando la juventud que le ofreció un rey malvado sabes muy bien que es el castigo de un Dios algo que nunca podrá detener la humanidad de tu ser Este es mi reino que encierra mi libertad este es mi reino del que nunca pude escapar Un joven audaz pensó en matarlo por conquistar el corazón de una mujer y conseguir sus encantos Burlo al guardián del laberinto atravesó su frontera y su valor y liberó su destino Hoy es el día la muerte te hará libre al fin y aunque desees luchar por vivir hoy tu destino es morir
Referents clàssics en l’astronomia
En aquesta cançó apareix el Minotaure, que va ser tancat en el laberint pel rei Minos i que correspons al signe zodiacal de Taure.
APOD