La corona d’Ariadna, d’Ovidi

“Desertae et multa querentiamplexus et opem Liber tulit, utque perennisidere clara foret, sumptam de fronte coronaminmisit caelo: tenues volat illa per auras dumque volat, gemmae nitidos vertuntur in ignes consistuntque loco specie remanente coronae, qui medius Nixique genu est Anguemque tenentis.” (vers 175-182).

“Ella era allà, sola i lamentant-se intensament, quan Líber va venir a ajudar-la i la va prendre enre els seus braços; i perquè una constel·lació la fes brillar per sempre més, li va agafar la corona del front i la va enviar al cel. La corona vola per l’aire lleuger i, mentre vola, les pedres precioses es transformen en estels resplendents i queden fixades en un lloc, conservant l’aspecte de corona; és la constel·lació que es troba entre la de l’Agenollat i la del Serpentari.”(vers 175-182)