Ágora d’Alejandro Amenábar

Ágora és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar i protagonitzat per Rachel Weisz.

Fitxa tècnica

Nom original: Ágora

Director: Alejandro Amenábar.

Guionistes: Alejandro Amenábar, Mateo Gil.

Any d’estrena: 2009.

Durada: 126 minuts.

Repartiment: Rachel Weisz, Max Minghella, Oscar Isaac, Ashraf Barhom, Michael Lonsdale.

País d’origen: Espanya i Malta.

Idioma original: Anglès.

Gènere: Drama històric.

Argument

Ágora es desenvolupa a la ciutat d’Alexandria, actual Egipte que aleshores era Roma, l’any 391 dC. La pel·lícula es centra en la figura d’Hipàtia, una jove dona que ensenya matemàtiques, astronomia i filosofia als fills de les famílies importants d’Alexandria. Dins del recinte on Hipàtia imparteix les seves classes, també es troba la llegendària biblioteca d’Alexandria, que guardava tota mena de papirs i tauletes des dels principis de la humanitat.

Paral·lelament, al carrer cada cop hi havia més gent que es burlava i ofenia el déu greco-egipci Serapis perquè el consideraven “un déu pagà”. Onze anys enrere, l’any 380 l’emperador romà Teodosi va decretar l’Edicte de Tessalònica, el qual proclamava el Cristianisme com a religió oficial de l’imperi romà. Així doncs després de segles de persecussió cap els cristians, ara els perseguits serien els romans que no acceptessin a Déu. Per una altra banda els cristians van saber guanyar-se la confiança dels romans més pobres i els hi van donar un motiu per a seguir vivint, un somni pel que lluitar. Era clar l’enfrontament entre els partidaris del Cristianisme i els del politeisme. Un clima de violència no va trigar en estendre’s per la ciutat.

La biblioteca que fins llavors havia estat exclusiva pels mestres i els seus alumnes, va passar a ser per a tots, inclosa pels cristians. Hipàtia, el seu pare (Teó d’Alexandria, l’últim director de la biblioteca), els seus alumnes i esclaus no van poder evitar que els cristians entressin i ho destruissin tot, com a acte de venjança pels anys de patiment i humiliació. Afortunadament Hipàtia va poder salvar alguns papirs amb l’ajuda del seu fidel esclau Davo.

Els cristians cada cop són més poderosos fins que la ciutat d’Alexandria sota la seva influència. A més a més Davo decideix unir-se als cristians i deixar a Hipàtia: és la seva oportunitat si vol ser lliure.

Hipàtia es troba sola i no és acceptada per la major part de la població que ja és cristiana. Hipàtia és una dona soltera i lliure, astrònoma i matemàtica encara admirada per alguns dels seus antics alumnes o altres savis. Però va ser el fet de no acceptar el Cristianisme com a religió el que va portar al bisbe Ciril d’Alexandria a ordenar la seva lapidació, és a dir, morir apedregada. Davo, ja cristià però commogut per l’infortuni d’Hipàtia, decideix acabar amb la seva vida i així acabar amb el seu patiment.

Referents clàssics en l’astronomia

Apareix Hipàtia, que fou filòsofa i mestra d’astronomia i matemàtiques a la biblioteca d’Alexandria, a Egipte. Va néixer cap el 355 dC a Alexandria i hi va morir el 415-416. Era filla de Teó d’Alexandria, també mestre a la biblioteca d’Alexandria. Hipàtia va viure l’Edicte de Tessalònica (decretat el 380 dC) en que l’emperador Teodosi va proclamar l’oficialitat de la religió cristiana a l’imperi romà. Cal recordar que el 313 l’emperador Constantí I va acceptar el Cristianisme com a religió, juntament amb la religió romana politeista. Però una vegada el Cristianisme fos la religió oficial de l’imperi romà, els déus olímpics van entrar en decadència.

Tràiler