Lívia Drusil·la

Amb 15 anys va ser entregada per casar-se amb Tiberi Claudi Neró i pocs anys després va tenir els seus dos únics fills, Tiberi i Drus.

Quan va morir el seu primer marit, Lívia va acullir als seus fills Tiberi i Drus a la residència reial on vivia amb Octavi August, el qual va ser anomenat com el seu tutor legal. Drus va morir l’any 9 aC a Germània mentre lluitava a la guerra. L’any 14 dC, Octavi August va morir i va ser anomenat emperador Tiberi, fill de Lívia i fill adoptiu d’Octavi August. Va iniciar llavors una vida tranquil·la dirigint propietats seves a diverses parts de l’Imperi i el Senat li va concedir diversos títols. Tot i això, no va deixar de col·laborar amb el seu fill en assumptes d’estat, tal i com va fer amb el seu marit Octavi August.

Bust de bronze de Lívia, en una edat madura

Bust de bronze de Lívia, en una edat madura

L’activitat política de Lívia mai va ser ben vista pel seu fill Tiberi, que la veia com una possible usurpadora del seu poder, tot i que gràcies a ella va pujar al poder.

Se le hizo odiosa su madre Livia, creyéndola rival que aspiraba a participar de su poder. Procuró verla lo menos posible y ya no tuvo con ella largas y secretas conversaciones, temiendo que se creyera que se dejaba influir por sus consejos, a los que, sin embargo, había recurrido algunas veces, y de los que usaba en ciertas ocasiones.”

Los doce Césares, Tiberio Nerón, L

“Era grande para con Augusta la adulación de los senadores, queriendo algunos que se llamase madre de la patria; muchos que al nombre de César se añadiese hijo de Livia; más él, repitiendo muchas veces que era bien moderarse en conceder honores a mujeres y que haría lo mismo cuando se tratase de su persona, afanado de la envidia, pareciéndole que se le quitaban a él los que se le concediesen a su madre, no quiso que se le decretase ni tan solamente un lictor, prohibiendo también el altar de la adopción y otras cosas semejantes.”

Anales, I, 14

La relació de Tiberi i Lívia no havia sigut bona des de que Lívia va obligar Tiberi a divorciar-se de la seva dona Vipsània Agripina per casar-se amb Júlia, la filla d’Octavi August.

Quan Lívia va enfermar, a causa de l’edat i una enfermetat de pulmó, Tiberi va tornar cap a Roma del seu exili voluntari:

“En este mismo tiempo, enfermando gravemente Julia Augusta, obligó al príncipe a volver de improviso a Roma. Conservábase en pie hasta entonces una sencilla concordia entre madre e hijo; a lo menos, si había aborrecimiento estaban ocultos; porque habiendo poco antes Julia dedicado a Augusto una estatua junto al teatro de Marcelo, había puesto el nombre de Tiberio después del suyo; creyéndose que como cosa que ofendía la majestad imperial, se había disgustado, por más que procurase disimular la ofensa. Mas entonces ordenó el Senado que se hiciesen rogativas por su salud a los dioses, y se celebrasen unos grandes juegos, de que debían cuidar los pontífices, los augures junto con el colegio de los quince y de los siete varones y los cofrades augustales.”

Anales, III, 64

Lívia va morir l’any 29 dC als 82 anys d’edat segons Plini el Vell, i als 86 segons Dió Cassi. La seva oració funerària va ser llegida pel seu net Gai Cèsar (Calígula) i Tiberi mai va permetre executar el seu testament.

El seu fill Tiberi no va anar al seu funeral i va refusar la seva consagració divina proposada pel Senat.

Se opuso a que se le decretaran los honores divinos con el pretexto de que ella misma lo había prohibido.”

Los doce Césares, Tiberio Nerón, LI

“Sus exequias fueron ordinarias, y su testamento tardó mucho en ponerse en ejecución. Loóla ante los Rostros su biznieto Gayo César que después fue emperador.”

 Anales, V, 1

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *