Per elaborar el nostre treball de recerca hem pres com a referència dos autors clàssics: Tàcit, amb el seu llibre Anales, i Suetoni, amb el seu llibre Los doce Césares.
Robert Graves amb les seves novel·les Yo, Claudio i Claudio el dios y su esposa Mesalina, i la sèrie creada posteriorment basada en aquestes obres, han sigut altres fonts utilitzades per conèixer amb profunditat la vida dels emperadors i les seves dones.
La informació obtinguda a partir d’aquests autors l’hem contrastada amb diverses pàgines d’internet.
Publi Corneli Tàcit
Tàcit (55 – 120 dC) va ser historiador, senador, cònsol i governador de l’Imperi Romà.
Caricatura de Publi Corneli Tàcit
A la major part de la seva obra destaca les infàmies comeses per la majoria dels emperadors des de la mort d’August fins la de Domicià.
La seva filosofia política no es decideix a escollir entre l’estat senatorial dirigit pels “millors” (república) i la idea d’un estat dirigit per un monarca. Desconfia de la solidesa moral d’un model polític basat en les decisions d’un sol home (monarquia). En nombroses ocasions sembla enyorar la república i el seu concepte de llibertat. Els seus pronunciaments en aquest sentit estan camuflats el necessari per no resultar molestos al règim imperial.
La nostra font de referència de Tàcit ha sigut el seu llibre Anales, que consta de 16 llibres abastant 54 anys de govern imperial.
Portada del llibre de Tàcit, Anales
El seu títol complet és Annalium ab excessu divi Augusti libri (Libros de anales desde la muerte del divino Augusto).
Es narren tots els esdeveniments importants de la vida a l’Imperi Romà: governs d’emperadors, consolats, guerres, naixements, morts, matrimonis, etc.
Gai Suetoni Tranquil
Suetoni (70 – 126 dC) va ser historiador i biògraf romà durant els regnats dels emperadors Trajà i Adrià.
Bust de Suetoni
La nostra font de referència de Suetoni ha sigut el seu llibre Los doce Césares (De vita caesarum).
Està dividit en 12 capítols, cadascun corresponent a un emperador. Els emperadors dels quals parla Suetoni són els dotze primers de l’Imperi Romà:
- Juli Cèsar
- Octavi August
- Tiberi
- Calígula
- Claudi
- Neró
- Galba
- Otó
- Viteli
- Vespasià
- Titó
- Domicià
Cada capítol narra la vida d’un emperador des de el seu naixement fins la seva mort, incloent la seva vida com emperador i la personal. Explica tant les seves virtuts com les seves maldats, els seus èxits i derrotes, vicis, etc. És a dir, Suetoni mostra les dues parts dels emperadors: la correcta i la indecent.
Portada del llibre Los doce Césares, de Suetoni
Robert Graves
Robert von Ranke Graves (24 de juliol del 1895 – 7 de desembre de 1985) va ser un escriptor britànic, nascut a Londres.
Fotografia de Robert Graves
Va escriure el llibre Yo, Claudio (I, Claudius) l’any 1934. És la novel·la més coneguda d’aquest autor i va ser una de les més famoses del segle XX.
Portada del llibre Yo, Claudio
Posteriorment, va escriure la continuació d’aquest llibre: Claudio, el dios, y su esposa Mesalina (Claudius the God and his Wife Messalina) l’any 1943.
Portada del llibre Claudio, el dios, y su esposa Mesalina
Robert Graves es va basar en les històries de Tàcit (Anales), Suetoni (Los doce Césares) i Plutarc.
La novel·la està narrada per l’emperador Claudi en primera persona, al mateix temps que escriu la seva pròpia biografia. A través dels seus records i els testimonis del seu entorn, relata les vides dels emperadors des de Octavi August fins al seu successor Neró.
A partir de la novel·la de Robert Graves, Jack Pullman va crear una mini sèrie amb el mateix nom. Va ser emesa a la BBC l’any 1976 i consta de 13 capítols.
Portada de la mini sèrie Yo, Claudio