Tiberi Claudi César August Germànic (Tiberius Claudius Caesar Augustus), més conegut com Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, va ser el quart emperador romà de la dinastia Julio-Clàudia. Va governar des del 24 de gener de l’any 41 fins a l’any 54 quan va morir. Nascut a la Gàl·lia, va ser el primer emperador romà nascut fora de la Península Itàlica.
Bust de Claudi
Claudi va ser un historiador i polític romà, nebot de Tiberi, nebot segon d’August i tiet de Calígula, a qui va succeir. Fill de Drus el Major i Antònia la Menor, tenia dos germans Germànic i Livil·la.
Quan Claudi tenia un any el seu pare va morir i ell es va quedar a càrrec de la seva mare, que el menyspreava per les seves deficiències físiques (era coix i tartamut). Antònia feia referència al seu fill anomenant-lo “monstre”.
Suetoni, al seu llibre de Els dotze Cèsars, ens mostra el tracte de la seva mare Antònia:
“Su madre Antonia le llamaba <sombra de nombre, infame aborto de la Naturaleza>; y cuando quería hablar de un imbécil, decía: <Es más estúpido que mi hijo Claudio>.”
Los doce Césares, Tiberio Claudio Druso, III
Més tard es va quedar a càrrec de la seva àvia Lívia, la qual també l’odiava. Claudi representava una vergonya per a la seva família i el consideraven un babau incapaç d’exercir el poder i els afers públics; per aquest motiu el mantenien apartat.
A la seva adolescència el seu tartamudeig va començar a desaparèixer i alguns membres de la seva família van descobrir que era audaç i intel·ligent.
Claudi va decidir retirar-se per dedicar-se a la vida acadèmica. Va escriure diverses obres històriques com la seva pròpia autobiografia, com podem veure al llibre Jo, Claudi de Robert Graves.
Representació de Claudi a la mini sèrie de Yo, Claudio
Quan el seu nebot Calígula va pujar al poder el va nombrar cònsol i emperador.
El 24 de gener de l’any 41, la Guàrdia Pretoriana destronà i assassinà a Calígula, i van coronar a Claudi, que amb més de 50 anys era l’únic supervivent de la dinastia.
Segons Tàcit, Claudi era una persona que es deixava influenciar per altres persones, entre elles algunes de les seves dones:
“El natural del emperador, fácil de ser llevado a cualquier cosa”
Anales, XI, 28
“No debe olvidarse, sin embargo, que estos actos, como en general todos los de su gobierno, expresaban más bien la voluntad de sus mujeres y libertos que la suya, y no tenían otra regla que el interés o el capricho de éstos.”
Los doce Césares, Tiberio Claudio Druso, XXV
Tenia una personalitat molt lleial:
“Y más no siendo Claudio hombre desordenado en deleites lascivos, sino desde su primera juventud obediente a las leyes.”
Anales, XII, 5
Es va casar diverses vegades. Abans de casar-se per primer cop, va estar promès amb Emilia Lèpida, una cosina llunyana seva a qui va repudiar pels seus pares; i amb Lívia Medulina, que va morir el mateix dia del casament.
El seu primer matrimoni oficial va ser amb Plàucia Urgulanil·la. El segon amb Elisa Petina, filla d’un cònsol. D’ambdues es va divorciar.
L’any 28 es va casar amb Aèlia Paetina, amb qui va tenir una filla anomenada Clàudia Antònia. Desprès d’aquests tres matrimonis es va casar amb Valèria Messal·lina, cosina seva, i amb la qual va tenir dos fills: Clàudia Octàvia i Britànic.
La mort tràgica de Messal·lina va portar a Claudi a prometre a la Guàrdia Pretoriana que el matarien si es tornava a casar:
“Jurando ante los pretorianos reunidos permanecer célibe, puesto que el matrimonio le resultaba tan mal, y dejarse matar por ellos si violaba su juramento.”
Los doce Césares, Tiberio Claudio Druso, XXVI
Claudi, però, es va tornar a casar. Les fonts antigues diuen que els lliberts van presentar tres possibles candidates: la antiga esposa de Calígula, Lòl·lia Paulina; la segona esposa de Claudi, Aèlia; i la seva neboda, Agripina la Menor. Aquesta última es va imposar sobre les altres candidates i es va convertir en la seva dona:
“Se hallaba en Agripina esta ventaja más, que traía consigo un nieto de Germánico, digno en todo y por todo de la fortuna imperial; que siendo, como era, de nobilísimo linaje, de conocida fecundidad, y hallándose en la flor de su juventud…”
Anales, XII, 275
“Prevaleciendo al fin estas razones, ayudadas de los regalos y caricias de Agripina, […] le obligó a preferirla a todas las demás y a dejarle gozar del poderío de esposa antes de serlo”
Anales, XII, 3
Agripinil·la va convèncer a Claudi per nomenar successor a Neró (fill d’un matrimoni anterior d’ella), en comptes de Britànic (fill del matrimoni entre Messal·lina i Claudi). Aconseguit el seu objectiu, Agripinil·la va subministrar a Claudi uns bolets enverinats i aquest va morir.
Encara que hi ha discrepàncies pel vertader motiu de la seva mort, aquesta es la teoria més acceptada. Altres teories diuen que va morir fora de Roma, o que potser fou Jenofont (el seu doctor) o Locusta (una esclava molt famosa pels seus coneixements sobre el verí) els qui el van enverinar.