Context social

Diem que en la nostra societat actual hi ha una igualtat entre homes i dones, un equilibri entre els dos sexes. Però això no ha estat sempre així.

La dona ha anat evolucionat al llarg de la història, adquirint més valor amb el pas dels anys.

Vols saber quin paper ocupaven les dones en la societat romana? Saber com estava organitzada la societat en els diferents aspectes?

foto mural

 

Divisió de la societat

La societat romana estava dividida en dos grans blocs: els patricis i els plebeus. Aquest criteri era molt important per als ciutadans romans ja que influïa en la totalitat de la seva forma i qualitat de vida.

 

Estructura familiar

L’estructura bàsica social era la família, ben diferenciada del model actual.

columna lactaria

Sabies que…?

– A Roma davant el temple de la Pietas estava situada l’anomenada columna lactaria, al peu de la qual eren dipositats els nadons abandonats que eren recollits (si ho eren) per persones que més tard els explotaven com a esclaus, captaries o prostitutes si eren noies.

– Quan s’esdevenia un naixement els pares no tenien l’obligació moral ni jurídica d’acceptar tots els fills nascuts del matrimoni. L’abandonament públic dels nadons perquè fossin adoptats per altres famílies constituïa una pràctica habitual i legal tant a les famílies patrícies com a les plebees.

Les famílies romanes no solien ser molt prolífiques, és a dir, no acostumaven a engendrar molts fills.

Quan una família no podia tenir descendència o bé volia adquirir més estatus social, tenia la possibilitat d’adoptar. El fill adoptiu prenia el cognom del nou pare.

Sabies que…?

– La llei establia un privilegi als nobles que tenien tres fills. Aquest número era considerat l’ideal.

El nou nascut rebia el nom, que es componia de tres parts, a partir del novè dia. Primer prenia el praenomen (nom de pila), després el nomen (nom de la família) i per últim el cognomen (alguna característica que el distingeix).

Les dones només rebien el nomen i el cognomen.

 

Educació i pubertat

L’educació dels nens i nenes romans era igualitària fins als dotze anys. A aquesta edat se separaven i només continuaven estudiant els nois de famílies riques.

educacio romana

La pubertat dels nois anava lligada amb la iniciació a mantenir relacions sexuals. En canvi, la virginitat era un caràcter consagrat per a les noies. Als catorze anys, una noia era considerada adulta (domina, kyria).

 

Drets

Les famílies romanes estaven sota el poder del paterfamilias, és a dir, el cap de família. Quan el pare moria, aquest càrrec se li atorgava al fill més gran.

Les dones sempre estaven sota la tutela d’algun home; principalment el pare, i en el cas de contraure matrimoni, passava a estar sota el poder del seu marit.

Un pare tenia diversos drets sobre els seus fills:

Ius vitae et necis:

El pare de família podia matar els seus fills. L’ofensa més castigada per a les filles era la manca de castedat.

Ius exponendi:

Dret d’exposar o abandonar el fill acabat de néixer. Una llei de Ròmul deia que:

 “… els ciutadans romans que abandonin llurs fills mascles o filles primogènites seran castigats amb la confiscació de la meitat de les seves propietats.”

Sabies que…?

– S’exigia que un pare criés tots els seus fills barons, però només la primera de les filles.

– Octavi August va promulgar la Lex Iulia per castigar les infidelitats.

 

Matrimoni

El matrimoni entre un home i una dona era un acte privat que cap poder públic podia sancionar; no es precisava intervenció de cap autoritat civil o religiosa. Només es podia dur a terme entre homes i dones del mateix estatus social.

A l’antiga Roma hi havia dues formes de contraure matrimoni:

A la més antiga, Conventio in manum, la dona passava a formar part de la família del marit i adoptava els mateixos drets successoris i familiars que els fills de la parella.

Formes de dur a terme la Conventio in manum:

– Confarreatio: Pròpia dels patricis i la gent de caràcter religiós. En aquesta cerimònia es menjava un pastís o un pà.

– Coemptio: Es comprava la dona i el seu patrimoni com a acte simbòlic i fictici, però la dona seguia sent lliure i no perdia la seva ciutadania.

– Usus: No comportava cap cerimònia i s’aplicava a les dones la Llei de les XII Taules acordat per als béns mobles. Aquests, es podien adquirir mitjançant el seu ús ininterromput durant un any, però amb la dona s’adquiria quan dormia un any consecutiu a casa del marit.

 L’altre tipus de Matrimoni, el Conventio sine manu, en que la dona continuava pertanyent a la família del pare: la dona era lliure. Continuava formant part de la família paterna sota la potestas del pare i conservava els drets de la família d’origen.

 

El dia previ a la celebració de les núpcies, la dona acomiadava la seva roba d’adolescent, la toga pretexta. En canvi el noi acomiadava la seva roba quan es donava a conèixer a la vida pública.

Les cerimònies se celebraven amb un seguit de rituals.

Sabies que… ?

– El matrimoni era concebut com una unió contínua que es basava en la convivència conjugal i en l’affectio maritalis, o la intenció d’esdevenir marit i muller. Quan desapareixia l’affectio maritalis, es podia anul·lar el matrimoni.

– L’edat mínima legal per casar-se als homes era de 14 anys i 12 per les dones.

– El cabell de la dona havia de estar pentinat amb un hasta caelibaris. El pentinat consistia en sis trenes que envoltaven el front i es nuaven amb cintes. Per sobre es col·locava un vel anomenat flammeum de color taronja, perquè simbolitzava el color de l’alba.

– La pronuba era l’encarregada de dur a terme la dextrarum junctio (ajuntar les mans dels cònjuges).

dextrarum junctio

 

Infidelitats

Les relacions extramatrimonials eren considerades adulteri. Existien lleis que donaven drets al marit per matar a l’amant de la seva esposa si els descobria al llit. Si aquest amant era d’una classe social baixa (esclau, gladiador, ballarí, actor o prostitut) la seva mort estava ben vista.

Els pares de les dones adúlteres també tenien dret a matar la seva filla i el seu amant si els descobrien a casa seva o a casa del matrimoni.

La sanció per adulteri que s’imposava a una dona adúltera era la confiscació de la meitat de la seva dot i la tercera part dels seus béns, el seu exili de la ciutat i la prohibició de tornar a casar-se. També era obligada a portar una toga, una vestimenta pròpia de les prostitutes.

Per contra, la sanció a un home adúlter era la confiscació de la meitat dels seus béns, el seu exili de la ciutat o la condema a treballs forçosos a les mines.

Sabies que… ?

– Quan un home mantenia relacions amb esclaves o prostitutes, no era considerat adulteri. En aquest cas, en les dones no s’acceptaven excepcions.

– Quan es cometia un adulteri per part d’una dona, el marit estava obligat a divorciar-se en un màxim de 60 dies; si no ho feia, podia ser acusat de violació i proxenetisme.

 

El divorci

El divorci era fàcil des del punt de vista jurídic.

Bastava que un dels dos membres abandonés la llar. En el cas que el matrimoni tingués fills, els fills sempre es quedaven amb el pare.

 Sabies que… ?

– Per a la societat, la dona que només havia tingut un sol marit era millor considerada que aquella que havia tingut diversos.

 

Drets de les dones romanes

Les dones de famílies adinerades tenien més llibertat de moviments i podien acudir a banquets amb els seus marits, anar a visitar les seves amigues, anar de compres, etc.

Les dones romanes lliures tenien alguns drets com: la igualtat als homes davant l’herència, la possessió de la seva dot, etc. Aquestes, només podien participar a la religió i algunes d’elles podien arribar a ser sacerdotesses d’algun culte. De la resta d’activitats com la guerra, la política o la llei, les dones estaven totalment excloses.

Els autors clàssics ens transmeten la imatge de la dona dedicada als afers domèstics. Les expectatives per a una dona casa eren que, arribades a la edat legal es cassessin i tinguessin fills.

Sabies que…?

– L’estatus polític de les dones era similar als dels esclaus.

– Algunes dones també influïen a la política de Roma, però sempre ho havien de fer a través d’algun home.

 

Temps lliure

En el seu temps lliure, els romans solien freqüentar el teatre.

Els espectadors s’asseien a les grades segons la seva classe social.

A la grada més propera a l’escenari, estaven destinats els homes més importants i rics. Les següents grades estaven destinades a la plebs lliure i la grada superior estava destinada per esclaus i tota classe de dones.

Tanmateix, les obres de teatre només podien ser representades per homes.

Sabies que… ?

– La intervenció de les dones en el teatre estava mal considerada i donava la mateixa reputació que a les prostitutes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *