Escribònia

Escribònia va ser la segona dona d’Octavi August.

Moneda romana amb el retrat d'Escribònia

Moneda romana amb el retrat d’Escribònia

Va néixer l’any 68 aC i era filla de Luci Escriboni i Cornèlia Sul·la, néta de Pompeu el Gran. Tenia un germà cònsol que va ser sogre de Sext Pompeu. Escribònia provenia d’una família important de cònsols i mandataris.

Abans de ser esposa d’Octavi August va estar casada amb dos homes de rang consular, un d’ells Publi Corneli Escipió.

Amb aquest va tenir entre dos i quatre fills, dels quals no es coneixen dades exactes.

Al temor que Marc Antoni i Sext Pompeu s’aliessin en contra seva, Octavi August es va casar amb Escribònia.

Casó poco después con Scribonia, viuda de dos varones consulares y que tenía hijos del segundo, pero separóse también de ella, indignado por sus costumbres perversas.”

Los doce Césares, Octavio Augusto, LXII

Un any després de casar-se, es van divorciar el mateix dia que aquesta va donar a llum la seva única filla biològica,Júlia la Major.

De Scribonia tuvo una hija llamada Julia.”

Los doce Césares, Octavio Augusto, LXIII

Va ser l’àvia de Gai Cèsar, Júlia la Jove, Luci Cèsar, Agripina la Major i Pòstum Agripa, tots ells fills de la seva filla Júlia. També va ser la besàvia de Calígula i Agripina la Jove, esposa de Claudi.

L’any 2 dC, quan van desterrar a Júlia, la seva mare la va voler acompanyar a Pandatària (illa al mar Tirré, a Itàlia). Quan Octavi August va morir i va començar a regnar Tiberi, aquest va demanar que se separés Escribònia de la seva filla i van aïllar a Júlia totalment.

.

Segons Robert Graves a la seva novel·la Yo, Claudio

A la novel·la de Robert Graves, Escribònia és una dona casada amb Octavi August purament per motius polítics; el vincle que els uneix és el seu poder. És presentada com una dona que no va ocasionar grans escàndols en la vida reial. Era també una dona submissa a l’autoritat del seu emperador i espòs i per tant no va resistir-se quan va ser acusada d’adulteri, motiu que exposa aquest autor per a l’abandonament per part d’Octavi August, i li va treure la seva filla Julia acabada de nèixer:

Cuando estuvo segura de Augusto, lo instó a deshacerse de Escribonia – una mujer mayor que él, con la cual se había casado por motivos políticos -, para lo cual le dijo que estaba enterada del adulterio de Escribonia con un amigo íntimo de mi abuelo. Augusto se mostró dispuesto a creerlo sin exigir pruebas detalladas. Se divorció de Escribonia, aunque ésta era completamente inocente, el mismo día en que dio a luz a su hija Julia, a la que se llevó de la cámara del parto antes de que Escribonia hubiese visto siquiera a la criatura, y se la entregó a la esposa de uno de sus libertos para que la criara. ”

Yo, Claudio; I

 Es deixa entreveure una Escribònia resignada amb les seves condicions de vida, com podem veure en aquest fragment on diu que després de l’acusació d’adulteri contra ella i que li treiessin la seva filla, es va retirar de la vida pública durant uns quants anys:

La única persona que sale bien de esta fea historia es la madre de Julia, Escribonia, de quien se recordará que Augusto se divorció a fin de poder casarse con Livia. Era ya muy anciana, había vivido en estricto retiro durante muchos años (…)”

Yo, Claudio; VI

Va ser reconeguda com a matrona ideal romana, característica que també podem reconèixer en aquesta novel·la. Quan aquesta s’assabenta de que la seva filla Julia ha sigut desterrada, es presenta a Octavi August i demana permís a aquest per poder ser desterrada amb la seva filla. Demostra amb això, professar un gran amor cap a la seva filla, que queda plasmat en el difícil acte de voluntat i sacrifici de desterrar-se amb ella. És una dona, per tant, que lluita per les personas a les qui estima:

(…) y se presentó audazmente ante Augusto y le solicitó permiso para compartir el destierro de su hija. Le dijo, en presencia de Livia, que su hija le había sido arrebatada en cuanto nació, pero que ella siempre la había adorado desde lejos y que ahora que todo el mundo se volvía contra su tesoro, deseaba demostrar cómo era el amor de una verdadera madre. Y en su opinión la pobre niña no era culpable; las cosas se le habían puesto muy difíciles. Livia rió despectivamente, pero debió sentirse muy incómoda. Augusto, dominando su emoción, firmó la concesión de la petición.”

Yo, Claudio; VI

.

Conclusió

Escribònia és, des del punt de vista dels autors clàssics i de l’autor modern Robert Graves, un model de matrona ideal romana. Poseeix sobretot la qualitat del sacrifici. És resignada amb les seves condicions de vida. És una dona valenta i forta, ja que ha de suportar l’abandonament del seu marit, el qual s’emporta també a la seva filla acabada de nèixer.

No hi ha molta informació sobre Escribònia ja que aquesta encara no pertany a l’època d’emperador d’Octavi August i a més, va ser una dona que no va causar molts escàndols en la vida pública de Roma. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *