Júlia la Major va ser la única filla d’Octavi August.
Va néixer l’any 39 aC. Era filla d’Octavi August i la seva segona esposa, Escribònia.
Es va criar amb la seva madrastra Lívia, i va rebre una educació molt estricta i tradicional. Durant la seva joventut, Júlia va aprendre a utilitzar el fus i a filar, així com va enriquir-se culturalment i va desenvolupar un gust exquisit per les arts.
“Educó a su hija y a sus nietas con gran sencillez, haciéndoles aprender, incluso trabajar la lana; prohibióles decir o hacer nada sinó delante de otras personas y que pudiese constar en los anales diarios de su casa. Retúvolos en absoluto de toda relación con extraños, hasta el punto de escribir a L. Vicinio, joven muy digno y distinguido, que no se había mostrado muy prudente yendo a Baias a saludar a su hija.”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXIV
El primer marit que va tenir va ser el seu cosí Marcel, fill d’Octàvia, amb el qual el van casar quan aquesta tenia catorze anys. Dos anys després, Marcel va morir en estranyes condicions. Júlia va quedar vídua, però poc temps després es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, un important general i polític romà, conegut d’Octavi August, que tenia 24 anys més que ella. D’aquest matrimoni van néixer cinc fills: Gai Juli César Vipsani, Júlia la Menor, Luci Juli César Vipsani, Agripina la Major i Marc Vipsani Agripa Pòstum.
Al llarg de la seva vida se li van atribuir diversos amants com ara el famós poeta Ovidi. Júlia era coneguda a Roma per la seva predilecció pels homes, i la seva promiscuïtat no entenia de classes socials (tant patricis com esclaus). Octavi August, un home que intentava imposar a l’imperi romà una estricta moralitat, mai no va sospitar de les infidelitats de la seva filla, ja que els fills de Júlia s’assemblaven molt al seu pare, Marc Vipsani Agripa.
Júlia era una dona molt intel·ligent i astuta. Ho demostren testimonis com el de Macrobi, que va escriure una frase de Júlia: “Mai admeto un passatger fins que la nau està carregada”.
Marc Vipsani Agripa va morir l’any 12 aC, i Júlia es casar poc temps després.
El seu tercer marit va ser Tiberi, futur emperador de l’Imperi. Júlia va tenir un fill amb Tiberi, que va morir a la seva infantesa. Tiberi i Júlia no van ser mai feliços. Suetoni afirmava als seus escrits que ell desaprovava el caràcter de la seva esposa, i Tàcit deia que Júlia despreciava el seu marit perquè el considerava d’una classe social més baixa que ella. Finalment Júlia va ser acusada d’adulteri i traició per les seves nombroses festes i orgies i va ser desterrada juntament amb alguns dels seus amants a l’illa de Pandatària.
“Octavio Augusto se vio obligado a desterrar a las dos Julias, su hija y su nieta manchadas con toda clase de infamias”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXV
La seva mare, Escribònia, va anar amb ella a l’illa i la va acompanyar fins que Tiberi va arribar al poder, quan aquesta va ser aïllada a una habitació com a càstig.
Júlia va morir poc temps després, l’any 14 dC als 53 anys d’edat. Les teories sobre la seva mort són diverses: va morir de gana, es va deixar morir quan va saber que el seu fill Agripa Pòstum havia sigut assassinat… però no se saben les causes certes de la seva mort. Abans de morir, el seu pare Octavi August, va publicar un escrit on exposava que no volia que la seva filla fos enterrada al mausoleu familiar, i va manar destruir totes les obres o escrits que parlessin de Júlia.
“De un liberto llamado Febo, cómplice de su hija en sus desórdenes, que se ahorcó en esta ocasión, dijo que preferiría ser su padre a serlo de Julia”
Los doce Césares, Octavio Augusto, LXV
.
Segons Suetoni
Júlia se’ns presenta segons Suetoni, com una dona dedicada a la vida del plaer, sense grans amors ni sentiments. Coneixedora de nombroses festes, banquets i orgies i donada a la vida acomodada de la familia del Cèsar, Júlia és la encarnació de la dona sense preocupacions que manté relacions sense importància de classes socials o estaments. Una dona llesta que sap encaminar els seus afers personals amb discreció, però amb uns excessos que li costen molt cars.
En les seves relacions matrimonials Júlia és una esposa complidora, que s’encarrega dels fills i dels assumptes matrimonials. També poseeix virtuts de filadora, teixidora i amb aptituds artístiques per la música, la literatura…
Segons Suetoni, la seva vida matrimonial amb Tiberi no va ser mai feliç, i quan aquesta va ser desterrada, Tiberi no va voler ajudar-la en el seu exili.
“Estuvo tan lejos de tener para con su esposa Julia, que continuaba desterrada, las mínimas atenciones que impone la humanidad, que le prohibió salir de su casa y ver a nadie, a pesar de que Augusto le había dado toda una ciudad por prisión; hasta el peculio cuyo goce le dejaba su padre y la pensión anual que le añadía, se los retiró, con el pretexto del respeto debido a as leyes comunes y por no decir nada acerca de esto el testamento de Augusto.”
Los doce Césares, Tiberio Nerón, L
.
Segons Robert Graves a la seva novel·la Yo, Claudio
La concepció moderna de Robert Graves sobre Júlia varia de la concepció dels autors clàssic, Tàcit i Suetoni.
Júlia va ser des de petita controlada per la seva madrastra Lívia:
“Julia tenía que llevar también un diario detallado, para fiscalización de Livia, de los trabajos que hacía, los libros que leía, las conversaciones que mantenía y demás, cosa que constituía una pesada carga para ella. No se le permitía amistad alguna con los hombres, aunque su belleza era muy celebrada.”
Yo, Claudio; II
“Augusto aprobó los métodos educativos de Livia para con Julia y sus disposiciones y economías domésticas.”
Yo, Claudio; II
La seva relació amb Lívia no era cordial. Robert Graves insinua una rivalitat entre elles:
“Por esa época Julia se quedó totalmente calva. No sé si Livia tuvo algo que ver con eso.”
Yo, Claudio; II
“Pero en lugar de hablarle de eso a Livia, como le tenía tanta desconfianza como odio, prefirió sufrir en silencio.”
Yo, Claudio; VI
Va ser una dona sotmesa a la voluntat del seu pare, Octavi August, i es va casar amb tots els seus promesos pel seu pare. Es va casar amb Tiberi, fruit del seu amor i en benefici de la seva madrastra Lívia:
“La muerte de Marcelo dejó a Julia en libertad de casarse con Tiberio, y todo habría salido bien para los planes de Livia, si no se hubiese producido en Roma un peligroso estallido de inquietud política, con grandes clamores de la plebe por el restablecimiento de la república.”
Yo, Claudio; III
“Ahí estaba como ejemplo Julia; cómo había cambiado por el solo hecho de satisfacer obedientemente el deseo de tener descendientes manifestado por Augusto. Y del esposo de una dama, si ésta lo quería, no podía esperarse que se mantuviese alejado de otras mujeres durante el período de embarazo, y de cualquier modo prestaba muy poca atención al niño cuando éste nacía.”
Yo, Claudio; VII
Júlia no va ser mai una dona acceptada per Tiberi, el seu últim marit:
“Luego vino la separación de Vipsania, seguida de cierta frialdad de Augusto, que se sintió ofendido por el mal encubierto desagrado de mi tío hacia Julia.”
Yo, Claudio; III
Físicament, Júlia no era una dona esbelta com ho havia sigut Vipsània per Tiberi, i amb l’edat va anar perdent la seva silueta.
“Y, por último, las cosas habían ido de mal en peor entre él y Julia, desde su casamiento con ella cinco años antes. Les había nacido un hijo que murió después; y más tarde Tiberio se negó a volver a dormir con ella, y eso por tres motivos. El primero era que Julia había llegado ya a la media edad y perdido su silueta esbelta (Tiberio prefería las mujeres poco maduras, y cuanto más muchachiles, mejor, y Vipsania había sido una mujercita menuda).”
Yo, Claudio; VI
Era una dona exigent i quan no podien satisfer les seves necessitats, tenia una actitud crítica envers aquesta persona:
“El segundo, que Julia le presentaba apasionadas exigencias, que él no estaba dispuesto a satisfacer, y que solía ponerse histérica cuando él la rechazaba.”
Yo, Claudio; VI
Després del seu fracàs matrimonial amb Tiberi, Júlia va cometre nombroses infidelitats amb la gent de Roma:
“El tercero, que descubrió, después de rechazarla, que ella se vengaba buscando galanes que le diesen lo que él le nagaba.”
Yo, Claudio; VI
Era una dona prudent i discreta:
“Por desgracia no pudo encontrar pruebas de la infidelidad de Julia, aparte de las presentadas por los esclavos, porque ella manejaba sus asuntos con sumo cuidado, y las pruebas de los esclavos no eran suficientes para ser presentadas a Augusto como motivo para el divorcio de su única y muy querida hija.”
Yo, Claudio; VI
Júlia va ser una dona molt sensible amb els seus amors, i va patir molt en la seva relació amb Tiberi:
“Julia decidió olvidar que alguna vez había amado a Tiberio. Había sufrido mucho con él. No solo la trataba con el máximo desdén cuando estaban solos, sino que ahora había empezado a experimentar cautelosamente las prácticas ridículamente sucias que más tarde hicieron su nombre tan detestable para todas las personas decentes, y ella llegó a enterarse de eso.”
Yo, Claudio; VI
Era una dona honrada i amb bon cor, però a la que li encantaven els plaers excitants (el bon menjar, el vi, el sexe…). Era una gran amant de la vida de la noblesa:
“Ahora bien, Julia merece mucha más simpatía de la que popularmente ha conquistado. Era, según creo, una mujer naturalmente honrada, de buen corazón, aunque amante de los placeres excitantes, y fue la única de mis parientas que tuvo una palabra bondadosa para mí.”
Yo, Claudio; VI
“De forma que a Livia le resultó muy fácil tratar a Julia con gran espíritu de venganza. No se le permitió beber vino, ni tener cosméticos, ropas o tipo alguno de lujo, y su guardia estaba compuesta de eunucos y ancianos. No se le permitía recibir visitas, e incluso se la puso a trabajar todos los días en una rueca, como en sus días de colegiala. La isla se encontraba frente a la cosa de Campania. Era muy pequeña, y Livia aumentó adrede sus sufrimientos manteniendo allí los mismos guardias, año tras año, sin relevarlos.”
Yo, Claudio; VI
Segons aquest autor, la causa de la irrefrenable passió de Júlia i les seves nombroses indifelitats, tenen causa a Lívia. Aquesta, va donar a Júlia una poció per enamorar a Tiberi, que en realitat era un poderós afrodisíac que despertava la passió sexual:
“Durante su viudez, como he narrado, se enamoró de Tiberio y convenció a Augusto de que la dejara casarse con él. Tiberio, encolerizado por tener que divorciarse de su esposa por su causa, la trató con suma frialdad. Entonces Julia tuvo la imprudencia de abordar a Livia, en quien confiaba a pesar de los temores que le inspiraba, y le pidió consejo. Livia le dio un bebedizo, que debía tomar, y le dijo que en el término de un año le tornaría irresistible para su esposo, pero que debía tomarlo una vez al mes, durante la luna llena, y ofrecer ciertas oraciones a Venus, sin contárselo a nadie, porque de lo contrario la droga perdería sus virtudes y le causaría grandes daños.”
Yo, Claudio; VI
“Lo que Livia, en su crueldad, le entregó, era un destilado de los cuerpos triturados de ciertas pequeñas moscas verdes, procedentes de España, que estimuló de tal modo su apetito sexual, que se convirtió en algo muy similar a una demente.”
Yo, Claudio; VI
Aquesta, satisfeia els plaers sexuals causats per culpa de la droga i va cometre nombrosos actes d’adulteri:
“Debido a la acción de la droga – que supongo que se convirtió en una costumbre para ella -, se vio obligada a satisfacer sus ansias sexuales por medio de relaciones adúlteras con todos aquellos cortesanos jóvenes en quienes podía confiar que se comportarían con discreción.”
Yo, Claudio; VI
“Las orgías nocturnas de Julia en la plaza del Mercado y en la propia Plataforma de las Oraciones se habían convertido en un gran escándalo público, y sin embargo pasaron cuatro años antes de que ni siquiera un rumor llegase a oídos de Augusto.”
Yo, Claudio; VI
Posteriorment, amb la marxa de Tiberi, Júlia es va tornar descuidada amb les seves passions:
“Después del destierro de Tiberio, Julia se volvió descuidada, y muy pronto toda Roma supo de sus infidelidades. Livia jamás le dijo una palabra a Augusto, segura de que a su debido tiempo se enteraría de todo por alguna otra persona.”
Yo, Claudio; VI
Júlia, per tant, després que els seus adulteris es fessin públics va ser desterrada. Júlia va perdre la seva virtut d’honrada:
“Augusto pareció aún más entristecido al enterarse de que Julia no había hecho la única cosa honorable que le quedaba por hacer: suicidarse. Livia mencionó que Febe, la dama de compañía y principal confidente de Julia, se había ahorcado en cuanto se publicó el decreto de destierro.”
Yo, Claudio; VI
Quan Octavi August es va assabentar de la situació de Júlia, a Pandatària, la va fer traslladar a Reggio:
“Cinco días después, en el cumpleaños de Julia, Augusto le preguntó a Livia de pronto:
– ¿Qué dimensiones tiene la isla?
– ¿Qué isla? – inquirió Livia a su vez.
– La isla… donde vive una infortunada mujer.
– Oh, unos minutos a pie de extremo a extremo, supongo – respondió Livia con fingida negligencia.
– ¡Unos minutos! ¿Estás bromeando? – Había pensado que su hija estaba exiliada en alguna isla grande, como Chipre o Lesbos o Corfú. Al cabo de un rato preguntó: – ¿Cómo se llama?
– ¡Pandataria!
– ¿Qué? Dios mío, ¿ese lugar desolado? ¡Oh, crueldad! ¡Cinco años en Pandataria!
Livia le miró con severidad y dijo:
– ¿Quieres traerla de vuelta a Roma?
Augusto se dirigó entonces a un mapa de Italia, grabado en una delgada lámina de oro incrustada con pequeñas joyas para señalar las ciudades, que pendía de la pared de la habitación en que se encontraban. No le fue posible hablar, pero señaló a Reggio, una agradable ciudad griega del estrecho de Messina.
Por lo tanto Julia fue enviada a Reggio, donde le concedieron algunas libertades, y hasta se le permitió recibir visitas… pero los visitantes primero tenían que pedir permiso personalmente a Livia.”
Yo, Claudio; VI
En el testament d’Octavi August no es menciona a Júlia. En una clàusula, aquest va estipular que prohibia que Júlia fos enterrada al mateix mausoleu que ell. Això s’explica perquè Octavi August tenia una política basada en la família, els fills, i no a la promiscuïtat, l’infidelitat o l’adulteri:
“No se mencionaba a Julia, ni a Julila, salvo en una cláusula que prohibía que sus cenizas fuesen enterradas en el mismo mauseleo al lado de las suyas, cuando murieran.”
Yo, Claudio; VII
Acostumada a una vida de plaers i excesos, el seu exili va ser molt dur i se la va privar de menjar abundant, causa posterior de la seva mort:
“Ya he mencionado la muerte de Julia. Cuando Tiberio se convirtió en emperador, los alimentos diarios de Julia en Reggio fueron reducidos a ciento veinte gramos de pan y treinta gramos de queso. Ya estaba al borde del agotamiento por lo insalubre de su vivienda, y esa dieta de hambre se la llevó muy pronto.”
Yo, Claudio; XVI
.
Conclusió
Júlia és mostrada en dues versions diferents segons els autors clàssics i segons l’autor modern Robert Graves:
Segons els autors clàssics, Júlia era una dona apassionada pels plaers; li agradava menjar, veure vi, els espectacles de dansa o música… Presenten Júlia com una dona amb una passió molt gran, que la va empènyer a cometre nombrosos adulteris al no trobar-se satisfeta pel seu marit Tiberi. Ens presenten, per tant, una Júlia esclava de les seves passions sense consciència, que viu una vida desenfrenada de plaer.
Robert Graves ens mostra una Júlia més conscient, compromesa amb la seva vida de filla i esposa. Els seus adulteris, per tant, són fruit d’una droga subministrada per Lívia, el que situa Júlia com una simple víctima d’un pla ideat per la seva madrastra i rival.
Júlia va ser una dona coneguda i ha arribat amb importància als nostres dies pels nombrosos escàndols que va causar, tot i que la seva vida va ser curta (va morir als 53 anys d’edat).