Claudia Octàvia, filla de l’emperador Claudi i de Valèria Messal·lina, va néixer a l’any 40 a Roma.
Esclaves pentinant i maquillant a Clàudia Octàvia
Va ser la primera esposa de l’emperador Neró, que a la vegada era el seu germanastre i cosí segon. Després d’aquest matrimoni el seu nom va canviar a Octàvia Neronis.
Abans de casar-se amb Neró, l’emperador Claudi la va prometre a Luci Juni Silà, un magistrat romà que més tard va ser eliminat per Agripina, mare de Neró, que volia assegurar a Octàvia per al seu fill.
El 8 de juny del 53, Neró amb 16 anys i Octàvia amb 14 es van casar. Era un matrimoni de caire polític, que legitimava l’accés al tro de Neró.
Durant el seu matrimoni va estar a punt de morir asfixiada pel seu propi marit, influenciat per la seva amant Sabina Popea. Anys més tard es va divorciar d’ella acusant-la d’esterilitat:
“Diversas veces quiso estrangularla, y la repudió por estéril”
Los doce Césares, Nerón Claudio, XXXV
“repudia Octavia diciendo que era estéril, y casase tres esto con Popea”
Anales, XIV, 60
Neró atacant Octàvia
Popea la va acusar d’adulteri amb un esclau. Tots els esclaus ho van negar però una minoria ho va acceptar pels maltractaments i abusos que sofrien per part de Popea:
“Esta mujer (Popea), apoderada mucho antes de Nerón como manceba y después en calidad de mujer propia, persuade a un cierto oficial de la casa de Octavia a que la acuse de que trataba amores con un esclavo, y eligen por delincuente a Eucero, de nación alejandrino y gran tañedor de flauta. Fueron por esto atormentadas las esclavas, y vencidas algunas de la violencia de dolor, otorgaron falsedades. Las más estuvieron firmes en defensa de la santidad de su señora”
Anales, XIV, 60
Va ser exiliada a una finca de la Campània (una regió italiana) sota vigilància militar.
Octàvia era molt estimada pel poble romà, que la defensava protestant pels carrers amb estàtues seves plenes de flors mentre destruïen les de Popea. Neró la va fer tornar i el poble va agrair aquesta acció a Neró:
“Comienzan tres esto a decir grandes loores del príncipe, y de hecho van a venerarle como en acción de gracias”
Anales, XIV, 61
La seva tornada va ser molt celebrada entre la població i Popea va obligar a Anicet, un llibert de Neró, a dir que ell havia estat un amant d’Octàvia. Aquesta situació va fer que la tornessin a exiliar a l’illa de Pandatària (al mar Tirrè) on també hi havia estat Júlia (filla d’August) i Agripina la Major. Allà va morir dessagnada per ordre de l’emperador, estrangulada per unes sogues i finalment en un bany de vapor molt calent. El seu cap va ser portat a Roma per poder ser vist per Popea:
“Añadiéndose esta crueldad a las demás: que traída su cabeza a Roma, sirvió de espectáculo a los ojos de Popea”
Anales, XIV, 64
Al llibre d’Anals, se’ns descriu a Octàvia com una dona noble amb molta bondat:
“Octavia, noble verdaderamente y de señalada bondad”
Anales, XIII, 12
Tàcit li atribueix una part de culpa de l’enverinament de Britànic, juntament amb Neró. Tot i així, ella es mostra indiferent:
“que se vio bien claro que no era más cómplice en el delito que Octavia, hermana de Británico […]. Octavia también, aun en aquella tierna edad, había aprendido a encubrir el dolor, el amor y los demás afectos y pasiones del ánimo.”
Anales, XII, 236
Conclusió:
Clàudia Octàvia no va ser una dona molt destacada. Per aquest motiu Robert Graves no la nombra a les seves novel·les.
Va ser una dona bondadosa i molt estimada pel poble. No va cometre mai cap adulteri ni cap infidelitat.
Va ser una dona conformista amb la seva situació i va acceptar el seu exili.