Cleòpatra

Cleòpatra va ser la darrera amant de Juli Cèsar.

Cleopatra Filopator Nea Thea, o Cleopatra VII va nèixer l’any 69 aC a Egipte.

Dibuix sobre Cleòpatra

Dibuix sobre Cleòpatra

 

Cleòpatra pertanyia a la dinastia Ptolemaica, última dinastia del període hel·lenístic d’Egipte. Aquesta, era filla de Ptolomeu XII Auletes i Cleòpatra V Trifena. Va heretar el tron del seu pare l’any 51 aC, quan només tenia divuit anys. Va heretar el tron conjuntament amb el seu germà Ptolomeu XIII, quan aquest només tenia dotze anys i es van casar. Ptolomeu XII Auletes va regnar fins a la seva mort l’any 51 aC i al seu testament va deixar escrit que els seus dos fills (Cleòpatra i Ptolomeu XIII Dionís II) s’haurien de casar. Segons diverses fonts històriques, aquesta unió va ser purament legal ja que Cleòpatra, una dona extremadament intel·ligent i ambiciosa, deixava fora el seu germà de totes les decisions importants. Cleòpatra tenia diversos germans: Berenice IV i Cleòpatra VI com a germans grans, Arsinoe IV i dos germans menors anomenats Ptolomeu XIII i Ptolomeu XIV. Amb aquests dos últims es va casar successivament.

L’educació que van rebre va ser purament grega i Cleòpatra va ser la primera d’aquesta dinastia que va aprendre a parlar l’idioma egipci; també parlava grec, hebreu, siri i arameu (probablement també llatí). Es va instruir en literatura, música, ciències polítiques, matemàtiques, astronomia i medicina. Cleòpatra, segons es diu, posseia uns modals dolços i refinats i tenia una veu sugerent, que feia d’ella una dona molt seductora.

Quadre sobre Cleòpatra. Es mostra una dona seductora

Quadre sobre Cleòpatra. Es mostra una dona seductora

 

L’any 48 aC, Cleòpatra va ser destronada pel seu germà Ptolomeu XIII i va haver d’exiliar-se a Síria. Des d’aquí, Cleòpatra va fer un intent de recuperar el poder formant un exèrcit, però no ho va aconseguir. En aquests moments, a Roma també s’esdevenia una guerra civil i Pompeu va fugir a Egipte buscant refugi. Juli Cèsar va arribar a Alexandria uns dies més tard en persecució del seu rival i va trobar a Pompeu assassinat. Tot i això, Juli Cèsar volia posar fi al conflicte que enfrontava als dos germans i als esposos, Cleòpatra VII i Ptolomeu XIII. Cleòpatra es va presentar al palau reial on descansava Juli Cèsar a Alexandria per intentar persuadir-lo per obtenir el seu suport. Van pasar la nit junts (potser perquè Cleòpatra pensava que si l’enamorava ja no havia de tèmer una invasió romana):

Pero a la que más amo fue Cleopatra, con la que frecuentemente prolongó festines hasta la nueva aurora”

Los doce Césares, Cayo Julio Cèsar, LII

Per posar fi al conflicte, Juli Cèsar va llegit davant del poble egipci, el testament de Ptolomeu XII Auletes i es van repartir els territoris de forma equitativa. Aquesta va recuperar el seu tron:

Habiendo salido vencedor, concedió el reino de Egipto a Cleopatra.”

Los doce Césares, Cayo Julio César, XXXV

 Juli Cèsar es va instal·lar a Alexandria on portava una vida tranquil·la i culturament activa, a més d’obtenir l’aliança de la reina Cleòpatra. Finalment, es va desencadenar una guerra entre Arsinoe IV i Ptolomeu XIII contra Juli Cèsar. L’arribada de reforços romans, va fer que Juli Cèsar i Cleòpatra en sortissin vençedors de la batalla. Quan va acabar la guerra civil, Cleòpatra va recuperar altra vegada el seu tron i per poder seguir governant es va casar amb el seu germà Ptolomeu XIV Filópator II, quan aquest només tenia deu anys i aquesta es va assegurar el poder a les seves mans. Juli Cèsar i Cleòpatra van passar diversos mesos a Egipte i de la seva relació va nèixer l’any 47 aC, Ptolomeu XV, més conegut comCesarió.

 

Imatge sobre Juli Cèsar i Cleòpatra a Egipte

Imatge sobre Juli Cèsar i Cleòpatra a Egipte

A més de la restauració d’una monarquia romana, entre els objectius de Cèsar es trobava, probablement, agrupar els estats romans i l’ egipci amb el seu matrimoni amb Cleòpatra. Cleòpatra va estar dues vegades a Roma junt a Cesarió i va viure com una concubina a la villa de Cèsar. El poble romà no la va acceptar mai.

Hízola venir a Roma, dejándola sólo marchar después de haberla colmado de dones y haber consentido en que llevase su nombre el hijo que tuvo de ella.”

Los doce Césares, Cayo Julio César, LII

 Durant la segona estància de Cleòpatra a Roma, Juli Cèsar va ser assassinat. Aquesta va abandonar ràpidament la capital italiana i va tornar cap a Egipte amb el seu fill. Marc Antoni, general i polític romà amic de Juli Cèsar, va perseguir als culpables de l’assassinat de Cèsar. En l’època del Segon triunvirat, Marc Antoni va demanar auxili a la reina Cleòpatra per la guerra civil desencadenada pels partidaris del triunvirat en contra dels seguidors de la República. Aquests, es van trobar a Tarsi i es va prolongar durant quatre dies. El resultat d’aquest viatge va ser que Marc Antoni i Cleòpatra es van enamorar i Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte. Van passar junts l’hivern de l’any 41 aC gaudint de luxes i festes continues.

Monedes amb el retrat de Cleòpatra i Marc Antoni

Monedes amb el retrat de Cleòpatra i Marc Antoni

L’any següent, aquest va haver de tornar a Roma i allà va complir amb la promesa de casar-se amb Octàvia, germana d’Octavi August. Quan aquest va marxar, Cleòpatra va donar a llum dos bessons, Cleòpatra Selene II i Alexandre Helios. Marc Antoni i Cleòpatra no es van tornar a veure fins quatre anys després. Aquest va tornar a Egipte i es va casar amb Cleòpatra, sense repudiar a Octàvia. Van tenir un altre fill anomenat Ptolomeu Filadelfo. La relació entre Octavi August i Marc Antoni havia anat empitjorant i partir de l’any 37 aC, Octavi August considerava Marc Antoni com enemic. Octavi August considerava a Marc Antoni com un titella en mans de Cleòpatra. Finalment, Marc Antoni va repudiar Octàvia i Octavi August va llegir el testament de Marc Antoni davant el poble romà per donar suport als seus arguments. Marc Antoni havia atorgat possessions romanes a la reina egípcia i pretenia traslladar la capital romana a Alexandria i fundar allà una nova dinastia. Es va acusar llavors a Cleòpatra de bruixa, d’incest, per lujuria, d’adoració d’ídols animals, etc. Es va desencadenar una guerra contra Egipte declarada pel Senat romà. Els exèrcits romans van guanyar la guerra i Marc Antoni es va suïcidar al llegir uns falsos informes sobre la mort de Cleòpatra. Al finalitzar la batalla d’Actium, Cleòpatra va enviar el seu fill Cesarió cap al sur d’Egipte, amb una petita fortuna perquè es pogués defensar. Aquest, va ser traït pel seu professor particular que el va convèncer perquè tornés a Alexandria i quan va tornar, va ser assassinat per Octavi August. Els altres fills de Cleòpatra van ser portats a Roma i criats per l’esposa d’Octavi August. Clèopatra Selene es va casar amb el rei de Mauritània i van tenir un fill al qual van anomenar Ptolomeu, que va heretar el regne del seu pare fins que l’emperador Calígula el va manar assassinar. D’Alexandre Helios i Ptolomeu Filadelfo no s’han trobat fonts documentades, però una hipòtesis molt acceptada diu que van anar a viure a Mauritània amb la seva germana. Octavi August volia prendre Cleòpatra com a captiva i exhibirla a Roma per simbolitzar la superioritat i la victòria sobre l’humiliada enemiga que el poble romà odiava. Cleòpatra va intentar seduïr Octavi August per evitar el seu destí, però Octavi August era més fred i calculador que Juli Cèsar o Marc Antoni. Davant la negació d’haver de viure com esclava romana, Cleòpatra va decidir suicidar-se i va demanar les seves minyones que amaguessin una cobra egípcia a un recipient amb fruites. Així ho van fer i Cleòpatra va morir l’any 30 aC. Altres fonts històriques relaten que es va suicidar al conèixer la mort de Marc Antoni i va escriure una carta a Octavi August perquè els enterressin junts.

Finalment, Cleòpatra i Marc Antoni van ser enterrats junts.

.

Sabies que… ?

  • Cleòpatra era intel·ligent i tenia molta facilitat per aprendre idiomes, i era usual que intevingués en discusions diplomàtiques. Era erudita a ciències i es rodejava d’intel·lectuals.
  • Les seves habilitats en política les va demostrar quan la crisi econòmica i social va caure sobre Egipte: va devaluar la moneda per facilitar les exportacions i es va apropar a Pompeu per evitar un conflicte entre Egipte i Roma.
  • A Cleòpatra se li atribuïa una bellesa excepcional; no obstant, grabats i dibuixos trobats donen testimoni de que el seu encant es trobava a la seva personalitat i no en el seu aspecte físic.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=gCbmm2JcP2g[/youtube]

Vídeo resum sobre Cleòpatra (qui era Cleòpatra?)

.

Conclusió

Cleòpatra és una de les dones de Juli Cèsar de les que, probablement, trobem més informació.

Cleòpatra va ser una dona que va conquistar Juli Cèsar en la seva vida i amb la que va mantenir relacions llargs anys (d’una d’elles, va nèixer un fill).

Aquesta va demostrar ser una dona astuta i ambiciosa amb el poder. Va lluitar per aconseguir el seu lloc dins del seu país, Egipte. Era una dona molt intel·ligent amb una gran formació i cultura.

El seu “encant”, però, s’atribueix a la seva personalitat, ja que nombroses fonts asseguren que tenia un “nas protuberant”. 

One thought on “Cleòpatra

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *