Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, més conegut com Juli Cèsar va néixer a Roma el 13 de juliol de l’any 100 aC. Pertanyia a la gens Júlia, que mitològicament es deia que provenia del príncep troià Enees, fill de la deessa Venus (Afrodita en la mitologia grega), deessa de l’amor i la bellesa.

Bust de Juli Cèsar

Bust de Juli Cèsar

 

El pare de Juli Cèsar, Gai Juli Cèsar, va iniciar una carrera política poc influent en la qual va arribar a la figura de pretor. La seva mare, Aurelia Cotta, pertanyia a la gens Aurelii i segons Tàcit, és descrita com una dona intel·ligent, pura en les seves costums i noble en caràcter. Des de la seva infantesa, Juli Cèsar va estar promés amb Cossutia, filla d’uns opulents cavallers, però el seu matrimoni va durar un any. Amb 16 anys, el van anomenarflamen dialis i es va casar amb Cornelia, fill de Luci Corneli Cinna, un destacat polític romà de família patrícia. Anys més tard, enemics polítics van assassinar Cinna i van voler convèncer Juli Cèsar perquè canviés de partit polític. Quan aquest es va negar a les condicions que exposaven, Sila va manar anular el seu títol de flamen dialis i li va confiscar la seva fortuna. Juli Cèsar va haver de fugir de Roma i un temps després, gràcies a l’ajuda de la seva família va poder tornar. L’any 73 aC, és elegit pontífex per substituir la mort del seu oncle al Col·legi de Pontífices, un organisme religiós important de l’antiga Roma. L’any 69 aC, la seva esposa Cornelia va morir mentre donava a llum un nen que va néixer mort. Poc després Juli Cèsar va perdre la seva tia Júlia, amb la qual sempre havia tingut una cordial relació. L’any 63 aC, Juli Cèsar va ser nombrat Pontifex Maximus. L’estrena del seu nou càrrec va estar protagonitzada per un escàndol. Després de la mort de Cornelia Cinna, Cèsar s’havia casat amb Pompeia Sila. Pompeia era resonsable de l’organització dels festius de la Bona Dea, exclusivament femenina on els homes no podien participar. En una d’aquestes celebracions, un jove líder demagog va conseguir entrar a la cel·lebració disfraçat de dona amb el propòsit d’intimar amb Pompeia. Tot i la negativa d’aquesta, quan Juli Cèsar es va assabentar, aquesta va rebre una ordre de divorci. Juli Cèsar va justificar que “La dona de Cèsar no només ha de ser honrada; a més ha de semblar-ho”.

El govern de Juli Cèsar a la província d’Hispània no es troba ben documentat. L’èxit militar va ser important, ja que el Senat li va concedir un triomf. Juli Cèsar va abandonar la província abans de l’arribada del seu substitut i va marxar cap a Roma. Davant de la impossibilitat d’entrar a Roma, es va instal·lar a la Vil·la Pública i es va apressar en presentar la seva candidatura al consulat. Cató, portaveu dels patricis més conservadors, no volia que un polític popular obtingués el consulat. A les eleccions, Juli Cèsar va guanyar en primera posició amb molta diferència dels seus opositors. A la primera reunió del Senat durant el consulat de Juli Cèsar, aquest va tractar d’oferir un generós acord per recompensar els veterans de Pompeu. En aquesta època, Juli Cèsar va promoure una reforma de la llei agrària. L’estratègia de Juli Cèsar es va desvelar a la recta final de la votació: no va sorprendre a ningú que la primera persona en parlar a favor dels seus veterans fos Pompeu; però la identitat de la segona persona que va donar suport a la moció va ser Marc Licini Cras. Aquests homes junts, van repartir-se la República i així van formar el primer triumvirat.

Juli Cèsar amb vestit militar, mostra del seu poder

Juli Cèsar amb vestit militar, mostra del seu poder

Per confirmar l’aliança, Pompeu es va casar amb Julia Caesaris, única filla de Juli Cèsar i en aquesta època també, Juli Cèsar es va casar amb Calpúrnia. Tot i els seus èxits i els beneficis de la conquesta de la Gàl·lia, Juli Cèsar continuava sent impopular entre els sectors més conservadors. L’any 56 aC, el triumvirat va començar a trontollar i l’any 54 aC, Julia Caesaris, va morir durant el part del seu fill. Marc Licini Cras, va morir l’any següent. El poder de Juli Cèsar era vist per molts senadors conservadors com una amenaça. Si tornava a Roma com a cònsol, no tindria problemes per aprovar les lleis que concedissin terres als seus veterans. Finalment, Pompeu es va decantar per afavorir els tradicionalistes i va obligar a Cèsar a abandonar el seu càrrec a la primavera següent. Es va substituir al càrrec de Juli Cèsar per Marc Antoni. Al Gener de l’any següent, el Senat va proclamar l’estat d’emergència i va concedir a Pompeu poders excepcionals. Juli Cèsar va tornar a Roma a finals del Juliol del 46 aC. El Senat es va apresurar a anomenar-lo dictador per tercera vegada. Juli Cèsar no va oblidar el recompensar les seves tropes i va repartir entre legionaris, centurions, tribuns i prefectes, gran quantitat de denaris, terres, blat, oli, etc. També va rebaixar la renda de les cases i va celebrar una gran quantitat d’espectacles tals com combats de gladiadors i comèdies, jocs en el circ, naumàquies, etc. Va emprendre nombrosos projectes de reforma dels edificis públics de Roma i en va crear altres nous. Històricament no està demostrat que la intenció de Juli Cèsar fos proclamar-se rei. Ell pensava instaurar un règimen autocràtic, o això pensava la gent més propera a ell. El Senat va perdre el seu poder i va passar a ser una assamblea consultiva que aprovava resolucions. Juli Cèsar ja posseïa, doncs, tots els poders propis d’un monarca. Va començar una campanya propagandística per preparar a l’opinió pública, que era molt hostil amb la idea de tornar a una monarquia.

Gai Casi va organitzar així una partida d’homes que compartien la idea de donar mort a Juli Cèsar, liberant així a Roma del seu destí “un nou imperi cosmopolita” com ells pensaven. Però Gai Casi no era l’home adequat per ser el cap visible d’aquest tipus d’accions i van convèncer per participar Marc Juni Brut. Aquestos dos homes estaven d’acord en que la llibertat de la república estava en joc, però no estaven d’acord en com actuar. El dia dels Idus de Març de l’any 44 aC, 24 senadors es van encarregar de la execució material de l’atemptat contra Juli Cèsar. Les causes comuns d’aquests senadors per desitjar la mort de Juli Cèsar van ser, a part de la salvació de la República, sentiments com el rencor o l’enveja. Després de la primera punyalada, Cèsar va arrencar a còrrer, però cegat per la sang va caure al terra i els seus conspiradors van aprofitar per rematar el seu pla. Segons escrits d’Eutropi i Suetoni, almenys 60 emperadors van participar al seu assassinat, tot i que van assestar només 23 punyalades.

Assassinat de Juli Cèsar, encapçalat pels senadors Romans

Assassinat de Juli Cèsar, encapçalat pels senadors Romans

Les últimes paraules de Cèsar són un tema encara avui dia, de controvèrsia. Les possibles hipòtesis sobre aquestes són, de Juli Cèsar a Brutus, que va assestar la última punyalada:

  • Tu també, fill meu?” Paraules que va dir en llengua grega, la llengua culta d’aquesta època.
  • Tu també, Brutus, fill meu!
  • Tu també, Brutus?”
  • També se’ns explica per Plutarc, que aquest es va cobrir el cap amb la toga després de veure a Brutus entre els seus agressors i no va pronunciar cap paraula més.

El cadàver de Juli Cèsar va ser exposat al poble, que va quedar commocionat i va ser incinerat.

 

Sabies que… ?

  • Algunes teories sostenen que la paraula “cessaria” prové de Juli Cèsar, però s’ha desmentit que això sigui veritat i neguen que aquest naixés per cirurgia.

  • Suetoni menciona en dos dels seus escrits que Juli Cèsar sofria crisis d’epilèpsia.

  • Alguns historiadors, esmenten que Juli Cèsar era bisexual.

  • Una llegenda explica que Calpúrnia, la dona de Juli Cèsar, va tenir un somni terrible i va avisar a Juli Cèsar de que anés amb compte. També s’explica que un vident cec, va prevenir Juli Cèsar contra els Idus de Març; arribat el dia, Cèsar li va recordar que encara seguia viu i ell li va dir “els Idus no han acabat encara”. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *