Adulteri: Unió sexual de dues persones quan una o ambdues estan casades amb una altra persona.

Arts llibertines: Arts provocatives en l’àmbit sexual.

Assemblees: Reunions de ciutadans de l’Antiga Roma per aprovar lleis o nomenar càrrecs.

Batalla d’Actium: Batalla naval succeïda l’any 31 aC entre les flotes d’Octavi (futur Octavi August) i Marc Antoni. La batalla va acabar amb la derrota i fugida de Marc Antoni (amb Cleòpatra).

Burgès/a: Perteneixent a una classe social que està caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Centurions: Oficial de l’exèrcit que a les legions romanes comandava una centúria.

Comicis Centuriats: Els comicis eren les votacions assembleàries dels ciutadans romans on es prenien les decisions de l’Antiga Roma. Els Comicis centuriats eren un dels tres tipus de comicis en què els ciutadans votaven dividits en cinc classes segons la seva riquesa. Les cinc classes es dividien en grups, i cada grup comptava com un vot, però comptats de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes tenia més valor que el de les més baixes. Aquest tipus de comici s’encarregava de l’elecció de cònsols, senadors i altres magistrats, la declaració de la guerra i aprovació d’acords de pau, l’admissió o rebuig de lleis i les apel·lacions en causes criminals.

Comissionat: Persona encarregada de dur a terme alguna activitat als Comicis.

Concubina: Dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no es pot casar, per motius tals com la diferència d’estatus social.

Consell d’Ancians: Assemblea legislativa que s’erigia davant del rei com a contrapès a la institució reial, encara que el seu poder era limitat. A les ciutats sotmeses per Roma s’establia un Consell de Cent Ancians (Centumviri), cadascun dels quals era el cap de deu cases (deu cases = una gens).

Cònsol: Era el magistrat suprem de la República Romana. El seu càrrec era anual. S’encarregaven de la direcció de l’estat i especialment de l’ exèrcit en campanya.

Demagog: Persona que busca guanyar influència política practicant la demagògia (forma impura de gover democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades).

Denaris: Moneda romana de plata emesa després del 269 aC.

Dinastia: Una dinastia es una sèrie de governants d’un o diversos estats emparentats entre si, o provinents d’un mateix llinatge.

Dinastia Ptolemaica: Dinastia que va governar Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El primer rei va ser Ptolomeu I Soter i la darrera reina va ser Cleòpatra VII.

Dot: Patrimoni (conjunt de béns) que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos proporcional a l’estatus social del seu futur marit.

Duumvirat: Cúria o Consell Municipal de l’Antiga Roma presidida per dos persones a la vegada (duumvirs) que prenien les decisions per consens. El seu càrrec era escollit per elecció.

Esclaus: Persones sotmeses contra la seva voluntat al control d’una o més persones. L’esclavitud s’utilitzava com a força de treball o com a mercaderia.

Festius de la Bona Dea: Festa situada a les primeres de decembre, en honor de Bona Dea, afavoridora de la fertilitat.

Flamen dialis: Sacerdots dedicats al culte d’un deu concret. Al nom de Flamen s’hi afegia el de la deïtat corresponent.

Gàlia: Nom llatí donat a una regió d’Europa occidental que abarca França, Bèlgica, l’oest de Suïssa i zones dels Països Baixos i Alemanya.

Guàrdia Pretoriana: Cos militar que servia d’escorta i protecció als emperadors romans.

Guerra de Perusa: Guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi August i Luci Antoni a la república romana. La Guerra va succeïr per la disputa sorgida del repartiment de les terres als veterans de Juli Cèsar.

Hasta caelibaris: Punta d’una llança que servia com a ornament del pentinat d’una dona que s’anava a casar. La llança havia d’estar treta del cos d’un gladiador vençut i mort, com a presagi de que la dona tindria fills sans i forts. O també perquè la llança era consagrada a Juno (deessa del matrimoni).

Huns: Poble nòmada i bàrbar, format per diverses tribus d’Europa i Àsia, units per una aristocràcia. Parlaven una llengua túrquica.

Idus de Març: Al calendari romà, dia 15 de març. Eren dies de bons auguris.

Legionaris: Soldat de la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Estava formada per 48000 soldats d’infanteria i cavalleria. Cada legió tenia un nom i un número.

Lex Iulia: conjunt de lleis establert per Octavi August que amb motiu de restaurar les bases morals del matrimoni i evitar els comportaments escandalosos. Aquestes lleis preserven la castedat de les dones casades i la moralitat de les llars patrícies. També evita les perversacions sexuals i les sanciona.

Llei de les XII Taules: Fou el codi de lleis de la Repúbica. Es van creat l’any 454 aC i la seva meta era posat fi a l’enfrontament entre patricis i plebeus.  Aquestes establien bases legals pels patricis i pels plebeus (sous, lloguers…).

Magistrats: Els magistrats romans eren els diferents tipus d’oficis que hi havia al govern romà (ambaixadors, cònsols, edils, pretors, qüestors…).

Naumàquies: Representació d’un combat naval.

Ordre eqüestre: Classe social dominant de l’antiga Roma, per darrere dels senadors.

Orgies: Encontre sexual en grup.

Otomans:  També va ser conegut com Imperi Turc Otomà. Va ser un estat de moltes ètnies governat per la dinastia Osman. Va ser succeït per la República de Tuquia, proclamada l’any 1923.

Patricis: Els patricis van ser la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat. També els podríem anomenar com els aristòcrates.

Període hel·lenístic: Període de transició, declivi o decadència entre l’esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l’Imperi romà. Tenen molta importància l’intercanvi cultural, el mestissatge de cultures, el paper dominant de la llengua grega i la seva difusió. Dura des del segle IV aC fins als segle I aC.

Plebeus: Els plebeus eren la classe social baixa. Els podríem anomenar “els pobres”. Els esclaus no pertanyien a aquesta classe social. S’anomenaven plebeus tots aquells que no pertanyien a les ordres senatorials, eqüestres o de cavallers.

Pontifex Maximus: Sacerdot principal d’entre els pontífex romans, que prenia mesures domèstiques i disciplinàries.

Populars: Constituït pels caps aristocràtics romans que durant la república tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini dels nobles en la vida política.

Prefectes: Autoritat descendent de la línia nacional del govern. Regeix els assumptes d’ordre intern i de seguretat, en l’àmbit territorial al que és designat. Protegeix els interessos de la nació davant la possibilitat de desordre i anarquia de les autoritats municipals.

Pretor: Magistrat de la república romana, encarregat de l’administració de justícia.

Primer Triumvirat: Aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras i Gneu Pompeu Magne. Es va formar al 60 aC i va durar fins el 53 aC.

Princeps: Va ser un títol de l’Imperi Romà, inaugurat per Octavi August. Era el reconeixement del seu poder i prestigi polítics.

Proxenetisme: El proxenetisme consisteix en obtenir beneficis econòmics de la prostitució d’una altra persona.

Qüestor: Magistratura electe de la república romana que supervisava el tresor i les finances de l’Estat, l’exèrcit i els funcionaris.

Règimen autocràtic: Forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Sadisme: Comportament sexual en què l’excitació i la satisfacció eròtica es provocada pel sofriment físic infligit a una altra persona.

Senat: Va ser una institució de l’antiga Roma de caràcter consultiu com a emanació del poble. Estava format per patricis (a la seva majoria) i plebeus.

Toga pretexta: Toga romana que portava una vora de porpra i era portada per nois dels dos sexes.

Tribuns: El tribú de la plebs era un càrrec públic de la República romana.

Triumvirat: Un triumvirat és una associació de 3 persones com a òrgan de govern.

Vàndals: Van ser un poble indoeuropeu del centre d’Europa, de família germànica que habitaven les regions de la mar Bàltica (actual Alemanya i Polònia).

Visigots:  Eren un poble germànic. Van sorgir de la divisió dels gots després de l’invasió dels huns. Els visigots són els “gots de l’oest”, en contraposició dels ostrogots “gots de l’est”.