Júlia Vipsània Agripina, també anomenada Agripina la Menor o Agripinil·la per distingir-la de la seva mare, va ser filla de Germànic i d’Agripina. Va néixer l’any 15 i va ser una de les tres germanes de Calígula.

Moneda amb el retrat d’Agripina la Menor
Era ser una dona molt decidida i amb un caràcter fort. Volia que el seu fill arribés al poder i per això va utilitzar el seu oncle Claudi. Quan aquest va matar a la seva esposa Messal·lina, acusada d’adulteri, Agripina va veure l’oportunitat i es va casar amb Claudi:
“Desde el casamiento tomó la ciudad nueva forma, gobernándolo todo la emperatriz, no por vía de deshonestidades como Mesalina, que se burlaba del Imperio Romano, más haciéndose servir y obedecer como si fuera varón. En lo público se mostraba severa, y muchas veces soberbia: no había en casa cosa deshonesta, sino cuanto le convenía para mandar”
Anales, XI, 7
El successor imperial en aquell moment era Britànic, fill de Claudi i Messal·lina. Per aconseguir que Neró fos l’hereu del tro, Agripinil·la va fer que l’emperador acceptés la unió entre la seva filla Octàvia i Neró. Posteriorment, Neró va ser adoptat per Claudi.
Va instigar moltes morts, sempre per arreplegar el màxim poder possible i aconseguir els seus objectius.
L’any 54 Agripina la Menor va enverinar a l’emperador Claudi durant el sopar.
Neró va arribar al poder i juntament amb la seva esposa Popea Sabina va voler matar a la seva mare:
“Finalmente, habiéndole acabado de enfadar del todo, en cualquier parte que estuviese, determinó de matarla”
Anales, XIV, 3
La tasca no va ser fàcil. Agripinil·la, que ja sospitava del seu fill, es va anar subministrant petites dosis de verí per poder ser immune:
“Una mujer que, con la experiencia y uso de tantas maldades, vivía tan advertida contra cualquier asechanza, que usando remedios preservativos, tenía ya hecho el cuerpo a prueba de cualquier ponzoña”
Anales, XIV, 3
Descartant el verí com a forma de matar a la seva mare, Neró va intentar enfonsar el vaixell en el que viatjava però ella va escapar nedant:
“Agripina, callando y presto, menos conocida, se salvó, aunque herida en un hombro. Y procurando ganar a nado la orilla, fue socorrida por algunas barquillas”
Anales, XIV, 5
Moltes persones la van creure morta i va ser una persona bastant estimada pel poble, a la qual tots anaven a plorar per la seva mort:
“Divulgado en tanto el peligro de Agripina, como si hubiera sucedido acaso, todo el mundo corría a la ribera de la mar desde donde le tomaba la voz. […] Al fin toda aquella costa se hinchó de lamentos, de gritos, de votos y demandes y respuestas inciertas y confusas, concurriendo gran multitud de gente con luces; y cuando entendieron que Agripina era viva y estaba libre de peligro, se preparaban para irse a alegrar con ella”
Anales, XIV, 8
Finalment va morir a cop d’espasa en el mateix lloc on va donar a llum al seu fill, la villa Antium, deixant-se clavar una espasa al ventre com a venjança del seu fill:
“Ella, viendo al centurión que con la espada desnuda venía para matarla, descubrió el vientre y dijo a grandes voces: <Hiéreme aquí>; y de esta suerte, dándole muchas heridas, la acabaron de matar”
Anales, XIV, 8
Tàcit al seu llibre Anales, ens mostra a Agripinil·la com una dona molt honesta, destacada entre les altres. Amb una grandesa i majestuositat d’exemple a seguir:
“Agripina excedía a todas las demás en claridad de sangre; que había hecho prueba de su fecundidad, y juntamente se hallaban en ella todas las partes que se podían desear en una mujer honesta”
Anales, XII, 6
“Quiso también Agripina señalar más altamente su grandeza y majestad con subir al Capitolio en Carroza, […] cosa que aumentó grandemente la veneración de esta mujer, la cual, con ejemplo único hasta nuestros días, fue hija, hermana, mujer y madre de emperador”
Anales, XII, 42
És mostrada com una de les dones més influents en el poder, sobretot en el regnat del seu fill Neró:
“Ante Nerón, ella se iba a subir al mismo asiento imperial con intención de presidir juntamente con él este acto”
Anales, XIII, 5
A aquesta dona amb un caràcter tan dominant, Tàcit no sempre ens la mostra amb qualitats positives, sinó també com una estratega que va recòrrer a mentides i enganys per poder complir els seus objectius:
“Aquella mujer, terrible siempre y atroz, y en aquella ocasión también falsa”
Anales, XIII, 13
“(Nerón) debía su grandeza a los agravios y engaños hechos por su madre”
Anales, XIII, 14
“Y habituada a cualquier maldad desde que se casó con su tío”
Anales, XIV, 2
“Una mujer tan imperiosa y violenta…”
Los doce Césares, Nerón Claudio, XXVIII
Agripinil·la es va convertir en una dona avariciosa i l’odi que va anar sorgint entre ella i el seu fill, va fer que aquest l’aïllés a una casa sola, per no rebre cap visita. Neró també li va treure la guàrdia que les dones dels emperadors tenien per a la seva protecció i com a forma d’honor:
“Y a más de su natural avaricia, recogiendo dineros por todas vías como en socorro de sus Trabajos, acogía deferentemente a tribunos y centuriones, honrando el nombre y la virtud de los nobles que habían quedado en la ciudad, como si buscaran una oposición o un jefe. Cayendo en esto Nerón, mandó que se le quitase la guardia de soldados que antes tenía como mujer de emperador, y entonces como madre, y juntamente la de germanos para honorarla más. Y porque no fuese frecuentada por la muchedumbre de gente que iba a visitarla, apartó casa, aposentando a su madre en las que fueron de Antonia.”
Anales, XIII, 18
Conclusió
Agripina la Menor va ser una dona molt important: germana, dona i mare d’emperadors.
Un exemple de dona a seguir i molt estimada pel poble.
Era valenta, honesta i inesgotable.
Tenia un caràcter molt fort que la feia una dona agossarada.
Els autors clàssics ens mostren una Agripinil·la falsa i avariciosa. Utilitzava totes les estratègies possibles per aconseguir el que es proposava, passant per mentides, enganys…