La història de Roma es podria definir com la història de l’imperi més gran de l’antiguitat, no solament per la seva extensió sinó per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en la major part dels territoris conquerits.
Es divideix en tres grans períodes:
Eix cronològic de les etapes de Roma
1. La Monarquia, que abarca de l’any 753 aC fins al 509 aC.
En aquest període, la màxima autoritat era el rei, que tenia el poder absolut. Era un càrrec vitalici que només podia exercir un membre del Senat o del Consell d’Ancians.
L’últim rei monàrquic va ser Luci Tarquini el Superb, d’origen etrusc; amb la seva expulsió va finalitzar aquesta etapa. El motiu de la seva expulsió va ser la tirania del seu regnat.
Sabies que… ?
– Segons la mitologia romana, el primer rei romà va ser Ròmul, fundador de la ciutat.
– El fi de la monarquia s’explica a través d’un mite en el qual Tarquini el Superb va ser destituït del seu càrrec, acusat de permetre la violació de Lucrècia (una patrícia romana) per part del seu fill Sext Tarquini.
2. La República, que abarca de l’any 509 aC fins al 27 aC.
En aquest període, la figura del rei era substituïda per la de dos magistrats escollits anualment, anomenats cònsols.
A part dels magistrats, l’altre òrgan de govern eren les assemblees, formades pels Comicis Centuriats i el Senat.
A través d’una sèrie de guerres (Guerres Púniques, Guerres Macedòniques, etc) Roma es va expandir durant dos segles i mig per tot el vessant Mediterrani fins a arribar a dominar-lo.
L’any 60 aC, Juli Cèsar, Pompeu i Cras van crear el Primer Triumvirat. A partir de la seva creació, el màxim poder va ser atorgat als tres membres d’aquest nou òrgan de govern.
Més tard, a l’any 49 aC, es va declarar una guerra en la que Juli Cèsar va perseguir a Pompeu i a Cras, els va derrotar i es va proclamar mandatari absolut.
Amb la mort de Juli Cèsar es crea el Segon Triumvirat format per Octavi August, Marc Antoni i Lèpid. L’any 33 aC no es renova el triumvirat i Octavi August empresona a Lèpid. El triumvirat va passar a ser un duumvirat i s’inicia una guerra entre els dos components.
La victòria d’Octavi August fa que el nomenin prínceps i així finalitza la República.
Sigles representatives de l’etapa republicana
Sabies que…?
– El símbol característic de la República són les sigles SPQR (Senatus populusque romanus).
– Juli Cèsar va ser assassinat pels membres del Senat durant els Idus de Març de l’any 44 aC, fruit d’una conspiració organitzada per Gai Casi i Marc Juni Brut. La conspiració va ser obra de 24 senadors; aquests, van assestar a Juli Cèsar 23 punyalades mortals.
– La guerra entre els membres del duumvirat es va desencadenar per les relacions extramatrimonials entre Marc Antoni i Cleòpatra, ja que aquest estava casat amb Octavia, la germana d’Octavi.
– De les relacions entre Marc Antoni i Cleòpatra van néixer dos bessons: Cleòpatra Selene II i Alexandre Helios. això estarà explicat després?? si és així jo no ho posaria, jo només posaria aquelles dades relacionades amb el que aquí afecta i parleu.
Es coneix la seva existència gràcies a una escultura trobada al temple de la deessa Hathor (deessa de l’amor, la dansa, l’alegria i les arts musicals; en la mitologia egípcia) en la que estan representats els dos fills abraçats. Sobre la nena apareix el símbol de la lluna i sobre el nen el símbol del sol, que representen els respectius noms.
3. L’ Imperi, que abarca de l’any 27 aC fins al 476 dC.
En aquest període Octavi August, passa de ser princeps a ser imperator.
Aparentment les institucions que governaven eren les mateixes que a la República: les magistratures, el Senat i els comicis. Però en realitat era una monarquia encoberta en què l’emperador acumulava la totalitat dels poders.
L’emperador era l’encarregat d’escollir el seu successor, que sempre era un membre de la seva família.
Al llarg de tota l’època imperial hi van haver quatre dinasties molt importants:
– Dinastia Julio- Clàudia (27 aC – 68 dC)
– Dinastia Flàvia (69 dC – 96 dC)
– Dinastia Antonina (97 dC – 192 dC)
– Dinastia Severa (193 dC – 235 dC)
Amb la mort de Teodosi I, un dels darrers emperadors, l’imperi va quedar dividit en dues parts entre els seus dos fills: a Arcadi li va correspondre Orient, i a Honori Occident.
Mapa de la divisió de l’Imperi Romà
Però l’Imperi Romà no va durar per sempre. A partir de l’any 395 va començar la seva decadència.
Durant el regnat de Valent, membre de la dinastia Flàvia i predecessor de l’últim emperador de l’Imperi Romà d’Occident (Teodosi II), els visigots es van assentar en territori romà per protegir-se del huns.
La pressió dels huns, l’atac dels vàndals i la presència dels visigots, van fer que a l’any 476 l’Imperi Romà d’Occident caigués i arribés a la seva fi.
Sabies que…?
– Els huns i Teodosi van fer un pacte: Teodosi pagaria un tribut als huns perquè aquests es mantinguessin allunyats de l’Imperi.
– L’Imperi Romà d’Orient i la seva capital Constantinoble, va caure al 1453 a mans dels otomans.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=038yijm5s5M[/youtube]
Vídeo que narra la història de Roma des de la seva fundació fins la seva derrota, passant per totes les seves etapes.